Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

De com la CNMV va passar de vigilar a fer de notari

Segons Segura i Restoy, la institució hauria perdut el seu paper de supervisió del mercat de valors

Julio Segura i Fernando Restoy, president i vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors quan Bankia va sortir a la borsa, el juliol del 2011, van declarar ahir que l’organisme es va limitar al formalisme d’autoritzar el fullet amb el qual el nou banc va sortir al mercat primari per col·locar 824.572.245 accions noves -que representaven el 47,6% del capital- el 20 de juliol del 2011.

En declarar com a imputats (investigats) van assegurar que la CNMV no té la facultat d’inspecció i verificació per comprovar la informació que se li aporta. Bankia tenia el balanç i els comptes amb l’informe net de l’auditor, Deloitte, i tenia l’autorització del Banc d’Espanya.

El jutge Fernando Andreu, instructor de la causa, va explicar a Segura i Restoy tot just començar la seva declaració que la decisió d’investigar-los havia sortit de la secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional. Tant el jutge com el fiscal, Alejandro Luzón, s’han oposat a citar com a investigats els alts càrrecs de la CNMV i el Banc d’Espanya, però un recurs d’apel·lació contra les seves reiterades decisions ha sigut estimat per la secció tercera arran de la declaració d’un testimoni, l’inspector de capçalera a BFA-Bankia, José Antonio Casaus; els correus que en el seu moment Casaus va enviar al seu cap, Pedro Comín -dimitit del seu càrrec de director adjunt de supervisió per la imputació i que ha sigut citat a declarar avui-, i els dos informes presentats el març del 2016 pels perits judicials, els inspectors del Banc d’Espanya Víctor Sánchez i Antonio Busquets.

En la resolució en què cita a declarar alts càrrecs de la CNMV i el Banc d’Espanya, el jutge Andreu ha deixat clar que les diligències es deuen a una decisió de la “superioritat”.

Ni el fiscal Luzón ni el mateix jutge van fer cap pregunta a Segura i Restoy. Tot i que Segura ja havia prestat declaració com a testimoni, era la primera vegada que Restoy ho feia, i a més com a imputat. Per tant, en gran part l’interrogatori va anar a càrrec de l’advocat Andrés Herzog -l’apel·lant que havia aconseguit el plàcet de la secció tercera de la sala penal, i que representa l’acusació popular (la Confederació Independent de Crèdit)-. Segura va explicar que la CNMV va actuar amb molt de zel en la sortida a borsa de Bankia per la importància d’aquesta entitat i que va complir tots els requisits legals.

Segons fonts presents a la sala, Segura es va mostrar més nerviós que Restoy, que va respondre en funció dels seus dos càrrecs, primer com a vicepresident de la CNMV i més tard -el 2012- com a subgovernador del Banc d’Espanya i, per tant, president de la comissió gestora del FROB, l’organisme creat el 2009 per drenar fons a les entitats bancàries i vetllar per la seva gestió.

Restoy va insistir que el grup Bankia es va crear amb valoracions de dues firmes, Analistas Financieros Internacionales (AFI) i l’auditora BDO, que van rebre el vistiplau de l’auditora Deloitte i del Banc d’Espanya. Restoy no va considerar com una anomalia el fet que el mercat sancionés amb 3,75 euros per acció l’oferta pública de subscripció (OPS). El preu resultava molt inferior al valor teòric comptable de 15,28 euros. Però fins i tot va ser un 15% inferior al preu que Bankia assegurava que estava disposada a vendre: una banda d’entre 4,41 i 5,05 euros.

D’on surt el forat?

Els perits judicials Sánchez i Busquets van apuntar que aquest preu tan baix va ser el reflex d’un excés de valor dels actius, tal com es desprenia del balanç inclòs en el fullet, cosa inexplicable en una entitat que només feia tres mesos que havia comprat tots els actius. En canvi, Restoy va al·ludir, segons fonts presents a la declaració, a la situació de crisi de la segona meitat del 2011.

Herzog va preguntar a Restoy sobre l’existència d’unes “provisions específiques pendents d’assignar” que, segons el fullet de la sortida a borsa, eren de 6.913 milions. Els pèrits van assenyalar que aquestes provisions no existien. Com a molt eren un recurs comercial per atraure els futurs inversors.

Restoy va explicar que aquestes provisions són utilitzades en les denominades “combinacions de negocis” i que formen part de la normativa del Banc d’Espanya. Però quan li van preguntar en quina norma comptable es descriuen aquestes provisions, va dir que no ho podia contestar.

Així, segons la versió de Segura i Restoy, la CNMV més que una institució de vigilància del mercat de valors es limita a complir un paper de notari.

Més continguts de