Economia 26/09/2017

Dimiteix el conseller delegat d'Aena, José Manuel Vargas, per "motius personals"

Defensava augmentar la privatització de l'empresa pública i va plantejar una contraopa a Abertis

Paula Solanas / Júlia Manresa
3 min
El president d'Aena, José Manuel Vargas, ha fet escenificat aquest dimecres a les 12h la sortida a borsa del gestor aeroportuari. EFE

Barcelona / MadridCanvi sobtat a la cúpula d'Aena. El president i conseller delegat del gestor aeroportuari, José Manuel Vargas, deixa el seu càrrec al capdavant de l'empresa i, segons ha comunicat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En el mateix document també s'anuncia que abandona la companyia Simón Pedro Barceló Vadell, membre del consell d'administració d'Aena.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La notícia també ha llastrat el preu de les accions d'Aena, que ha estat el segon valor que més ha caigut durant la jornada, amb unes pèrdues del 2,30%. Vargas va arribar a la presidència d'Aena el 2012, nomenat per l'exministra de Foment, Ana Pastor, i va ser l'encarregat de navegar cap a la seva privatització el 2015, quan un 49% del seu capital va passar a mans dels mercats.

Sobre la dimissió, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha revelat aquest mateix dimarts que ja estava acordada des d'inicis de legislatura. "El senyor Vargas em va traslladar a principis de legislatura la seva voluntat de fer aquest canvi de cicle", ha aclarit De la Serna, i ha afegit que va ser ell mateix qui li va demanar a Vargas que es mantingués al càrrec com a mínim fins després de l'estiu, fins que se solucionessin alguns temes pendents com ara el nou document de regulació aèria, però també després de les tensions de l'estiu.

D'altra banda, el ministre de Foment ha negat rotundament que aquest desenllaç tingui res a veure amb les discrepàncies que es van notar entre Vargas i el govern espanyol en la decisió que Aena no presentés una contraoferta per Abertis després que Atlantia presentés una oferta pública d'adquisició per la gestora d'infraestructures catalana. "No hi té absolutament res a veure, ja van fer una valoració sobre aquest tema i vam optar per descartar-la", ha aclarit.

No obstant, fonts del sector recorden que Vargas va ser un dels promotors d'aquest pla per fer-se amb Abertis. Aquesta idea no va agradar al govern espanyol, ja que l'Estat hauria hagut de diluir-se per poder fer front a una ampliació de capital d'Aena i assumir l'opa al gestor d'infraestructures. Les mateixes fonts expliquen que Vargas s'havia manifestat públicament a favor d'augmentar la privatització d'Aena, però l'executiu espanyol no es planteja ara mateix perdre el control de la xarxa d'aeroports, un sector estratègic per a l'Estat.

Aena també ha comunicat la dimissió del seu conseller delegat a través d'un tuit al seu compte oficial, en què al·ludia a "motius personals" com a causa principal d'aquesta decisió. Un portaveu d'Aena ha explicat que el relleu de Vargas encara no s'ha decidit i que haurà de passar pel consell d'administració. Fins aleshores, el ministeri de l'Interior serà l'ens que gestionarà el dia a dia de la companyia. La marxa del directiu es farà efectiva el proper 15 d'octubre.

La decisió arriba un dia després que Aena i Enaire aconseguissin arribar a un principi d'acord amb els sindicats per desconvocar la vaga de 25 dies que havien anunciat. En els últims mesos, Vargas Gómez també va trobar-se amb altres conflictes laborals a la xarxa d'aeroports estatal, com la vaga d'Eulen a l'aeroport del Prat. El secretari general de CCOO al gestor aeroportuari, Paco Casado, ha admès que la notícia els ha arribat "per sorpresa" i ha destacat que aquesta arriba en un moment de conflictivitat laboral a Aena, una empresa de l'Íbex-35 però amb treballadors amb salaris públics.

Tot i així, fonts del sector descarten que la dimissió de Vargas estigui relacionada amb aquests episodis i la vinculen més aviat amb que el president d'Aena doni per tancada la seva etapa a la companyia arran dels desacords amb el govern pel que fa a una major privatització. Un moviment així també implicaria canvis en la retribució de la cúpula, amb uns sous continguts per la condició d'empresa pública. De fet, Vargas era fins ara el directiu més mal pagat de l'Íbex-35, amb una retribució anual de 166.000 euros.

stats