Els cinc errors del Banc d'Espanya durant la crisi financera
Des de la crisi de Bankia, al governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, li plouen les crítiques des d'àmbits polítics (el PP inclòs) i econòmics per haver permès a l'entitat seguir en solitari i sense ajudes
MadridDes de la crisi de Bankia, al governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, li plouen les crítiques des d'àmbits polítics (el PP inclòs) i econòmics per haver permès a l'entitat seguir en solitari i sense ajudes. Aquests són els cinc errors que ha comès Fernández Ordoñez des de que va assumir al càrrec al 2006, abans de l'inici de la crisi.
1. No preveure la bombolla
La principal crítica que se li fa des de cercles polítics i econòmics al governador del Banc d'Espanya és que la seva supervisió financera i capacitat d'anticipació ha estat insuficient. Tot i l'inici de la crisi financera internacional amb la caiguda de Lehman Brothers, tant el Banc d'Espanya com el govern espanyol van considerar que el sector financer espanyol no corria cap risc gràcies, en part, a les provisions anticícliques ideades per l'anterior governador, Luis Ángel Rojo. Per si no fos poc, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero va dir al 2008 que el sistema financer espanyol era el “més sòlid del món”.
2. Una reacció lenta
El Banc d'Espanya va començar a reaccionar al 2009 al veure com les entitats patien per la seva massiva exposició immobiliària tòxica. Fernández Ordoñez va posar el seu punt de mira sobretot en les caixes d'estalvi i es va mostrar pròxim al discurs dels bancs que criticaven que les caixes havien deixat de centrar-se únicament en l'obra social, que era la seva concepció inicial, i actuaven com un banc més, a més de estar, moltes d'elles, polititzades i enganxades a la bombolla immobiliària.
Llavors es va crear el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). El 2010, les autoritats comunitàries van plantejar el primer examen d’estrès, amb un resultat negatiu per a quatre entitats, i es va crear el FROBI, uns préstecs a un7,8% d’interès que pretenien impulsar fusions. De 45 caixes es va passar a 17 entitats en dos anys.
3. Massa tolerant amb els abusos dels banquers
Fernández Ordoñez tampoc va evitar els abusos que van cometre alguns directius de caixes d'estalvi que havien rebut ajudes de l'Estat. Alguns directius van marxar amb jubilacions milionàries blindades sota el braç. Tampoc va impulsar el compliment de les recomanacions de la UE que demanaven abaixar el sou dels directius dels bancs i caixes auxiliats per l'Estat. El govern del PP va aplicar el límit al febrer, dos anys després de la recomanació europea.
4. Un discurs crític amb el govern
Tot i que un dels seus atributs és ser una figura independent del Ministeri d'Economia, va cridar l'atenció que en l'anterior legislatura el governador es mostrés força crític -en públic- amb moltes de les mesures que impulsava l'executiu del PSOE, com per exemple la reforma laboral que va considerar insuficient. Amb el PP al poder, ha lloat la seva reforma laboral però també ha fet comentaris que han molestat al govern, com per exemple els seus dubtes sobre les previsions d'ingressos dels pressupostos. Fa unes setmanes quan va ser preguntat sobre les crítiques a la seva supervisió va respondre dient que ho podria fer millor si Economia li donés més competències.
5. La crisi de Bankia
La crisi de Bankia ha estat l'últim episodi polèmic de Fernández Ordoñez. El Banc d'Espanya va aprovar el pla de Bankia per complir en solitari i sense ajudes públiques les noves exigències de provisions d'actius immobiliaris. Després de les crítiques de l'FMI i el BCE el supervisor sembla haver canviat d'opinió i dóna suport a l'entrada de l'Estat a Bankia.
