La Cambra vol sortir de Fira 2000
Espera ingressar 30 M€ i reclama al Govern i l’Ajuntament de Barcelona que li comprin les accions
BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona vol fer caixa. L’organisme es vol vendre la seva participació a Fira 2000, la societat creada a principis dels 90 per finançar l’ampliació del recinte firal a l’Hospitalet de Llobregat. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts empresarials, el ple de la Cambra celebrat la setmana passada va acordar la venda de l’11,6% del capital que controla a Fira 2000 amb l’objectiu d’obtenir 30,5 milions d’euros. Aquests diners li permetrien saldar el deute contret amb la banca en el seu dia i, al mateix temps, l’entrada d’11,5 milions en efectiu a les arques encara deficitàries de l’organisme.
Aquesta decisió té una repercussió directa per a les arques públiques, ja que són la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona els que hauran de comprar la participació de la Cambra, tal com s’especificava al contracte que les tres parts van signar en el seu moment, segons expliquen les fonts. El contracte especificava que la Generalitat i l’Ajuntament han de repartir-se les accions de la Cambra en proporció al seu pes actual a Fira 2000.
L’organisme ja ha fet saber a totes dues administracions la seva intenció de vendre’s les accions. Segons els càlculs de la Cambra, l’Ajuntament haurà de desemborsar prop de 8,5 milions d’euros per recomprar-los les accions, mentre que per al Govern l’import rondaria els 22 milions. Aquesta despesa nova és un problema afegit per a la Generalitat, que ha de quadrar uns comptes impossibles. Sense anar més lluny, el 2014 va tancar amb més dèficit que el 2013. Davant aquest escenari econòmic, es pot entendre que l’Ajuntament, en una situació econòmica molt més còmoda, “s’hagi mostrat més procliu a pagar que no pas el Govern”, segons van apuntar les mateixes fonts.
Millora de la tresoreria
Els recursos seran balsàmics per a la Cambra i l’ajudaran a millorar la seva tresoreria, que treballa per deixar enrere les pèrdues a què la va abocar la supressió fa tres anys de les quotes obligatòries que pagaven els empresaris per formar-ne part. L’organisme presidit per Miquel Valls calcula una entrada neta d’11,5 milions després de saldar el deute amb un grup de bancs liderat per La Caixa. Les entitats, que esperen cobrar aquest any, van prestar-li 16 milions d’euros dels 34 milions que va aportar a Fira 2000 per finançar el cost dels nous pavellons firals.
Els 18 milions restants van venir de fons propis. Segons els termes de l’acord, la venda es farà a valor nominal. Això vol dir que, malgrat que el valor comptable de l’acció s’hagi rebaixat, això no afectarà el preu de venda, segons va explicar al ple de la Cambra el director gerent de l’organisme, Xavier Carbonell, tal com consta a l’acta del ple del 28 de gener a què ha tingut accés l’ARA.
La creació de Fira 2000 es remunta al 1993, quan la tríada Generalitat-Ajuntament-Cambra volien impulsar l’ampliació del recinte. La voluntat de sumar la Cambra al projecte va fer que s’inclogués la clàusula de recompra que ara es vol executar, segons va dir Carbonell.
Aquesta operació, però, no suposarà la desaparició de la Cambra de l’accionariat de Fira 2000 perquè les mateixes bases del contracte establien que mantindria un capital nominal de 6,5 milions en títols de la societat. En aquell moment, l’entrada de la Cambra a Fira 2000 (encara que fos a través de l’endeutament bancari) es va defensar perquè no es trenqués l’equilibri que també mantenen de manera consorciada a la Fira de Barcelona.
Sortida de pèrdues per al 2016
Els diners de la venda d’accions no alteraran el pressupost de l’ens del 2015, segons fonts empresarials, però sí que impactarà en el balanç fent créixer la partida dels actius. Les pèrdues de la Cambra van superar els 4,5 milions l’any passat, un 6% menys respecte al 2013. La millora s’ha d’accelerar aquest any fins al punt que l’ens confia a tancar amb un ebitda (resultat abans d’impostos i interessos) positiu per primer cop des del 2010. L’any passat l’ebitda va ser negatiu, d’1,6 milions d’euros. Si es compleixen els plans de Valls, l’equilibri pressupostari arribarà el 2016.
A la millora prevista ja aquest exercici hi contribuirà, d’una banda, la retallada de la despesa feta en la reestructuració de la plantilla. Tot i així, els acomiadaments i prejubilacions seguiran pesant amb una partida de més de 900.000 euros aquest any. Les amortitzacions també disminuiran. En paral·lel, milloraran els ingressos, que rondaran els 16,7 milions. Segons la Cambra, més de 10 milions provindran directament de les empreses, mentre que uns 6 milions són pagaments que faran les diferents administracions a canvi que la Cambra faci polítiques de formació i suport a l’empresa. Les aportacions de les empreses que són sòcies institucionals de la Cambra creixeran fins als 850.000 euros, segons les estimacions de l’organisme.
Al llarg del 2015 està previst que arribin els primers recursos derivats de la posada en marxa de la Cámara de Comercio de España, bàsicament per fer accions de promoció i formació concretes. La majoria d’aquests diners provindran de fons europeus.
