El Bundesbank accepta que hi hagi més inflació a Alemanya

BERLÍNParlar d'inflació sacseja les pors dels alemanys. Aquest país va viure des del 1914 fins al 1923 una de les devaluacions monetàries més brutals que hi ha hagut mai en una nació industrialitzada. Un augment de preus és sempre una qüestió políticament delicada, però aquest cop, encara que sigui amb màxima precaució, el banc central alemany (Bundesbank) s'ha atrevit a posar la qüestió damunt la taula.

Alemanya compta per als pròxims anys amb una inflació més elevada i fins i tot, per primer cop des de la introducció de l'euro, estarà per sobre de la mitjana de l'economia comunitària, segons va admetre el director economista del Bundesbank, Jens Ulbrich, davant la comissió de finances de la cambra baixa del Parlament federal (Bundestag). La crisi de l'eurozona obliga el banc central alemany a ser més flexible amb la seva consagrada tradició de guardià de l'estabilitat de preus. Alemanya ha viscut els primers anys de la unió monetària amb una taxa d'inflació per sota de la franja del 2% que marca el Banc Central Europeu (BCE), però ara passarà a viure -sense gaires problemes- amb l'índex del 2,5% o 2,6%, segons els experts.

L'anunci del Bundesbank, però, no deixa de ser un senyal que afluixa la seva rígida política monetària. Diversos analistes citats pel Financial Times Deutschland admeten veure un "gran èxit" en el fet que el banc central alemany hagi pres la responsabilitat de portar un nou equilibri a l'eurozona. Comptar amb un augment de la inflació a Alemanya pot contribuir a millorar la competitivitat en els països de la perifèria. Auxiliant-los, els estats del nord no fan sinó prevenir-se de problemes propis sota un raonament ben senzill: els polítics europeus intenten de manera molt forçada equilibrar les diferències de l'eurozona.

Sacrifici per Europa

Durant anys, els països del sud d'Europa han importat més que exportat i al mateix temps han apujat salaris. Les altes despeses es finançaven amb nous crèdits, amb la qual cosa aquests països cada cop s'endeutaven més i sacrificaven competitivitat. Amb l'esclat de la crisi, es van esgotar els crèdits. Endeutats fins a l'extrem, han perdut capacitat per importar, cosa que topa frontalment amb els interessos d'una potència exportadora com és Alemanya.

Per evitar aquest col·lapse, Alemanya s'obre ara a comptar amb la inflació i aclareix, per boca del ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, que això no serà cap problema "si els sous augmenten notablement més que en tots els altres països de la Unió Europea". Durant molts anys els salaris a Alemanya no han registrat cap pujada, o tot just un lleugeríssim increment.