Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

La borsa espanyola puja un 2,8% davant la possible solució

Brussel·les obre la porta a un rescat directe de la banca

Per primera vegada en molts dies, una notícia positiva per a l'economia espanyola. Ahir Brussel·les va obrir la porta que la banca rebi directament -sense passar pels estats membres- injeccions de capital del fons de rescat europeu, conegut amb el nom de mecanisme europeu d'estabilitat (ESM).

Aquesta possibilitat beneficiaria especialment Espanya. I així ho van interpretar els mercats, que van propiciar un rebot de l'Íbex. El selectiu de la borsa espanyola va tancar amb una pujada del 2,88% (la segona més destacada de l'any), fins als 6.239 punts. La prima de risc, el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys, va tancar en 520 punts, mentre que en la sessió anterior estava en 536 punts. L'interès del bo espanyol es va situar en el 6,41%.

Banco Santander, BBVA i CaixaBank van tancar amb pujades del 4,86%, el 4,19% i el 3,37%. L'únic banc espanyol que va baixar a la borsa va ser Bankia, que va caure un 0,49%.

La bona notícia va arribar en boca del comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, que va plantejar la possibilitat de recórrer al fons de rescat europeu per rescatar bancs amb problemes. El mateix Rehn va descartar aquesta opció fa una setmana, ja que el tractat actual del fons de rescat no ho permet.

"Veiem important considerar aquesta alternativa d'acció bancària directa, ja que estem avançant en la discussió sobre els camins per assolir la unió bancària", va dir Olli Rehn ahir. El fons de rescat ha d'entrar en vigor l'1 de juliol.

El comissari europeu va comparèixer en roda de premsa amb el nou ministre d'Economia francès, Pierre Moscovici, que va expressar el seu suport a la injecció directa als bancs del fons de rescat. "Som favorables a aquesta unió bancària", va dir Moscovici.

L'autèntica dimensió del forat en el sistema financer espanyol és, juntament amb la possible sortida de Grècia de l'euro, la principal preocupació de Brussel·les, especialment després de saber-se que la nacionalització de Bankia, el tercer grup bancari espanyol, costarà a l'Estat 23.000 milions d'euros.

A mitjans de juny es coneixerà la quantitat que requereix la banca espanyola per recapitalitzar-se, a partir de la feina de les consultores contractades pel govern espanyol: Roland Berger i Oliver Wymann.

El paper d'Alemanya

El diari nord-americà The Wall Street Journal publicava ahir que el govern alemany estaria disposat a acceptar la creació dels eurobons a canvi de la cessió de sobirania dels estats membres de l'eurozona. No obstant, un portaveu de l'executiu alemany va desmentir ahir aquesta informació.

"El govern alemany considera que en aquest moment l'emissió d'eurobons no és la resposta adequada a la crisi", va dir Steffen Seibert. "La cancellera Angela Merkel ha dit amb freqüència que els eurobons només es podrien pensar després d'un llarg procés d'integració europea que trigaria anys i al terme del qual eventualment es podria donar una situació en què aquest instrument fos viable", va afegir el portaveu governamental.

Sobre si Alemanya creu que Espanya hauria d'acollir-se al paraigua del rescat, un portaveu del ministeri de Finances alemany va apuntar que això era una cosa que només podia decidir el govern espanyol.

Per la seva banda, Merkel es va reunir ahir amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, per preparar la pròxima cimera de la UE, que se celebrarà el 28 i 29 de juny a Brussel·les. La cancellera es va manifestar a favor de pensar en la creació de mecanismes de supervisió bancària a escala europea a mitjà termini i de dotar les institucions de la UE d'un "marge d'actuació de crisi".

Supervisió bancària

"A mitjà termini hem d'aclarir la qüestió de la supervisió bancària i en quina mesura posem els bancs d'importància sistèmica sota un control específic", va dir Merkel, en una breu compareixença amb Durao Barroso, prèvia al sopar preparatori de la cimera.

L'objectiu comú ha de ser "combinar mesures, a curt i mitjà termini", va dir Durao Barroso, per aconseguir la necessària "estabilitat i impuls al creixement", cosa que, segons va afegir la cancellera, són "les dues cares d'una mateixa moneda".

Durao Barroso va remarcar la necessitat que de la pròxima cimera, el 28 i 29 de juny, en surtin "senyals clars als ciutadans" que "s'està fent tot el necessari" per aconseguir l'objectiu de l'estabilitat i la consolidació pressupostària enfront de la crisi.

La portaveu comunitària Pia Ahrekilde va assegurar que "no hi ha cap pla secret per a la reconstrucció de l'euro o de salvament de l'euro ni res per l'estil". Ahrekilde sortia així al pas dels rumors i informacions que durant els últims dies apuntaven a un pla de les institucions europees per planificar un escenari sense Grècia com a soci de l'euro.

D'altra banda, la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, va subratllar que "no és necessària, de cap manera, la intervenció" d'Espanya.

El Tresor Públic espanyol ha rebaixat les seves pretensions de cara a la col·locació de deute de dijous. El govern preveu vendre deute per un import màxim de 2.000 milions. Alemanya presentava ahir un interès negatiu per a les seves lletres a un any, amb un interès del -0,006%.

Més continguts de