Economia 26/09/2016

Competència de Catalunya defensa que Airbnb no ha de validar la legalitat dels pisos

L'ACCO coincideix amb la plataforma de lloguer d'habitacions i apartaments que el projecte de llei no distingeix entre professionals i particulars

Júlia Manresa
3 min
Mig milió de turistes s’han allotjat aquest estiu a Barcelona amb Airbnb.

BarcelonaL'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) tampoc està satisfeta amb el projecte de decret de reglament de turisme i posa una mica més de llenya al foc en el conflicte que la plataforma de lloguer entre particulars Airbnb manté amb l'Ajuntament de Barcelona. El supervisor ha fet públic aquest dilluns l'informe que analitza aquesta normativa, actualment en procés de vista pública, després que les darreres setmanes altres entitats i empreses també hi han manifestat la seva disconformitat. Aquest és el decret que havia de regular, entre altres aspectes, la normativa dels pisos i apartaments turístics, focus de polèmica a la ciutat de Barcelona per les queixes dels veïns i pel conflicte que l'ajuntament de la capital manté amb plataformes de lloguer d'apartaments i habitacions com Booking o Airbnb.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Competència considera que el projecte "no dóna una resposta satisfactòria a les necessitats de simplificació i flexibilització al règim al qual es troba sotmesa l’activitat turística a Catalunya", per diversos motius. L'ACCO posa el dit a la llaga en la polèmica entre l'Ajuntament de la capital catalana i la plataforma Airbnb. Mentre que el consistori català manté la multa de 30.000 que va imposar a la plataforma (també a Booking i Home Away) a finals de l'any passat, Airbnb sosté que no li pertoca la tasca de determinar si els pisos que s'anuncien a la seva pàgina web tenen o no llicència. En aquest sentit, l'ACCO està d'acord amb la plataforma i cita el darrer informe de la Comissió Europea, que també deixa exempts els intermediaris de l'obligació de constatar la legalitat de l'oferta que comercialitzen. Tot i això, tant l'Ajuntament com el Govern de la Generalitat, des de la seva comissió d'Economia Col·laborativa, es mantenen ferms. Tal com va explicar a l'ARA Albert Castellanos, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, "hi ha la capacitat tecnològica" perquè aquestes plataformes puguin col·laborar amb l'administració i filtrar els habitatges turístics il·legals en la seva oferta.

En aquest sentit, Airbnb, que aquest estiu va portar mig milió de turistes a Barcelona, insisteix sempre a recordar que està oberta a col·laborar amb les administracions com fa en diverses capitals mundials, però que la sanció no és tasca de la plataforma sinó de l'administració. Des de la plataforma defensen que són les autoritats les que han de donar a la companyia un llistat d'allotjaments il·legals perquè Airbnb pugui donar-los de baixa de la plataforma i no a la inversa.

L'activitat dels particulars, desemparada

Un altre dels principals arguments és que el règim de classificació dels establiments d'allotjament turístic que quedaria establert si s'aprovés el decret és que la classificació d'aquest tipus d'allotjaments no distingeix les tipologies necessàries, cosa que "pot acabar constituint una limitació a la innovació".

L'ACCO es refereix a la distinció entre el lloguer entre particulars i el lloguer professional. "Els habitatges d'ús turístic requereixen una regulació d'acord amb la seva realitat, que pot ser de doble ús (turístic o privatiu) i amb una intensitat d'ús turístic inferior a la dels establiments", recull aquest organisme en el seu informe.

Per a Competència –malgrat que el nou projecte de decret conté alguna millora puntual respecte de l’anterior (com per exemple que no es limiti l’activitat d’habitatges d’ús turístic cedit per habitacions a un període màxim de quatre mesos)–, la regulació continguda en el projecte de decret continua presentant nombrosos aspectes que “no poden ser ben valorats des de l’òptica de competència" i per això qüestiona:

  • Les limitacions de capacitat: considera que la normativa turística no hauria d’introduir restriccions addicionals a les quals ja estableixen la cèdula d'habitabilitat o el contracte d'arrendament perquè els habitatges d'ús turístic ja tenen les seves pròpies limitacions implícites dins la concessió de la llicència.
  • Deixar l'última paraula als ajuntaments: el nou decret preveu que es puguin cedir habitacions d'un habitatge només si "l'ajuntament competent" ho admet en les seves ordenances.

La conclusió de Competència –que ja ha fet altres informes defensant la regulació i no-restricció de l'economia col·laborativa– és, doncs, molt més propera al que defensen usuaris i plataformes que no les administracions. L'ACCO conclou que la regulació prevista pel decret és "clarament limitadora de la competència en la mesura que conté nombroses restriccions innecessàries i desproporcionades que en dificulten l’accés i/o exercici”.

stats