CaixaBank apuja l’aposta a Portugal

BarcelonaEl gegant alemany Deutsche Bank ha anunciat aquest mateix mes que es vendrà la seva filial espanyola. Tot i que fonts de l’empresa havien negat reiteradament que s’estudiés l’operació, els problemes de la matriu han pesat més i han fet bones les sospites dels treballadors, que veien com la filial “s’estava posant guapa” per a possibles compradors amb baixades de sou, vendes d’actius i alguns acomiadaments.

Entre els possibles interessats, els sospitosos habituals. El Santander, BBVA i CaixaBank, els tres grans bancs espanyols, podrien intentar la compra (fonts del sector situen en prop de 1.000 milions el que es podria acabar pagant pel negoci espanyol del Deutsche). Aquesta mateixa setmana s’ha publicat que CaixaBank, el primer banc català, hi ha posat els ulls, per repetir una operació similar a la que va fer l’any 2015 amb el negoci espanyol de Barclays.

No obstant, segons ha pogut saber l’ARA, l’entitat que dirigeix Gonzalo Gortázar no té per ara interès en la filial del gegant centreeuropeu. Fonts financeres consultades per aquest diari han explicat que CaixaBank no es planteja cap operació al mercat espanyol (on és el líder en banca minorista) perquè té un altre objectiu estratègic: el mercat portuguès.

Poc després d’haver tancat amb èxit la seva opa sobre el BPI (el banc portuguès en què era el principal accionista amb un 45% dels títols però no en tenia el control real), i fins i tot abans d’encarar el procés de digestió i integració, CaixaBank ja estudia una possible nova operació a Portugal per guanyar-hi volum.

Tal com va avançar aquest diari el passat mes de setembre, l’entitat catalana va plantejar-se inicialment la possibilitat d’entrar en la cursa per Novo Banco, l’antic Espírito Santo, que va fer fallida i va ser reflotat pel govern portuguès amb 4.900 milions. La intenció de l’operació era generar un gran banc portuguès i convertir-se en el gegant financer de la península Ibèrica.

La irrupció de Lone Star

No obstant, durant l’última setmana ha pres cos una operació que ja només està pendent del vistiplau de Brussel·les i que resol el problema que tenia el govern portuguès amb Novo Banco: el fons nord-americà Lone Star injectarà 1.000 milions a l’entitat rescatada a canvi del 75% de les seves accions, i tancarà així la porta a la possibilitat que CaixaBank hi entri. L’interès del banc presidit per Jordi Gual per Novo Banco també responia a un compromís assolit amb el govern portuguès.

En efecte, les tortuoses negociacions entre CaixaBank i Isabel dos Santos -la multimilionària angolesa que bloquejava la gestió del BPI amb només un 19% de les accions- es van resoldre a favor de la part catalana amb un canvi legislatiu de l’executiu portuguès. I aquest favor, segons fonts de Novo Banco, incloïa el compromís de CaixaBank d’estudiar l’adquisició de l’antic Espírito Santo, agent clau per a l’estabilitat del sistema financer portuguès i també per al seu dèficit públic.

Però la irrupció de Lone Star en el futur immediat de Novo Banco no canvia els plans de CaixaBank de créixer a Portugal. Les fonts consultades afirmen que, després de la junta general d’accionistes del BPI, que s’ha de celebrar a l’abril per confirmar el control total de l’entitat catalana al banc, es buscarà una altra operació que “reforci la presència” al país. “Si no és Novo Banco, serà una altra cosa”, conclouen, amb la intenció de consolidar la seva posició al país i recordant que el BPI és actualment el quart banc portuguès. Aquestes fonts expliquen que ja s’està mirant quina entitat pot ser interessant per a CaixaBank.

Aquesta intenció, però, topa amb un calendari complicat que fa difícil imaginar que es pugui dur a terme a curt o mitjà termini. CaixaBank ha reiterat que posarà totes les seves energies en el BPI, un banc en què s’ha gastat 644 milions en l’opa per aconseguir el 85% del seu capital.

A més de l’esforç econòmic -cal recordar que l’any passat CaixaBank va guanyar 814 milions- i el context complicat pels tipus d’interès en mínims històrics, es tractarà de la primera integració informàtica que afronta l’entitat catalana fora d’Espanya, per la qual cosa es preveuen més dificultats en una operació ja complicada de per si. El mateix Gortázar ha manifestat que la digestió del BPI comportarà uns dos anys de temps.

A la recerca de la rendibilitat

Els bancs espanyols fa temps que es miren els portuguesos convençuts que el seu preu de mercat està per sota del valor en llibres, cosa que els fa, per tant, apetitosos. A més, es considera que l’economia portuguesa té marge per a la millora i tot plegat es valora especialment en un moment en què els tipus a mínims porten les entitats a buscar el benefici en negocis no estrictament bancaris (com la gestió de fons i les assegurances), en el volum de les seves operacions i en la reducció de costos. Per aplicar aquestes sinergies, les entitats sovint busquen una raó prou sòlida que ho justifiqui, com evitar les duplicitats que es donen després d’una adquisició.

Cal recordar que el mes passat CaixaBank va anunciar una revisió a la baixa del seu objectiu de rendibilitat, que va passar d’estar entre el 12% i el 14% a situar-se entre el 9% i l’11%. I, més recentment, el director general del banc, Juan Antonio Alcaraz, feia una contundent confessió sobre les dificultats que viu el sector amb els tipus a mínims: “Tenim un problema de base en el negoci, que és que no hi ha negoci”.

És en aquestes dificultats on cal trobar l’explicació a la voluntat compradora de CaixaBank.