La Caixa, vendes pensant en el futur
L’opa a Abertis i les operacions a Gas Natural donen aire financer en un nou model orientat a companyies més grans
BarcelonaForçada per la normativa del Banc Central Europeu, la Fundació La Caixa ha reduït la seva presència a CaixaBank del 57% al 40% en poc més d’un any. En aquest temps, el braç inversor de La Caixa, Criteria, també ha emprès altres desinversions. La més important ha tingut lloc a Gas Natural, on l’any passat es va vendre un 10% de la seva participació a GIP a canvi de 1.900 milions. Les operacions corporatives a la constel·lació del principal grup català no s’aturen aquí. Abertis és objecte d’una opa (oferta pública d’adquisició) del grup italià Atlantia i aquesta setmana Gas Natural, la primera empresa catalana en facturació, s’ha venut un 20% de la seva xarxa de distribució a Espanya per 1.500 milions.
La pregunta és òbvia: ¿hi ha cap denominador comú que permeti explicar què passa al grup La Caixa? ¿Responen aquests moviments a una estratègia corporativa? Fonts del grup ho neguen frontalment i parlen de “fets puntuals”. Segons apunten, les estratègies de la Fundació La Caixa i de Gas Natural són independents i no es poden equiparar malgrat que totes dues tinguin Isidre Fainé de president. També descarten que La Caixa hagi entrat en una dinàmica venedora, com acrediten les operacions dels darrers temps. “No hi ha un procés de descapitalització”, afirmen, “sinó diversificació”.
Malgrat això, fonts properes al grup sí que veuen uns quants factors que expliquen tots aquests moviments. D’una banda, s’apunta al fet que la Fundació La Caixa té un pressupost que aquest any arribarà als 520 milions i que s’ha mantingut estable en els 500 milions durant tota la crisi. És la tercera fundació més ben dotada del món i els diners surten de les participades. “Cal alimentar aquesta màquina”, expliquen.
Estratègia inalterada
L’objectiu últim passa per “complir amb l’obra social i la vocació fundacional del 1904, que és donar oportunitats especialment als més desafavorits”, expliquen al grup. “De vegades hem de tirar d’operacions com aquestes, i de vegades de dividends”, afegeixen. “Tenim actius a gestionar per treure’n un rendiment com més alt millor”, exposen aquestes veus, “però l’estratègia segueix sent la de tenir participacions a llarg termini en companyies que donen bons dividends i un bon payout ”. Aquesta veu afegeix que les vendes recents no responen a la necessitat de finançar la fundació, perquè aquesta ja s’alimenta “sobradament” dels dividends. Cal recordar que les participades de la fundació a través de Criteria són bancs com CaixaBank, BEA i Inbursa, i empreses de la magnitud de Gas Natural, Abertis, Suez, Saba i Cellnex, entre d’altres.
Fonts del sector, però, sí que expliquen que en l’opa sobre Abertis (una opa que la fundació encara no ha valorat i sobre la qual es pronunciarà a mitjans d’octubre) llançada pel grup italià Atlantia hi ha hagut una certa aquiescència del grup de l’estrella. I l’explicació és contundent. “Abertis no podrà renovar concessions a Espanya i és un valor que cada dia val menys”, diuen aquestes fonts. “És com el pernil: per bo que sigui, al final toques os; si no es fa res amb Abertis, deixarà de donar dividends”, afegeixen.
Cua de lleó
Les fonts consultades neguen que La Caixa hagi optat per un model on a les seves participades fa menys de soci industrial i més de soci inversor, però sí que admeten que la mateixa fórmula que s’albira en el cas d’Abertis (que s’aprovi l’oferta a canvi d’una participació a Atlantia) passi a ser la tònica habitual. “Pot ser que es passi a tenir menys participacions en corporacions més grans”, diuen aquestes fonts, que recorden que el cas de Suez és el primer precedent: el juliol del 2014, Criteria es va vendre el seu 24% a Agbar a canvi d’un 7% del gegant francès.
Pel que fa a la venda recent d’una part de la xarxa de distribució a Espanya a Allianz i Canada Pension per 1.500 milions, les veus consultades són pragmàtiques. “Això respon a la voluntat de treure uns diners d’un actiu que, sinó, no rendeix”.
CaixaBank, amb tot, no ha seguit la mateixa tònica que Criteria. “Potser les estratègies de totes dues estaven més relacionades abans”, diuen fonts properes a l’entitat financera. El cert és que el banc presidit per Jordi Gual ha pogut portar a terme una opa aquest any sobre l’anhelat BPI portuguès, en la seva primera operació des que l’any 2014 va comprar Barclays.
