Publicitat
Publicitat

L'exgovernador del Banc d'Espanya: "Ara no només estem pitjor que Itàlia sinó també que Irlanda, un país rescatat"

"S'han fet malament moltes coses i sobretot no es van fer moltes coses que ara tots veiem clar que s'haurien d'haver fet", assegura Fernández Ordóñez al Congrés i denuncia una “campanya” en contra de la institució. Diu que va ser un "error" la sortida de Rato de Bankia

L'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez ha admès aquest dimarts haver comès errors durant els seus sis anys de gestió al capdavant del supervisor, però s'ha centrat més a criticar el que no es va fer durant els anys de bonança econòmica, en la "campanya" de desprestigi contra el Banc d'Espanya i en l'augment de la desconfiança des de l'inici del govern de Mariano Rajoy. "Ara no només estem pitjor que Itàlia, sinó també que Irlanda, un país rescatat", ha dit en la seva compareixença al Congrés de Diputats en referència a l'evolució de la prima de risc.

Fernández Ordóñez –que va deixar el càrrec al juny– ha fet una comparació força curiosa. Ha dit que és "ridícul" el que va dir l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero que el sistema financer espanyol és el millor del món, però és "pitjor" el que ha fet el PP: "Dir que és fatal el que hem heretat i que hem d'arreglar el sistema financer. Dir que el supervisor no el supervisa bé fa mal". Davant del greu empitjorament de tots els indicadors econòmics en el primer semestre, ha demanat un gran pacte polític, ja que el consens és "absolutament imprescindible" per recuperar la confiança dels mercats.

L'exgovernador ha fet poca autocrítica –"crec poc en l'autocritica, l'ha de fer un altre perquè és un jutge que no està polititzat"– i no ha entrat en detalls. "S'han fet malament moltes coses i sobretot no es van fer moltes coses que ara tots veiem clar que s'haurien d'haver fet", ha dit Fernández Ordóñez, en una referència global al paper dels supervisors i autoritats. "També el Banc d'Espanya, en l'àmbit de les seves competències, podria haver adoptat algunes mesures macroprudencials que no es van adoptar", ha afegit.

Tot i que no ha volgut valorar la gestió de l'actual executiu – "tenint en compte la fragilitat del moment"– ha donat a entendre que Rajoy va ignorar les propostes del Banc d'Espanya i el va deixar al marge de la gestió de la crisi de Bankia. "Els governs van atendre en les coses fonamentals els plantejaments del banc fins al desembre passat", ha assegurat. I uns minuts després ha afegit: "El nou govern ha anat introduint canvis en l'estratègia de reestructuració financera i finalment va decidir gestionar directament el cas Bankia".

Pel que fa a la crisi de Bankia, ha assegurat que la sortida de Rodrigo Rato de l'entitat ha dit "cessament" i no "dimissió" va ser un "error" i ha considerat que hauria n'hi hauria hagut prou amb el pla que va presentar el Banc d'Espanya, que incloïa canvis directius però sense la sortida de Rato, reduir les participacions i noves ajudes públiques, que serien inferiors als 19.000 milions demanats finalment pel nou equip gestor. Ha dit que "s'haurien posat" diners però "sense la necessitat que el soroll hagi creat altres necessitats", en referència als 19.000 milions.

També ha lamentat haver estat la diana de les crítiques del PP en els últims mesos: "Es va llançar una campanya contra el Banc d'Espanya intentant desqualificar absolutament la institució i sense aportar cap fonament". I en un dard al PP i a l'executiu ha assegurat que "resulta contraproduent buscar bocs expiatoris als quals endossar totes les responsabilitats [...] perquè no n'hi ha", i perquè aquest boc busca "que tothom s'oblidi dels errors que jo estic cometent". Com a conseqüència d'aquesta “desqualificació” del Banc d'Espanya, ha considerat, el govern es va veure obligat a contractar dues auditories externes per fer les proves de resistència al sistema financer que, segons ha dit, van extreure els mateixos resultats que el supervisor.



Etiquetes

Més continguts de