Catalunya podria tenir una taxa d'atur de només el 4% el 2020
Les xifres de destrucció d'ocupació durant la crisi són esfereïdores, però un estudi afirma que el futur no serà tan negre. Encara que sembli increïble, es calcula que el 2020 Catalunya pot tenir un 4% d'atur.
BARCELONALes xifres avalen els que ja veien en aquesta crisi un drama superior al patit en episodis anteriors. La intensa destrucció d'ocupació i el creixement de l'atur ja supera, en termes absoluts i relatius, el que va passar durant la crisi energètica dels 80 i, amb escreix, empitjora el que es va viure en la crisi postolímpíca dels 90. Des del tercer trimestre del 2007, s'ha perdut el 15% del total de població ocupada i per recuperar els 20,5 milions de mà d'obra d'abans d'aquesta crisi, caldrà molt de temps encara. L'escenari de llarga recuperació dels anys 80 es repetirà, segons l'últim estudi del catedràtic d'economia aplicada de la UAB, Josep Oliver. Com llavors, caldrà un total de 14 anys per remuntar, és a dir, que traient els quatre anys de crisi viscuts, encara ens en queden deu més per tenir el mercat de treball d'abans de l'esclat de la crisi actual.
Davallada dràstica
La crisi s'ha empassat més de tres milions de llocs de treball
Des del tercer trimestre del 2007, han desaparegut 3,1 milions de llocs de treball i l'atur ha crescut en 4 milions de persones. Més enllà del rècord en les xifres absolutes, que s'entendria pel fet que, amb els anys de bonança i l'onada migratòria, Espanya va arribar a una cota inèdita de 20 milions de persones treballant, la dada percentual mostra que l'ocupació destruïda ja supera la de la crisi energètica dels 80. Llavors, el decreixement va destruir el 14% de la mà d'obra ocupada a tot l'Estat; ara ja anem pel 15,1%. A més a més, la velocitat amb què s'ha produït la destrucció d'ocupació també ha estat inèdita, fruit d'una més gran flexibilitat (temporalitat, etc.) que hi havia en el mercat en comparació amb els 80.
Doble càstig
Els últims sis mesos s'han reviscut els pitjors moments de la crisi
L'evolució recent del mercat, a més a més, no convida a l'optimisme. Segons l'anàlisi del doctor Oliver, hem viscut entre l'octubre del 2011 i el març del 2012 "una nova recessió dins la crisi", en què s'han perdut 900.000 llocs de treball i hem guanyat 657.000 aturats més. Tot plegat, malgrat que el segon i tercer trimestres de l'any s'havia aconseguit crear 200.000 llocs de treball, empesos pel salvavides del turisme. Segons Oliver, la recaiguda s'explica per la paràlisi de les empreses en vista de la incertesa que ha esclatat a la UE amb la crisi del deute, la por respecte a Grècia i la incògnita sobre com se'n sortirà Espanya. Si això es calma, però, el mercat espanyol està preparat per tornar a crear ocupació i mantenir-la l'any que ve, assegura.
La bombolla immobiliària
La construcció concentra 6 de cada 10 llocs de treball perduts
La depressió profunda en què ha entrat el mercat espanyol no s'explica sense que entri en joc l'expansió desmesurada del sector de la construcció durant els anys previs a la crisi. Segons recull el professor Oliver en la nova edició de l'Índex Laboral per a Manpower, l'esclat de la bombolla ha arrasat amb més de la meitat de treballadors del sector. Ara hi ha 1,1 milions de persones treballant-hi, menys que el 1994.
També el sector industrial està en el punt més baix pel que fa al seu pes sobre el total de treballadors (ara, del 14%). La crisi immobiliària, unida al procés de globalització (deslocalització de producció), ha fet que desapareguessin 800.000 llocs de feina, una quarta part del total d'efectius en el sector.
Per primer cop, a més, els serveis també han sigut font de destrucció d'ocupació en grans quantitats que han fet retrocedir a nivells del 2005 el nombre de treballadors (12,5 milions). Als 80, el sector va ser l'únic que va resistir.
Recuperació lenta
El retrocés del mercat de treball equival a una dècada
Els nivells d'ocupació a Espanya són, en general, equiparables als de fa deu anys, segons els experts. El patró que tenim de la crisi més semblant, la dels anys 80, dóna una idea del temps que caldrà per recuperar-se. Llavors van caldre 54 trimestres per deixar-la enrere, segons l'estudi de Manpower. La crisi dels 90 va ser més fugaç i ens vam recuperar amb 23 trimestres, mentre que ara en fa 18 i encara estem en la fase de caiguda de la corba. Això fa pensar, segons Oliver, en un període de 14 anys (els quatre que ja hem passat i un horitzó de deu més) per tornar a ser el que érem, laboralment parlant, abans de la crisi. El que pot contribuir a una recuperació més forta que la de fa 20 anys vindrà, segons Oliver, de la mateixa fortalesa de les famílies.
El paper de la demografia
L'envelliment i la sortida d'immigrants reduiran l'atur
El factor demogràfic no tindrà un paper menor en l'evolució del mercat de treball els pròxims anys. La població activa, segons les projeccions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) davallarà en 1,7 milions de persones i alleugerirà el drama malgrat que es complís el pitjor escenari de no creació d'ocupació. La taxa, segons la projecció de l'estudi de Manpower, passaria d'estar per sobre del 22% ara a un 14% el 2020 només per l'efecte d'aquesta pèrdua d'actius.
La hipòtesi de l'estudi és que l'envelliment de la generació del baby boom , juntament amb la baixa natalitat de la generació posterior i la pèrdua d'immigrants que tornen als seus països, pressionarà a la baixa la taxa d'atur. Catalunya serà una comunitat on això es notarà més i l'atur podria arribar a situar-se al 4% el 2020. Els números, per això, estan fets donant per entès que el 100% d'aturats estiguin en condicions de cobrir totes les vacants que es vagin generant en el mercat laboral en el futur. El mateix efecte de disminució de població activa donarà origen, un cop se superi la crisi, a noves necessitats de mà d'obra que, segons Oliver, es cobririen amb una altra onada migratòria d'estrangers a Espanya.
