Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Una simple frase del president del BCE escampa l'optimisme als mercats

Draghi abaixa la prima de risc i dispara la borsa

La possibilitat que el BCE aparqui l'immobilisme i actuï, com va insinuar ahir el seu president, Mario Draghi, va disparar la borsa i va rebaixar la prima de risc espanyola, cosa que allunya el rumor d'un rescat.

Feia dies que l'economia espanyola esperava un gest del Banc Central Europeu (BCE), però fins ara les crides d'auxili d'Espanya havien topat amb una paret. Potser per la crítica situació que viu l'Estat, amb els mercats pràcticament tancats i amb comunitats autònomes arruïnades, el BCE va decidir canviar ahir el seu discurs. El president de la institució monetària, Mario Draghi, havia dit moltes vegades que farà "el que calgui" per salvar l'euro. Ahir ho va repetir però la frase va anar acompanyada d'altres expressions que enviaven un missatge clar als mercats: el poderós BCE està disposat, ara sí, a donar un cop de mà a una economia espanyola a punt de fer fallida.

En una conferència a Londres, Draghi va assegurar que els mercats s'equivoquen castigant Espanya i Itàlia perquè els dos socis estan fent els deures, i va assegurar que la institució que presideix farà costat a les economies de l'euro. "Dins del nostre mandat, el BCE està preparat per fer tot el que sigui possible per preservar l'euro i, creguin-me, n'hi haurà prou", va dir un contundent Draghi.

El discurs va ser, com és habitual en ell, críptic. Tant que, en realitat, no va fer cap anunci concret, però la seva defensa de la moneda única va ser més clara que mai i de les seves paraules se'n desprèn que, o bé el BCE tornarà a comprar bons espanyols i italians, o bé atorgarà la llicència bancària al fons de rescat europeu perquè pugui augmentar la seva dotació a través del mateix Banc Central, una mesura que beneficiaria directament Espanya. De fet, el president del BCE va abandonar les crítiques de les últimes setmanes als governs de Madrid i Roma -"La funció del BCE no és arreglar els seus problemes", va arribar a dir- i va assegurar que l'alça de les primes de risc es deu més als dubtes sobre el futur de l'euro que a problemes macroeconòmics dels dos socis.

"En la mesura que la prima de risc sobirana afecti negativament el funcionament dels canals tècnics de transmissió de la política monetària, forma part del nostre mandat actuar", va dir. El llenguatge no sembla gaire obvi, però els inversors van entendre perfectament el missatge. Draghi volia dir que si la crisi del deute posa en risc l'estabilitat de l'euro, el BCE actuarà.

Eufòria a la borsa

Les seves paraules, molt esperades pel govern de Mariano Rajoy, van funcionar com una vareta màgica per donar oxigen a l'economia espanyola. Automàticament, la prima de risc va passar dels 610 punts bàsics als 561, mentre que l'Íbex-35 va tancar amb guanys d'un 6%, la pujada més important dels dos últims anys. Feia una setmana que la prima de risc no se situava per sota dels 600 punts. L'interès del bo espanyol a 10 anys va caure per sota del 7% després de marcar també rècords històrics. Els mercats, sempre molt susceptibles als missatges del BCE, van entendre que hi haurà una actuació imminent de la institució que presideix Mario Draghi i van relaxar la seva pressió sobre el deute dels socis europeus perifèrics.

Ja fa quatre mesos i mig que el Banc Central Europeu no compra deute dels socis de l'euro al mercat secundari. Els especuladors han aprofitat la falta d'actuació del BCE per atacar l'economia espanyola, que en els set mesos que fa que Rajoy és al govern ha vist com la prima de risc arribava a unes xifres històriques, com els 649 a què va arribar abans-d'ahir. La situació, si el BCE no actua, és insostenible per a l'estat espanyol i ha disparat els rumors del rescat total. Les paraules d'ahir de Draghi suposen un canvi de discurs i allunyen, per ara, aquests rumors. Caldrà veure, però, amb quines mesures es concreten les paraules del president del Banc Central Europeu.

La incògnita és, precisament, què pensa fer exactament el BCE i quan ho farà. Draghi no en va donar cap pista. La millor opció per a Espanya és que reactivi la compra de bons sobirans. Cada vegada que el BCE ha comprat deute en el mercat secundari, les primes de risc s'han relaxat immediatament. També pot tornar a injectar liquiditat als mercats o tirar endavant la proposta més arriscada, anunciada dimecres per un directiu del BCE. Es tracta de permetre al fons de rescat europeu operar com a banc. En aquest cas, el fons podria multiplicar la seva capacitat de préstec sense que els socis de l'euro hi posessin més diners. Si els mercats veuen clarament que hi ha prou diners per rescatar estats membres de la mida d'Espanya i d'Itàlia, la pressió -i les incerteses sobre el futur de la moneda única- també es reduirien.

Ofensiva diplomàtica espanyola

L'ofensiva diplomàtica del govern espanyol sembla que comença a donar fruits. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha fet aquesta setmana una minigira europea per buscar el suport de les principals economies de l'euro, Alemanya i França. Tant Berlín com París han admès que els mercats no són justos amb Espanya i han donat el seu suport polític a Mariano Rajoy. Fonts del govern espanyol van explicar ahir que el cap de l'executiu també ha tingut una "intensa agenda diplomàtica" i ha estat en contacte telefònic amb diferents estats membres i institucions europees per buscar solucions al problema.

Tot i que fins ara el govern de Rajoy no havia aconseguit una resposta positiva del BCE a les seves peticions, De Guindos va negar que estigui sorprès per les paraules de Mario Draghi. El ministre espanyol va assegurar que està "igual de tranquil" que fa una setmana davant un possible rescat. El ministre d'Economia va restar importància a les declaracions de Draghi perquè és conscient que la intervenció del BCE no resol tots els problemes d'Espanya. Els experts consideren que l'actuació del BCE servirà per rebaixar la prima de risc, però de cara a la tardor els problemes tornaran.

En el que sembla que tots els socis i institucions internacionals estan d'acord és que, tot i el rebuig social que han generat, les retallades i ajustos que ha fet el govern de l'Estat van en la bona direcció. Ahir es va afegir als elogis el Fons Monetari Internacional (FMI). Segons un portaveu de la institució, ara el que ha de fer Espanya és posar en marxa totes les mesures anunciades. L'FMI considera que l'Estat no sortirà de la crisi si no hi ha avenços a nivell europeu.

Luis de Guindos ha pressionat en la seva minigira europea perquè s'acceleri la posada en marxa de la unió bancària, un punt clau per al rescat bancari espanyol perquè, quan existeixi aquesta unió, la recapitalització directa serà una realitat. En aquest sentit, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va tornar a insistir ahir en la necessitat d'impulsar la integració política europea i aplicar el pacte fiscal, així com "més autenticitat en les institucions europees, que no només han de ser reforçades sinó que s'han d'adaptar a la realitat que estem vivint", va assegurar el ministre.

Més continguts de