Almunia: "No és Brussel·les qui bloqueja la solució de les preferents"

SantanderEl comissari de Competència, Joaquín Almunia, ha assegurat avui que les entitats que rebin ajudes públiques no podran utilitzar aquests diners estatals –però sí d'altres fons privats– per donar una solució als clients que van subscriure participacions preferents, i que aleshores l'únic que pot fer alguna cosa és el govern espanyol o les altres administracions públiques. "No és Brussel·les qui bloqueja la solució de les preferents", ha assegurat en unes jornades de la Universitat Menéndez Pelayo a Santander, organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) i el BBVA.

En aquest sentit, ha explicat que una possible solució per als clients de les preferents és que l'executiu els doni ajudes o préstecs públics, ja que la normativa europea estableix un "repartiment d'esforços". "Abans que el contribuent posi diners cal veure què poden fer els accionistes i obligacionistes en funció de les condicions. [...] Hi ha una regla que estableix que una entitat que està rebent diners públics no pot utilitzar part dels diners per convertir les preferents a un preu diferent al del mercat", ha explicat el comissari, abans de deixar clar que les preferents són "un actiu regulat" per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Almunia responia d'aquesta manera al secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, que va dir ahir, en les mateixes jornades, que és possible que Brussel·les obligui els accionistes i titulars d'instruments de les entitats rescatades a assumir "part dels costos", és a dir, a perdre part o la totalitat de la seva inversió. No obstant això, s'ha mostrat confiat que hi haurà "més flexibilitat" amb les preferents perquè es van col·locar majoritàriament a petits estalviadors que desconeixien el risc que contractaven. Una flexibilitat que, segons el comissari europeu, ha d'adoptar Madrid i no Brussel·les.

Les participacions preferents són productes complexos, perpetus i amb una rendibilitat supeditada al fet que l'entitat emissora tingui beneficis. Es van comercialitzar de manera massiva a partir del 2003 per captar fons, en molts casos entre simples estalviadors sense capacitat per comprendre els riscos que portaven associats. Durant anys la tinença de preferents no va suposar un problema, ja que quan el client desitjava recuperar els seus diners només havia de sol·icitar a la seva entitat financera, que venia el producte a una altra persona, normalment al mateix preu, segons informa Efe.

No obstant, quan va empitjorar la crisi financera es va reduir la demanda i això va provocar un doble problema: no hi havia compradors per les preferents i les escasses operacions que es realitzaven es feien a un preu molt per sota del nominal, el que deixava "atrapats" als estalviadors, segons les associacions de consumidors