La CEOE veta lligar sous amb IPC
Els sindicats es mobilitzaran si s’arriba al Primer de Maig sense haver pactat una millora salarial
BarcelonaL’última setmana s’ha passat del silenci al desglaç entre els grans sindicats i les principals patronals espanyoles en la negociació per l’anomenat pacte salarial. De totes maneres, tot i aquest missatge d’optimisme, les posicions dels sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepyme per pactar la pujada salarial dels pròxims anys continuen allunyades. Aquesta setmana, probablement dimecres, hi haurà una nova reunió amb una nova proposta dels sindicats sobre la taula. Amb tot, la patronal no sembla disposada a transigir en un punt clau que exigeixen els sindicats: que els convenis col·lectius segueixin actualitzant els salaris dels treballadors en funció de com creixi la inflació, que, tot i que actualment està en taxes negatives, ha de tornar a créixer el 2016, segons les previsions.
L’última junta directiva de la CEOE, ja amb l’última proposta sindical a les mans, no va servir per fer canviar de parer els empresaris. Fonts de la patronal espanyola han assegurat a l’ARA que no estan disposats a indexar els salaris amb l’IPC. L’argument dels empresaris és que això pot posar en perill la competitivitat i truncar la recuperació incipient que es viu en moltes empreses, principalment les pimes. “El 80% de les empreses encara tenen bases imposables negatives, és a dir, pèrdues, i lligar sous a inflació pot perjudicar la seva competitivitat”, expliquen aquestes fonts empresarials. El discurs majoritari, sobretot a Cepyme, que agrupa les pimes, és que una pujada pot anar en detriment de la creació d’ocupació.
Per la seva banda, els portaveus de les organitzacions sindicals defensen que perdre el referent de la inflació és arriscat. “És la garantia que quan els preus comencin a remuntar, com tot apunta que passarà el 2016, els salaris no quedaran enrere i els treballadors no perdran poder adquisitiu”, explica Ramón Górriz, portaveu de CCOO a la negociació. També insisteixen que el pacte salarial és un referent que serveix de guia en la negociació col·lectiva però que, després, sempre permet ajustos per adaptar-se a situacions concretes d’un sector o d’una empresa.
Augments per a aquest any
Els empresaris només semblen disposats a acceptar, a hores d’ara, una pujada de l’entorn de l’1% en els sous d’aquest any. De cara al 2016, la seva última proposta és un increment una mica superior, de l’1,3%, afegeix una font pròxima a la CEOE. Els sindicats han mantingut al llarg de tot el procés que l’increment mínim per a aquest any ha de ser de l’1%.
L’1% està una mica per sobre de l’increment salarial mitjà que s’està pactant ara mateix en les diferents taules de negociació col·lectiva. En el primer trimestre de l’any, la mitjana de pujades salarials als convenis ha sigut del 0,69%, segons l’informe distribuït per la CEOE la setmana passada amb dades de l’INE. Això ja és una millora respecte a l’augment del 0,55% de fa un any.
Dels 654 convenis firmats o revisats entre gener i març, quasi el 60% incloïen una pujada d’entre el 0,5% i el 0,99%, segons l’informe de negociació col·lectiva de la patronal, cosa que fa més plausible que la discussió actual no se centri a arribar o no a l’1% sinó en la resta d’aspectes oberts. Els sindicats defugen parlar de números concrets però adverteixen que no pactaran res que quedi per sota del que estava previst durant l’etapa de crisi.
Els entrebancs per a l’acord són la clàusula de revisió salarial i la polèmica per la ultraactivitat dels convenis col·lectius més enllà de la data en què vencen. Els sindicats han assegurat durant les últimes hores insistentment que la seva última proposta (de la qual no se saben detalls concrets) desencallarà els “dos obstacles” pendents en la negociació.
Tot i això, pel que fa a la ultraactivitat, és a dir, a l’allargament dels convenis fins que no hi hagi un nou pacte, cal veure com es resoldrà l’enfrontament obert amb els empresaris. La reforma laboral va establir que, si després d’un any negociant un conveni caducat no s’arriba a un acord, el conveni desapareix i els treballadors passen a dependre del conveni d’àmbit superior, normalment amb condicions més dolentes. El Tribunal Suprem, però, va tombar aquesta mesura i va avalar la ultraactivitat dels convenis. La sentència no crea jurisprudència, però els sindicats han instat la patronal a fer-la seva i respectar aquesta vigència dels convenis mentre no se’n pacta un de nou. Tanmateix, la CEOE defensa que és un tema que transcendeix el que es negocia en el pacte salarial i defensa que la reforma és llei fins que no se n’aprovi cap altra.
Les perspectives d’acord no són fàcils, però els sindicats diuen que són optimistes. Mentre hi ha converses, hi ha esperança. Però el temps passa i les negociacions no poden durar sempre, sosté el portaveu de la UGT, Toni Ferrer. La data límit serà el Primer de Maig, on tant la UGT com CCOO faran de l’increment dels sous un dels principals missatges. Si passada aquesta diada no han avançat les negociacions amb la patronal, els sindicats prometen passar a l’acció i no descarten mobilitzacions per un “salari digne”, va avisar el secretari general de la UGT, Cándido Méndez.
