Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Diner a tipus zero, futur a zero

¿Pot ser que els tipus d’interès excessivament baixos facin mal? I en aquest cas, a qui i com li farien mal?

El preu del diner a tipus zero o com més baix millor, sempre que no hi hagi inflació: així és com en teoria s’incentiva el crèdit a l’empresa, la inversió, els llocs de treball i el creixement. En aquesta premissa es basen les polítiques monetàries que Amèrica i Europa han aplicat des del 2008. No obstant, la política de diner fàcil podria tenir un altre vessant. ¿Pot ser que els tipus d’interès excessivament baixos facin mal? I en aquest cas, a qui i com li farien mal?

Un primer efecte és la inflació dels actius. En un món amb sobrecapacitat productiva i atur, l’excés de liquiditat aportat pels banc centrals no comporta un augment de preus al cistell del consumidor. El líquid flueix als actius i als mercats secundaris, el valor dels quals augmenta, però no perquè l’economia real creixi. Si hi ha més diners en relació a la quantitat d’actius, els preus immobiliaris o els de les accions pugen. Els que ja tenen actius, per tant, s’enriqueixen. I els que no, s’empobreixen. Creix, per tant, la desigualtat.

Un segon efecte és que el capital dels estalviadors no rendeix. Els jubilats o treballadors no treuen partit dels seus estalvis, i se’ls donen incentius per consumir o especular. Amb la renda fixa (deute públic o corporatiu) sota mínims i una borsa estimulada, els nous especuladors contribueixen a una bombolla que, en última instància, els pot acabar desheretant.

Un tercer efecte és l’economia de baixa qualitat. Per què? Si tenim dos tipus de projectes necessitats de crèdit, un que ofereix un retorn de la inversió del 6%, i l’altre amb un 2%, quin del dos rebrà crèdit? Amb tipus d’interès al zero, el del 2% (ja que és menys arriscat). Si els tipus estan al 3%, el del 6% (ja que el projecte del 2% no genera caixa per pagar interessos al 3%). Un tipus d’interès raonable obliga el capital a treballar. Dit d’una altra manera, el sistema bancari té ara tots els incentius per a la ganduleria. El problema és que finançar projectes amb rendiments baixos és causa d’estancament econòmic a llarg termini.

El diner fàcil pot funcionar a curt termini, però és un parany de difícil sortida, amb riscos que hi hagi un col·lapse final. Als Estats Units seria encoratjador que les noves polítiques del president Trump i de la Reserva Federal portessin a apujar els tipus. De fet, la Fed va revelar la setmana passada que els tipus podrien pujar més ràpidament del que estava previst en un principi. S’ha d’evitar el doble atur, el del capital humà i el del capital financer. Un subsidi excessiu al preu del diner no crea riquesa, simplement la transfereix d’uns sectors de la societat a uns altres, i del futur al present.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT