Publicitat
Publicitat

Draghi defensa la compra de bons a curt termini malgrat les pressions d'Alemanya

El president del BCE considera que comprar deute de fins a tres anys dels països perifèrics no contradiu el seu mandat

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha defensat avui davant la comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu la legalitat de la compra de bons amb venciments curts, de fins a tres anys.

El president del BCE va comparèixer a porta tancada, davant la proximitat de la decisió del consell de govern de la institució monetària d'aquest dijous, tot i que els eurodiputats han explicat alguns detalls de la seva al·locució a la sala.

Segons ha indicat a Efe l'eurodiputat socialista espanyol Enrique Guerrero, així com els europarlamentaris conservadors Markus Ferber (Alemanya) i Mario Mauro (Itàlia), Draghi va defensar la compra de bons al mercat secundari de fins a tres anys, tot i les pressions d'alguns ministres i del Bundesbank (banc central alemany).

"Comprar bons immadurs, de curta durada, d'un o dos anys, no contradiu el mandat que té el BCE, però en canvi, comprar bons a llarg termini o en el mercat primari, entraria en finançament monetari, cosa que sí que estaria en contradicció amb el mandat", que prohibeix finançar els estats, ha assenyalat Guerrero.

D'acord amb Mauro, Draghi va defensar, com ja va fer el 2 d'agost, que l'adquisició de bons del mercat secundari estigui subjecta a "estricta condicionalitat", és a dir, a la petició dels països i la intervenció del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF), principal diferència entre la compra de bons que propugna Draghi i la que va tenir lloc en l'època de Jean-Claude Trichet.

D'altra banda, ha precisat Ferber als periodistes, Draghi es va pronunciar sobre el paper del BCE com a supervisor bancari únic i sobre la divisió de tasques entre Frankfurt i els supervisors nacionals.

Draghi es va mostrar a favor de delegar no en funció de la magnitud, sinó de "l'activitat, el sector" en què actua l'entitat supervisada.

Preguntat sobre la situació grega, Draghi es va limitar a defensar la permanència a l'eurozona del país, han manifestat fonts parlamentàries.

El president del BCE va reflexionar sobre el fet que "Europa viu una situació de fragmentació, en el sentit que no hi ha circulació fluïda de liquiditat dins dels països de la UE i el mercat interbancari està bloquejat, cosa que provoca problemes en països amb més necessitats de finançament", ha explicat Guerrero.

L'eurodiputat Ramon Tremosa (CiU), per la seva banda, ha dit als periodistes que la seva conclusió després de la intervenció de Draghi ha estat "la d'algú amb una greu malaltia que surt tranquil del metge perquè té la sensació d'estar en bones mans".

Més continguts de