Publicitat
Publicitat

Brussel·les proposarà que els estats membres es prestin obligatòriament diners per rescatar bancs

La Comissió Europea presentarà un projecte de creació de fons nacionals de resolució de la banca, "embrió" del mecanisme de rescat de bancs comú en què la UE treballa

La Comissió Europea (CE) proposarà crear una xarxa de fons nacionals de resolució de la banca que tindrien l'obligació de prestar mútuament recursos si cal per rescatar bancs en crisi, cosa que equival a l'"embrió" del mecanisme supranacional que la UE aspira a crear amb aquesta finalitat.

La proposta que presentarà demà el comissari europeu de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier, promou l'establiment de fons nacionals en què es mutualitzaran els recursos sobretot per a crisis bancàries transfrontereres i que inclouran "el préstec obligatori entre els fons", segons ha explicat avui una funcionària d'alt rang de la UE.

Encara que la iniciativa no posa sobre la taula l'esperat fons paneuropeu de resolució, aquestes "xarxes" nacionals sí que són l'"embrió" d'algun mecanisme europeu de finançament, ha assenyalat.

La idea és que aquests fons s'ajudin mútuament, però no han de servir per rescatar un banc inviable sinó per finançar un "banc pont" temporal en què s'integrarà tota o una part de l'activitat d'una entitat, per comprar actius específics d'una institució sota resolució o garantir certs actius o deute.

En cap cas un fons pot prestar més de la meitat dels seus recursos i la banca hi contribuirà.

Hi haurà a més autoritats de resolució nacionals i col·legis de resolució per a la cooperació transfronterera amb la participació de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en les sigles en anglès).

Cada fons tindrà 10 anys per reunir l'equivalent a un 1% dels dipòsits bancaris coberts i les autoritats tenen l'opció d'utilitzar l'esquema de garanties de dipòsits per a tots els propòsits o crear un mecanisme de resolució.

Un altre dels instruments clau de la proposta que la CE presentarà demà és l'obligatorietat que la banca es rescati a si mateixa, l'anomenat 'bail-in', mitjançant el qual les autoritats de resolució tindran el poder d'imposar quitances als creditors que no gaudeixin de cap privilegi o dret preferent en cas de concurs de creditors en un procés de fallida i de convertir les seves accions o bons en capital.

La proposta també exigeix als bancs tenir suficient capital i deute que pugui ser sotmès a la participació dels creditors per convertir-se en capital si cal, una mena de matalàs o reserva que en un esborrany inicial es va xifrar en un 10%, però que la CE ha descartat a causa de les diferències entre bancs i de les exposicions a riscos.

En qualsevol cas, aquesta eina no entrarà en vigor fins al 2018 per donar temps als bancs, els inversors i les autoritats a adaptar-se a aquestes exigències.

La CE també imposa una jerarquia per al 'bail-in', de manera que el banc haurà de recórrer primer a les quitances o conversió en capital d'accions, després al capital Tier 1 (de màxima qualitat), al Tier 2 (capital complementari), a instruments subordinats especials, a deute subordinat i deute sènior (privilegiat o prioritari).

En principi, els instruments que s'aplicaran al rescat intern es refereixen a tots els deutes i les responsabilitats que el banc tingui que no estiguin avalats per actius o garanties, motiu pel qual no tocarà els dipòsits coberts, ni tampoc els actius de clients, els seus estalvis, els salaris, les pensions o els préstecs interbancaris.

Més continguts de