Clam de les elèctriques per aturar centrals de gas
Funcionen només al 10% de la seva capacitat
BarcelonaIberdrola s’ha adjudicat als Estats Units, a Salem, la construcció d’una central elèctrica de cicle combinat, que suposa una inversió d’uns 565 milions d’euros. També farà un cicle combinat a Alemanya per l’elèctrica suïssa Repower, amb una inversió d’uns 350 milions d’euros. I mentre va construint centrals de cicle combinat en altres països, a l’Estat ja ha demanat el tancament d’un grup del cicle combinat que té a Castelló. I no és l’únic cas. També Endesa vol tancar un cicle combinat a Huelva. Ara la pilota és a la teulada del ministeri d’Indústria i Energia, que podria plantejar-se per primer cop tancar o fer hivernar plantes de cicle combinat a Espanya. Ha demanat informes a Red Eléctrica i a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència abans de prendre una decisió que, segons fonts del sector, ja s’inclou a l’esborrany de planificació energètica 2015-2020.
De moment, Iberdrola encara no ha rebut resposta a la petició que va fer per tancar un grup de la planta de Castelló el 21 de novembre.
Dos factors han fet que les centrals de gas de cicle combinat, la gran aposta de generació elèctrica a l’Estat en els primers anys del segle XXI, siguin ara sobreres. D’una banda, l’aposta que es va fer per les renovables sobretot a partir del 2004 va comportar un canvi en el mix de generació. D’altra banda, la caiguda del consum elèctric per la crisi ha provocat que la capacitat de generació instal·lada superi de molt la necessitat de generació.
Excés de potència
Segons dades de la patronal de les grans elèctriques Unesa, la demanda de potència en la punta de l’hivern passat va ser de 39.742 megawatts. En aquell moment, la potència disponible era de 51.360 megawatts. Per tant, es cobreixen amb escreix les necessitats.
A més, el sistema de promoció que estableix l’ordre en què les centrals entren en el sistema fa que mentre els cicles combinats de gas suposen el 25% de la potència instal·lada, només generen un 10,1% de la producció. Això es veu perfectament amb la davallada del consum de gas per generar electricitat (vegeu el gràfic). Aquest desequilibri no es produeix, per exemple, amb la generació eòlica, que suposa un 21,1% de la potència instal·lada i un 19,5% de la producció.
El problema és que en els moments de menys demanda elèctrica per culpa de la crisi, les plantes de cicle combinat han arribat a funcionar només al 10% de la seva capacitat. Les centrals estan obertes i operatives, amb els costos fixos que això comporta per a les companyies, però moltes vegades no generen electricitat i només estan disponibles per entrar a la xarxa si deixa de bufar el vent i no hi ha generació eòlica; si no plou i no hi ha generació hidràulica, o si no fa sol i no entra energia solar. Són, en gran part, el suport de seguretat per als altres sistemes de generació d’electricitat.
L’any 2011 Red Eléctrica ja va fer un informe en què deia que dels 25.000 megawatts instal·lats en cicles combinats a l’Estat se’n podien tancar 2.000 sense cap risc i 2.000 més amb un risc mínim. Ara l’esborrany del ministeri per al període 2015-2020 avalua la possibilitat de deixar fora de servei temporalment uns 6.000 megawatts, tot i que a la part final d’aquest termini, si la demanda elèctrica es comporta com està previst, podria ser necessari que entressin en funcionament uns 760 megawatts d’aquests que s’haurien aparcat.
Fins ara, les principals elèctriques -Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa- han reclamat diversos cops al govern de l’Estat un pla d’hivernació acompanyat de subvencions per fer front els costos. Tot i això, el ministre José Manuel Soria no ha fet el pas i això ha fet que companyies com Endesa i Iberdrola hagin demanat expressament el tancament de les centrals de Huelva i Castelló. Red Eléctrica ja ha dit que no posa problemes al tancament de 800 megawatts de Castelló.
