Publicitat
Publicitat

De Guindos diu que Finlàndia i Holanda no podran bloquejar que el fons de rescat compri deute

El ministre assegura que tant en el mecanisme de rescat permanent com en el nou, les decisions es prenen per majoria qualificada i que, per tant, "no hi hauria capacitat de bloqueig" d'aquests dos països. No explica que per poder votar amb majoria el BCE i la Comissió han d'activar una clàusula especial

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha tret ferro aquest dimarts a la possibilitat que Finlàndia i Holanda vetin que el fons de rescat europeu pugui comprar deute estatal al mercat secundari. De Guindos ha assegurat, en la seva intervenció en un esmorzar informatiu, que tant en el mecanisme de rescat permanent com en el nou, les decisions no es prenen per unanimitat, sinó per majoria qualificada, i que, per tant, "no hi hauria capacitat de bloqueig" d'aquests dos països. La qüestió és, però, més complicada. El ministre no ha mencionat que només es pot votar per majoria qualificada si s'activa una clàusula, que només poden posar en funcionament el Banc Central Europeu i la Comissió Europea en una situació en la qual consideren que està en perill l'euro.

Tot i així, el ministre s'ha mostrat confiat. Ha recordat que els acords del consell europeu de la setmana passada, on es va decidir que el fons de rescat europeu pugui comprar deute estatal al mercat secundari, es van adoptar per unanimitat, i que cal veure "com es concreta" l'amenaça de Finlàndia i Holanda, un fet que ahir va tornar a disparar la prima de risc espanyola.

D'altra banda, ha assegurat que el "gruix" del procés de negociació amb la Comissió Europea sobre els detalls del rescat europeu per la banca espanyola "està bastant avançat", i s'ha mostrat confiat que en la reunió de l'Eurogrup del proper dilluns estarà "completament tancat".

Ha dit que les condicions de l'ajuda de fins a 100.000 milions d'euros variaran segons els trams, però que seran "molt favorables" amb un termini "llarg", un període de gràcia i un tipus d'interès "reduït" i inferior al que paguen el Tresor i el FROB per finançar-se. El govern espanyol no demanarà una quantitat concreta de cop, sinó que anirà sol·licitant diners segons les necessitats de capital dels bancs. Les quatre entitats nacionalitzades (Bankia, Banc de València, Novacaixagalicia i CatalunyaCaixa) seran les primeres a rebre els fons europeus. De Guindos ha explicat que els rebran "en setmanes" i que "és possible" que quan es firmi l'acord de rescat el dia 9 ja hi hagi "una quantitat per injectar". Minuts després, però, ha donat a entendre que serà al setembre quan es coneguin les necessitats concretes de capital a partir dels resultats de les quatre auditories al sector financer. Un cop es coneguin les necessitats, es determinarà el preu dels actius immobiliaris que hauran de traspassar a un 'banc dolent'.

El ministre ha assegurat que l'executiu farà "esforços addicionals" per garantir el compliment de l'objectiu de dèficit –del 5,3% per a aquest any respecte al 8,9% del 2011–, però no ha volgut atendre a detalls. El que sí que ha avançat és que en la reunió de l'Ecofin del proper dimarts 10 Espanya escoltarà les recomanacions dels socis europeus pel seu "dèficit excessiu", s'analitzaran els esforços de reducció de la despesa i es determinarà la "futura senda fiscal", que podria incloure noves pujades d'impostos, com l'IVA.

Etiquetes

Més continguts de