Publicitat
Publicitat

El Banc Central Europeu tindrà un paper central de supervisió

La CE accepta la petició de Rajoy i pactarà la unió bancària al setembre

Brussel·les coincideix amb Espanya en la urgència que la unió bancària sigui una realitat com més aviat millor. Ultima una iniciativa que es concretarà un dia tan assenyalat com l'11 de setembre.

La supervisió comuna de totes les entitats financeres europees és l'objectiu de la unió bancària a la qual els líders europeus van donar suport a la cimera del mes de juny. Una unió financera que sumada a la monetària i a la unió fiscal torni a fer forta la moneda única. Un rentat de cara als bancs europeus que el govern de Mariano Rajoy considera imprescindible perquè Espanya i el seu sistema financer tornin a alçar el cap.

Brussel·les ha escoltat la petició d'Espanya, recollida en una carta que Rajoy ha enviat als líders de les institucions comunitàries, i ha confirmat que l'11 de setembre posarà sobre la taula una proposta d'unió bancària perquè l'aprovin els governs europeus i l'Eurocambra al mes de desembre i pugui entrar en vigor el gener del 2013.

El calendari de Brussel·les coincideix així amb l'exposat per Rajoy a la carta que va enviar fa uns dies al president permanent del Consell Europeu, Herman van Rompuy, i al de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso. La proposta aclarirà si és el Banc Central Europeu (BCE) el que assumirà la tasca de supervisió comuna dels bancs de la zona euro en coordinació amb els supervisors estatals.

La iniciativa de Brussel·les també haurà de deixar clar quina relació passaran a tenir el BCE i l'autoritat bancària europea (EBA), ja que l'organisme amb seu a Frankfurt aspira a ser el supervisor únic dels bancs europeus, segons ha explicat un portaveu de la Comissió Europea. Amb més fredor ha rebut la CE la proposta de Rajoy de celebrar un consell de ministres d'Economia de la zona euro (Eurogrup) a principis de setembre. El portaveu de la CE, Olivier Bailly, ha explicat que no hi haurà cita econòmica d'urgència el 3 de setembre, com anunciaven algunes veus i com volia Espanya.

Fonts europees sí que han reconegut a aquest diari que es podria celebrar una videoconferència la primera setmana del mes que ve per examinar la situació amb què comencen el nou curs Espanya, Itàlia i Grècia. D'altra banda, Brussel·les s'ha pronunciat de manera preliminar sobre la nova tongada de retallades anunciada divendres pel govern espanyol, amb les quals Rajoy pretén estalviar 102.000 milions en els pròxims dos anys.

"Espanya està actuant amb determinació per aconseguir els seus compromisos", va dir Bailly en roda de premsa. Entre altres elements que va elogiar de les reformes del govern central, el portaveu va destacar ahir "la voluntat de les autoritats espanyoles d'ajudar les regions a refinançar-se", en al·lusió als plans de rescat que ha demanat, entre d'altres, la Generalitat de Catalunya.

D'altra banda, convèncer la cancellera Angela Merkel per a la creació d'uns eurobons encara queda lluny, però a Alemanya no tothom descarta certa mutualització del deute.

Divisió interna alemanya

En una entrevista al diari Berliner Zeitung , el líder del partit socialdemòcrata alemany (SPD), Sigmar Gabriel, ha sorprès proposant una fórmula de responsabilitat compartida del deute. Una proposta que sembla impossible que arribi des d'Alemanya, el país amb menys problemes per finançar el deute dels de la moneda única i fins ara reticent a compartir aquest posicionament amb economies que paguen grans interessos per col·locar els seus bons, com Espanya i Itàlia.

Segons Gabriel, "Alemanya ha de fer un canvi de rumb radical" en la seva postura actual en contra dels eurobons: "L'estratègia de Merkel no funciona". L'SPD valora incloure la iniciativa en el seu programa electoral de cara a les eleccions generals del 2013.

Més continguts de