Publicitat
Publicitat

Draghi demana esperar les auditories a la banca espanyola per decidir sobre el rescat

El president del BCE diu que no insta cap govern a demanar ajuda a Europa. Anuncia que mantindrà els crèdits als bancs fins a principis del 2013 i creu que el mecanisme d'estabilitat "no va néixer" per recapitalitzar bancs. Rebaixa les previsions de creixement del 2013

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha comparegut aquest dimecres després de la reunió del consell de govern de la institució, a la qual també ha assistit el vicepresident econòmic de la institució, Olli Rehn, i en què han decidit mantenir els tipus d'interès de l'eurozona en l'1%, el més baix de l'era euro.

Draghi ha dit que el BCE pretén mantenir les polítiques de refinançament a la banca amb crèdits a tres mesos fins al gener del 2013 i deixa oberta la possibilitat que s'estengui tres anys més. "El BCE mantindrà les línies de liquiditat obertes per a bancs solvents", ha dit.

"No podem recapitalitzar bancs a través del mecanisme europeu d'estabilitat", ha afegit, tot i que creu que "en cert sentit" seria positiu, perquè no obligaria els estats a endeutar-se més. "Caldria canviar els tractats" i, segons Draghi, el mecanisme d'estabilitat "no va néixer per això" i podria exigir mesures a canvi de la recapitalització.

El rescat a Espanya, decisió de Madrid

Sobre si els bancs espanyols rebran ajudes sense passar pel govern, Draghi ha dit que "no és feina" del BCE dir als governs si han d'accedir als fons de rescat. El primer test de l'FMI estarà llest aviat, "potser aquest divendres", ha dit Draghi, i aviat es farà l'auditoria independent del govern, tal com ha dit aquest matí el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Per això ha dit que qualsevol decisió ha d'estar basada en aquest testos, que han de ser "realistes i basats en dades".

"Existeix una preocupació", ha dit el president, que ha apuntat a la fragmentació dels mercats financers com a problema. Però ha alertat els catastrofistes que no "subestimin" la força de la decisió política dels membres de la Unió.

Respecte als eurobons, Draghi els veu com una mesura a llarg termini, i diu que a curt termini s'ha de valorar la unió financera.

Discrepàncies en el consell de govern

Draghi ha assegurat que la decisió de mantenir els tipus ha estat per consens dins del consell de govern, tot i que no ha estat unànime, perquè alguns membres haurien preferit retallar els tipus. El president ha dit que esperen que la inflació es mantingui al 2% el 2012. Draghi ha dit que el creixement econòmic  de la zona euro es manté "dèbil".

El BCE espera que l'economia europea es debiliti en el segon trimestre, després d'uns primers tres mesos sense creixement. La previsió de creixement per al 2012 es manté entre -0,5 i 0,3%, i més baix que les previsions anteriors per al 2013 (d'un màxim del 2,2% a un 2%), segons les noves estimacions del BCE. La inflació es mantindrà al voltant del 2%, tot i que amb una lleugera rebaixa respecte a les previsions anteriors.

La potencial contracció de l'economia europea es deu a la contracció del crèdit, opina.

"La situació no és com la que hi havia després de la fallida de Lehman Brothers", ha dit, "encara som lluny d'aquesta situació". "Va ser una fallida financera majúscula" i "vam necessitar temps per entendre-la". Ara, en canvi, "sabem exactament on som", ha dit.

Draghi ha valorat positivament les polítiques de consolidació fiscal aplicades en els últims anys i ha indicat que han de continuar. A més, creu que l'enfortiment de les competències de vigilància bancària que preveu la Comissió Europea serà bo per a l'estabilitat europea.

Ha considerat que el mercat interbancari no funciona com hauria de funcionar i ha apuntat que els tipus d'interès de l'1% són molt baixos i que si es té en compte la inflació són negatius.

Respecte a l'efectivitat de prendre com a referència la inflació per modificar els tipus, Draghi ha dit que és efectiu, però que s'han de tenir en compte les tensions financeres i els problemes de liquiditat. En aquest sentit, creu que una baixada dels tipus, que és una recepta ordinària per estimular el creixement, no seria efectiva en uns temps "extraordinaris" com els que vivim.





Més continguts de