FINANCES
Economia 30/04/2015

CatalunyaCaixa i BBVA tindran 1.750 empleats menys a Catalunya

El nou gegant financer afronta una reestructuració que implicarà també el tancament de 270 oficines

Albert Martín Vidal
4 min
La discreció ha marcat l’aterratge del BBVA a l’antiga caixa catalana i els clients han de forçar la vista per saber qui és el nou propietari de l’entitat.

BarcelonaLa imatge de marca de CatalunyaCaixa gairebé no ho ha notat: el nom comercial és el que era, l’aposta pel taronja continua ferma i l’acrònim CX manté el seu pes. Només els més observadors han pogut notar aquesta setmana una novetat a les seves oficines. Vuit caràcters discrets, amagats, i en català, recorden que l’antiga caixa catalana és ara part del “Grup BBVA”. La compra es va culminar la setmana passada i a una velocitat rècord s’ha nomenat un nou consell d’administració que lideren Cristina de Parias (presidenta) i Xavier Queralt (conseller delegat). Però l’operació comporta també costos que haurà d’afrontar la plantilla. Aquests són algunes de les claus del que ja és el segon grup financer dels que operen a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Cop a la plantilla

Un de cada cinc treballadors perdrà la feina

La presentació dels resultats del primer trimestre va servir ahir perquè Ángel Cano, conseller delegat del BBVA, concretés els plans que té el banc blau a Catalunya. La xifra més esperada i temuda pels treballadors serà un 20%: és el percentatge d’empleats que perdran la feina en l’esforç de l’entitat per evitar duplicitat de càrrecs.

D’entrada, la xifra és millor de la que s’esperava: l’endemà d’adjudicar-se la subhasta per adquirir CatalunyaCaixa, el banc que presideix Francisco González parlava en una presentació als inversors d’unes sinergies de costos del 40%. La sorpresa, que compartien ahir els sindicats, és que aquest 20% afecta tant els treballadors del BBVA com els de CatalunyaCaixa. Al tancament del 2014, la plantilla conjunta era de més de 8.777 treballadors, amb la qual cosa els empleats que perdin la feina podrien ser prop de 1.750. El banc insistia ahir que té “la voluntat” d’evitar els acomiadaments, tal com va fer després de la compra d’Unnim, i apostar per prejubilacions i baixes incentivades. Ángel Cano precisava que el cost previst d’aquest procés és d’uns 450 milions d’euros en els pròxims tres anys.

Els sindicats, per la seva banda, es mostraven expectants. “No tenim cap proposta concreta però ens fa por que a la seu central de CatalunyaCaixa hi ha molts treballadors joves” que no es poden prejubilar, explicava ahir Jordi Campins, president del majoritari Sindicat d’Estalvi de Catalunya. Aquest representant dels treballadors afegia que la reducció del 20% no és una mala notícia però recordava que CatalunyaCaixa ha viscut dos expedients de regulació d’ocupació (ERO) recents. Les oficines també es reduiran un 20%, ja que passaran de les 1.367 que tenen ara entre les dues entitats a unes 1.090.

Benefici imminent

Guanys de 300 milions a partir del 2018

El BBVA pagarà per CatalunyaCaixa entre 388 i 1.198 milions, en funció dels possibles deterioraments d’actius que hi pugui trobar l’entitat d’origen biscaí. A canvi d’això, preveu obtenir uns 300 milions d’euros de benefici a partir del 2018 i aquest any espera no perdre-hi. Amb aquests números, CatalunyaCaixa ajudarà a reforçar el pes que té l’Estat en els resultats del BBVA. Ahir, sense anar més lluny, va anunciar un benefici de 1.536 milions d’euros en el primer trimestre d’aquest any, un 22% dels quals provenen del mercat espanyol.

La marca perdura

La marca catalana sobreviurà de moment al canvi de mans

Ángel Cano va afirmar ahir que el BBVA no té pressa per prendre una decisió definitiva sobre la marca CatalunyaCaixa, però sí que va voler deixar clar que, de moment, no suprimiran l’actual. En el moment de saber-se que el banc blau seria el comprador de l’entitat resultant de la fusió de tres caixes catalanes, fonts financeres van donar per fet que es perdria la marca CatalunyaCaixa, adduint que el BBVA era una marca “coneguda a mig món”.

No obstant, el BBVA sembla que ha congelat la decisió, i continuarà amb una marca que ja és coneguda i que catalanitza un banc que d’ençà de la crisi entre González i Emilio Ybarra és molt més madrileny que no pas basc. El dubte que queda és si el BBVA repetirà ara el que va fer amb Unnim, on va suprimir aquesta marca 10 mesos després de la compra. De moment, l’entitat es dóna dos anys per decidir.

Però, tal com va avançar aquest diari, el BBVA ha dut a terme un estudi de mercat que posa de manifest que els clients de l’entitat catalana (prop d’un milió i mig de persones) valoren molt la marca actual, cosa que va aturar el propòsit inicial d’eliminar-la. L’evolució dels pròxims mesos serà clau per saber si la marca sobreviu a la nova propietat.

La competència somriu

A la caça de prop de 100.000 clients insatisfets

Els càlculs del sector després del procés de concentració indiquen que entre un 5% i un 8% de clients canvien d’entitat quan es produeix una adquisició o una fusió, ja sigui per l’adéu a les persones de confiança o pel tancament de l’oficina de referència. En el cas de CatalunyaCaixa, si això és produís (a finals d’any passat la tendència seguia sent positiva), uns 100.000 clients buscarien nova entitat. Aquests clients són especialment volguts pels altres bancs perquè no requereixen cap mena d’esforç comercial especial. “Simplement arriben”, diuen fonts del sector. L’única entitat que va fer càlculs de quants nous clients podia arribar a guanyar va ser el Sabadell, que creia que podria captar-ne uns 30.000 de nous.

Per evitar-ho, CatalunyaCaixa ha decidit ampliar les seves zones comercials de quatre a set. La nova estructura distingeix entre Barcelona ciutat, la zona de Tarragona, Barcelona-Vallès-Maresme, Catalunya Central - Lleida, Barcelona-Llobregat, la Catalunya del Nord i zona d’expansió, situada fora de Catalunya.

CaixaBank guanya temps a Portugal

Els accionistes del Banc Portuguès d’Inversions (BPI) van aprovar ahir l’ajornament de la votació sobre el canvi d’estatuts que proposa CaixaBank en el marc de la seva opa. L’operació, a la qual s’oposa la segona accionista, la multimilionària angolesa Isabel dos Santos, depèn d’aquesta reforma estatutària i del fet que més del 50% de l’accionariat (el 44% ja està en mans de l’entitat catalana) aprovi el preu de compra.

Durant l’assemblea general celebrada ahir a Porto, es va evitar tocar un canvi estatutari que permetria que CaixaBank, el primer accionista del banc, tingués els drets de vot que li corresponen per les accions que té en el seu poder, superant així la limitació actual.

La decisió d’incloure a la sessió d’ahir aquesta modificació va partir d’Isabel dos Santos: si s’hagués votat i rebutjat, podria haver significat la cancel·lació de l’oferta de compra de la primera entitat catalana.

Amb aquesta decisió, CaixaBank guanya temps per mirar de convèncer Dos Santos. Fonts del sector apunten que fins ara no hi ha hagut converses entre la magnat africana i Isidre Fainé.

stats