MERCAT DE TREBALL
Economia 04/03/2015

Carles Lupresti: “El pitjor que li pot passar a un aturat és el sentiment de desesperança”

Entrevista al cap de psiquiatria de l'Hospital Quirón

Jordi Velert
3 min
Lupresti afirma que els aturats s’han de formar tant com puguin, mantenir les seves xarxes  de suport i portar una disciplina horària.

BarcelonaSet anys després de l’inici de crisi, a Catalunya encara hi ha 581.124 desocupats, i darrere d’aquesta xifra s’hi amaguen infinitat de drames personals. Carles Lupresti, cap de psiquiatria de l’Hospital Quirón, ha atès molts casos de treballadors i empresaris afectats per situacions associades a la situació econòmica.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

¿Han augmentat les visites a la seva consulta amb la crisi?

El que ha canviat és el perfil: arriba gent més deteriorada i triguen més temps a prendre la decisió de venir. També ha variat la freqüència d’utilització. Quan se senten mínimament orientats deixen de venir.

Quines patologies són més freqüents?

El més habitual són les situacions de depressió i quadres d’ansietat. Dintre de l’ansietat, les crisis de pànic, agorafòbia i, cada cop més, fòbia social.

¿En quines feines ha notat més símptomes d’aquestes malalties?

En sectors comercials, que viuen de manera molt directa l’impacte de la crisi. També en quadres directius i professionals.

Afecta més els homes o les dones?

A l’hospital hem detectat que cada vegada hi ha més homes que són capaços de demanar ajuda. S’han anat equilibrant les xifres.

Quines sensacions experimenta un treballador quan perd la feina?

El pitjor que et pot passar és el sentiment de desesperança. És la sensació que facis el que facis no hi ha remei, que tots els passos que has fet t’han sortit malament. Fa falta molta fortalesa personal per renovar les esperances cada dia quan vas fent coses i el resultat és la frustració.

Quin paper hi juga la parella?

El seu paper ha de ser de presència, no d’interferència. Sovint pot desconèixer els mecanismes del teu sector o de la teva empresa i des de la bona fe pot donar consells poc acurats que en comptes d’ajudar empitjoren la situació.

Com afecta els nens tenir algun dels pares a l’atur?

La incertesa que viuen els pares es trasllada a l’àmbit familiar. Molts nens desenvolupen irritabilitat i disminució del rendiment. Alguns han de canviar de col·legi perquè les famílies no poden pagar la matrícula d’escoles privades o concertades.

Quins consells dóna a un aturat per no caure en el desànim?

Que es formi en tot el que pugui, que mantingui les seves xarxes socials de suport i que tingui sobretot disciplina horària. No ha de desaprofitar mai l’oportunitat de formar-se perquè serà l’únic instrument que podrà aportar.

¿I a un treballador amb por de perdre la feina?

Que segueixi complint com a treballador com sempre ha fet i que sàpiga que moltes vegades no tens marge de maniobra. L’únic valor que tens és ser bon treballador, complir, ser responsable, ser bon membre de l’equip i ser proactiu. És important per a la pròpia autoestima el sentiment de dir “per mi que no quedi”, que has fet tot el que estava a les teves mans.

Quines eines recomana als empresaris amb dificultats?

Hi ha un patró de conducta universal: la capacitat de fer front a les situacions, de no amagar el cap sota l’ala. Això és vàlid per a qualsevol estatus econòmic. Evitar el conflicte mai servirà per tirar endavant, tinguis el nivell que tinguis. La teva actitud determinarà si t’ensorres o et tornes a aixecar per poder-te’n sortir. Les persones en situacions de conflicte bèl·lic, quan eren empresonades, mantenien la vida si eren capaces de mantenir la creença que se’n sortirien, encara que arribessin depauperats.

En quin moment s’ha de visitar la consulta?

Quan ho has intentat tot: has parlat amb els amics, has fet esport i malgrat tot la simptomatologia persisteix. Si segueixes amb el son malament, amb una fatigabilitat increïble i sembla que a cada moment s’ensorri el món. Després de l’ansietat apareix l’esgotament; de vegades és l’avantsala de la depressió.

Els poders públics fan prou?

Tot i les grans retallades, per part de l’assistència primària sé que s’estan fent grans esforços.

stats