Els Carceller paguen una fiança de 713 milions amb accions de la petroliera
La família evita així l’embargament després que la justícia rebutgés els recursos presentats
MadridOr negre com a aval davant de la justícia. Els Carceller han respost amb accions de la petroliera familiar Disa a les fiances imposades pel jutge Pablo Ruz -de 236,4 milions d’euros per a Carceller Arce, president de Damm, i de 476,4 milions per al seu pare, Demetrio Carceller Coll-, davant la possibilitat que tots dos siguin condemnats en el judici que se celebrarà en contra seu a l’Audiència Nacional en els pròxims mesos, segons han informat a l’ARA fonts jurídiques. Per calcular la fiança cal sumar-hi la quantitat defraudada, les multes a pagar pels delictes presumptament comesos i els interessos de demora.
La imatge dels dos empresaris al banc dels acusats és inevitable des del passat dia 19, data de la interlocutòria en què la secció tercera de la sala penal va rebutjar els últims recursos presentats pels Carceller i un altre dels imputats, José Luis Serrano Flórez. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 48 anys de presó per al pare per 13 delictes contra la hisenda pública i un altre de blanqueig de capitals. Per al fill, actual responsable de l’imperi familiar, la petició fiscal és de 14 anys per quatre delictes fiscals i un altre de blanqueig.
No és la primera vegada que el valor de la petroliera serveix de fiança a una de les famílies més riques d’Espanya. Amb la pignoració del 30% de les accions, sumades a les que ja tenia el jutjat bloquejades de la cervesera Damm, els Carceller van evitar fa un any l’embargament de comptes i propietats. No obstant això, les accions van quedar desbloquejades quan la mateixa secció tercera que ara ha acabat amb les esperances dels Carceller va anul·lar la instrucció de Ruz contra el fill, Carceller Arce.
L’Audiència Nacional va veure llavors en el president de Damm una simple tasca de supervisió de les inversions del seu pare, “una activitat marginal” que l’exculpava. Però la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat, en representació de l’Agència Tributària, van recórrer davant el Tribunal Suprem, que va avalar la instrucció del jutge Pablo Ruz i les seves conclusions. Els advocats dels Carceller van arribar a al·legar en el seu últim recurs que Ruz havia decidit a partir de “ficcions”.
Només entre el 2001 i el 2009, els dos membres de la família Carceller haurien deixat de declarar més de 72 milions d’euros entre IRPF i impost de societats. Per fer-ho, combinaven mètodes molt rudimentaris amb tota una troca societària en paradisos fiscals. Així que els investigadors van haver de combinar l’enviament de comissions rogatòries amb punxades telefòniques i seguiments. Segons la investigació, el pare i la seva esposa van simular una falsa residència a Portugal i el Regne Unit per no pagar impostos, quan en realitat vivien a la localitat madrilenya de Galapagar. No anaven a esdeveniments socials per no ser vistos, i es passejaven per la localitat sempre amb diners en metàl·lic, per no deixar cap rastre.
La família s’hauria servit d’un entramat societari consistent en estructures fiduciàries tipus trust radicades en paradisos fiscals com Panamà, Luxemburg, les Antilles Holandeses i l’illa portuguesa de Madeira. D’aquesta manera, ocultaven la seva participació en empreses radicades a Espanya. Per a aquesta fase de l’operació van comptar presumptament amb la col·laboració dels també processats Gabriel Petrus Labayen, del despatx d’advocats amb el mateix nom, i José Luis Serrano Flórez, segons consta en l’acta de processament.
En aquest grup de societats figura la petroliera Disa, que ha servit per al pagament de la fiança. Segons Anticorrupció, Demetrio Carceller controla Disa a través d’una societat holandesa, Padlock BV, participada únicament per una altra de les Antilles Holandeses, Caloric CV, que al seu torn està participada al 100% per Financiera Internacional SA. En l’escrit d’acusació, la Fiscalia descriu diverses operacions irregulars, entre les quals l’originada el 20 d’agost del 2008, quan Caloric CV va ser substituïda com a accionista única de Padlock per una firma xipriota, Japan Investment.
L’operació es va repetir tan sols 40 dies després. En aquell cas, una altra societat radicada a Xipre, Monida Limited, va obtenir el control absolut de Padlock. Les dues societats xipriotes comparteixen domicili i, tant de l’una com de l’altra, l’únic beneficiari és Demetrio Carceller Coll.
Una secció, dues decisions
La mateixa secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional va anul·lar la investigació de Ruz al president de Damm fa un any. I és aquesta secció la que ara torna a rebutjar els recursos de Demetrio Carceller Coll i Demetrio Carceller Arce, pare i fill, per evitar el judici. Però, més enllà d’un possible canvi de criteri, això passa perquè no són els mateixos magistrats els que adopten les dues decisions, malgrat pertànyer a la mateixa secció de l’alt tribunal.
Una secció tercera de la sala penal ha sigut l’encarregada de resoldre tots els recursos que els imputats presentaven a les decisions adoptades pel jutge instructor. Però per resoldre aquests recursos es formen diferents tribunals a partir dels magistrats que integren aquesta secció. Quan l’Audiència Nacional va considerar que Carceller Arce gairebé passava per sobre dels foscos negocis del seu pare, el tribunal estava presidit per Alfonso Guevara, mentre que el ponent de la sentència va ser Guillermo Ruiz Polanco.
Ara, en canvi, cap dels dos ha integrat el tribunal que ha rebutjat els últims recursos dels dos membres de la família Carceller. El camí al banc dels acusats els l’han assenyalat Antonio Díaz Delgado, Clara Bayarri i Fermín Javier Echarri.
