CaixaBank i la pregunta del milió de dòlars

BarcelonaTraient el maquillatge i gratant sota una certa manera de vestir, la sempre xocant familiaritat amb les xifres milionàries i un lèxic farcit d’acrònims i anglicismes, el món de les finances pot ser brutalment senzill. Ho va demostrar ahir el director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, quan va reduir els maldecaps d’un sector que mira de superar la seva pitjor crisi a una sola pregunta: “Com guanyarem diners?”

Van ser tres paraules - com, guanyarem i diners - que van tenir un cert ressò èpic entre l’auditori que omplia una de les sales del Palau Macaya. Alcaraz responia d’aquesta manera a una pregunta aparentment banal i que li demanava pels principals reptes que afronta el sector. El director general de la primera entitat catalana no va amagar la seva inquietud i es va estendre en explicacions: “Hi ha un excés de capacitat i la mida del balanç es continua reduint. La demanda de crèdit solvent continua sense créixer perquè els motors fonamentals del passat no tornaran”, va dir. I a continuació va detallar quin era aquest motor: “Carreteres, aeroports, línies d’AVE, promocions, poliesportius”.

Alcaraz, que va treballar a la immobiliària Astroc abans d’arribar a La Caixa, va ser cru en el seu diagnòstic. “El negoci es reduirà, i el crèdit creixerà però no prou per compensar la caiguda d’actius del balanç que es produeix cada dia”, va raonar. Encara mirant al futur, no va descartar que Google obri un banc però va evitar castigar-se gaire amb aquesta perspectiva: “Estic convençut que el principal repte és com reinventar-nos”.

L’impacte de la crisi

I això que la seva xerrada, sota el títol La reestructuració del sistema financer, va arrencar amb dosis d’un cert optimisme i orgull davant la manera com CaixaBank havia pogut sortir de la crisi amb una estratègia de creixement basada en tres eixos: els nous negocis, la internacionalització i el creixement al mercat espanyol. En efecte, la manera com el líder del mercat estatal en banca minorista ha tirat endavant és meritòria tenint en compte el context. Alcaraz va recordar que “dues terceres parts” de les entitats han desaparegut i que CaixaBank ha hagut de tornar als seus creditors prop de 35.000 milions d’euros d’actius deteriorats sense cap mena de quitança. “Són diners que han sortit directament del nostre compte de resultats”, va fer.

També va explicar que el sector haurà perdut durant la crisi prop de 70.000 treballadors i va lamentar que “a finals del 2016 el nombre d’oficines i de treballadors serà el del 1996”. Segons va explicar, la banca va créixer des d’aleshores fins al 2006, i després d’aquell any ha caigut i continuarà caient fins a l’any que ve. “20 anys després hem tornat a la casella de sortida”, va resumir.

En el seu discurs també van tenir espai altres complicacions que es troben els bancs tradicionals: la falta de confiança i els nous actors digitals en el negoci del préstec. En tots dos casos Alcaraz va ser clar. “El negoci bancari està hiperregulat i els altres jugadors no tenen aquests condicionants”, va dir respecte a la banca 2.0. Tampoc no va amagar la importància de recuperar el feeling amb els clients: “Només si recuperes la confiança pots recuperar la rendibilitat”. El camí, va afegir, és que els clients es converteixin en “fans” dels bancs.

Alcaraz, cèlebre per una contundència verbal que el va portar fa un any a lamentar que l’entitat no hagués rebut cartes d’agraïment dels clients per l’alta rendibilitat que els havien donat les preferents, va aprofitar ahir l’ocasió per anunciar que CaixaBank ha obert una oficina de representació a Nova York. Amb tot, la seva intervenció va tenir un cert regust amarg per la difícil situació que viu el sector. Hi va contribuir una última conclusió del mateix Alcaraz, que va tornar a aplicar la gèlida lògica financera: “Cal veure com guanyem diners amb els nostres 14 milions de clients”.