Draghi amaga les cartes

MadridQuan una periodista va demanar ahir a Mario Draghi més detalls sobre si el Banc Central Europeu (BCE) pensa tirar endavant noves mesures davant les incerteses que afronta l’economia europea, el president de l’organisme va respondre rellegint, paraula per paraula, una part del discurs que havia pronunciat minuts abans, en què assegurava que si s’aproximen turbulències “el consell de govern farà servir tots els instruments que el mandat posa al seu abast”. No es va moure del mil·limetrat discurs oficial: obre la porta a noves mesures, sense donar detalls ni del com ni del quan.

El banquer italià no vol ensenyar les cartes i defuig aclarir si al setembre cal esperar noves mesures d’estímul econòmic, després que ahir el consell de govern de l’organisme decidís mantenir els tipus d’interès en el 0%, el nivell més baix de la història. A més, també va mantenir la decisió de cobrar un 0,4% a aquells bancs que guardin els diners al BCE en comptes de fer-los circular en forma de crèdits, i el seu programa de compres d’actius amb l’objectiu d’estimular l’economia europea i fer pujar la inflació.

Segons el president del BCE, els mercats han actuat amb una “resiliència encoratjadora” després de la victòria del Brexit al Regne Unit. Per això, va justificar la seva inacció afirmant que encara no té “prou informació” per saber si cal tirar endavant noves mesures. A la reunió del setembre es refaran les previsions de creixement i inflació de l’organisme i, previsiblement, amb aquests pronòstics a la mà, serà quan el BCE prendrà una decisió definitiva sobre els següents passos a fer.

De moment, es manté com fins ara la compra massiva de bons per valor de 80.000 milions d’euros al mes “com a mínim” fins al març del 2017. En aquest punt, Draghi va defugir referir-se a les eventuals dificultats que afronta el BCE per trobar bons que puguin entrar en aquestes compres, després fins i tot d’incloure-hi el deute empresarial.

El banquer va admetre que el Brexit és un “vent de cara” -una expressió molt utilitzada en el món econòmic per definir els possibles factors negatius en l’horitzó-, però va fer una crida a la “precaució” a l’hora d’establir la gravetat dels efectes de la “incertesa geopolítica”. “Estem a punt, disposats i capacitats per actuar”, va afirmar Draghi en la roda de premsa posterior al consell de govern, abans de demanar als líders polítics que enviïn un missatge d’“estabilitat” en la pròxima reunió del G-20.

Expectatives de més inflació

El banquer italià també va afirmar que la inflació, que al juny va tancar en el 0,1% a l’eurozona, dues dècimes per sobre que el mes anterior, continuarà baixa en els pròxims mesos, però que començarà a pujar el 2017, animada per l’increment dels preus de l’energia que l’organisme preveu que es produirà. En aquest apartat, va considerar que el Brexit no tindrà cap impacte en la inflació, que és, en teoria, l’únic indicador en el qual es fixa el BCE -que té el mandat de mantenir la pujada de preus per sota però a prop del 2%- per establir les seves decisions de política monetària.

On sí que va entrar a fons Draghi va ser en els problemes de la banca europea. El responsable de la supervisió del sector a la zona euro va fer especial referència al problema dels préstecs en risc d’impagament, que segons ell estan fent les polítiques del BCE menys efectives. Per solucionar-lo, el banquer va considerar que seria “molt útil” un tallafoc estatal que ajudés els bancs a eliminar aquest crèdit en risc de morositat dels seus balanços. Tot i que no va entrar en detalls de com s’articularia, el sol fet que Draghi pronunciés aquestes paraules va servir per impulsar les accions dels bancs europeus, i amb elles, els principals parquets del continent, cap als guanys.

Aquest tallafoc es posaria en marxa, segons el banquer, per evitar que els bancs malvenguin actius, en els moments que el mercat no sigui capaç d’absorbir els crèdits dubtosos. Les paraules suposen una picada d’ullet al primer ministre italià, Mario Renzi, que negocia amb Brussel·les una mesura similar per recapitalitzar els seus bancs, o almenys el Monte dei Paschi, principal focus de preocupació del sistema financer europeu pels seus problemes de solvència.

El Japó descarta regalar diners per animar el consum

La solució de regalar diners als ciutadans per mirar de reanimar el consum i la inflació queda aparcada al Japó. La via de l’ helicopter money (metàfora amb la qual s’acostuma a fer referència al fet de regalar diners als ciutadans) era un rumor que havia pres força últimament després de diverses filtracions que indicaven que al país s’ho estava plantejant seriosament. Ahir, però, el governador del Banc Central del Japó, Haruhiko Kuroda, va descartar-ho. En una entrevista a la ràdio de la BBC, Kuroda va dir que l’organisme té a l’abast altres mesures, si calen, però que no passen per l’ helicopter money.

Kuroda va defensar que el Japó s’ha beneficiat de tenir una separació “clara” entre les institucions que dissenyen la política fiscal i les que vetllen per la política monetària, com el mateix banc central del país. “No crec que a aquestes altures haguem d’abandonar aquesta estructura institucional. No cal i no és possible optar per l’helicòpter”, va dir Kuroda.

Malgrat tot, els mercats havien especulat amb la possibilitat que la mesura es prengués a finals d’aquest mes. Després que Kuroda esvaís aquesta via, el ien es va disparar i va pujar de l’1%, senyal que no s’esperava l’anunci.