EUA i el Japó lideren el principal pol de lliure comerç a tot el món
Mèxic, Austràlia i el Vietnam són alguns dels firmants, que sumen el 40% del PIB mundial
WashingtonEls Estats Units, el Japó i 10 països del Pacífic van arribar ahir a un acord comercial regional, considerat el més gran de la història. El pacte, que es coneix com a Acord Estratègic Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP, per les seves sigles en anglès), uneix un 40% de l’economia mundial.
Després de gairebé vuit anys de negociacions, els països van acordar reduir les barreres comercials als béns i serveis, endurir les normes de propietat intel·lectual -fet que beneficia companyies farmacèutiques i tecnològiques- i establir regles comunes entre les seves economies. L’acord crea, a més, un bloc econòmic que desafia la influència de la Xina a la regió, un país que en els pròxims anys podria convertir-se en la primera economia mundial, per davant dels Estats Units.
“Quan el 95% dels nostres potencials consumidors viuen fora de les nostres fronteres, no podem deixar que països com la Xina dictin les regles de l’economia mundial”, va dir el president dels EUA, Barack Obama, en un comunicat poc després de l’anunci de l’acord.
Els països firmants, a més dels Estats Units i el Japó, són Austràlia, Brunei, el Canadà, Xile, el Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, el Perú, Singapur i el Vietnam. Les negociacions entre els seus ministres de comerç, reunits a Atlanta en els últims dies, van ser intenses i van haver de superar alguns obstacles, com el temps que s’hauria de permetre l’existència d’un monopoli de medicaments biotecnològics d’última generació. Altres diferències que s’han discutit han estat centrades en qüestions dels sectors agrícoles, d’automoció, de propietat intel·lectual o regulacions mediambientals.
Obama podrà engreixar el seu llegat amb aquest acord si aconsegueix que sigui ratificat pel Congrés dels EUA en els pròxims mesos. El mateix hauran de fer els legisladors dels altres països i, per tant, el pacte s’enfronta a mesos de debat a les cambres parlamentàries i segurament serà un dels temes que centraran les presidencials nord-americanes, que se celebren el 2016.
Gir cap a l’Àsia
L’acord amb el Pacífic és també una de les bases de la diplomàcia d’Obama, que fa anys que pretén un gir cap a l’Àsia -un continent que es creu que serà clau en el segle XXI-, després d’anys d’una política exterior centrada en el Pròxim Orient, el nord d’Àfrica i Europa. Tot i així, la guerra contra l’Estat Islàmic i la crisi ucraïnesa han dificultat aquest gir.
Obama ha contactat aquests dies amb els líders dels diversos països del Pacífic per assegurar l’acord. Des del seu govern s’ha explicat en diverses ocasions que aquesta associació comercial permet que siguin els Estats Units i els seus aliats, en lloc de la Xina, els responsables d’establir les normes del comerç del Pacífic. I, al mateix temps, suposa un contrapès al ràpid creixement dels últims anys del gegant asiàtic.
“Estem disposats a compartir els resultats i afavorir la integració d’altres països”, va afirmar l’ambaixador dels Estats Units davant de l’Organització Mundial del Comerç, Michael Froman. Alguns dels països que podrien estar interessats a unir-s’hi són Corea del Sud, Colòmbia, Indonèsia i Tailàndia.
La Xina, per la seva banda, ha reaccionat amb l’impuls dels tractats propis amb altres països de la regió i la creació del Banc Asiàtic d’Inversió i Infraestructura -que té el suport d’una cinquantena de països.
Més política que economia
Així, doncs, l’acord comercial és una iniciativa més política que econòmica. “El TPP demostra que el lideratge mundial dels Estats Units està viu i bé -afirma l’expert en temes econòmics del think tank Consell de Relacions Exteriors, Edward Alden-. A més, crearà les condicions per millorar la cooperació econòmica internacional dels EUA”.
L’aprovació de l’Acord Estratègic Transpacífic de Cooperació Econòmica podria impulsar un pacte semblant al que estan negociant els EUA i la UE. Tot i així, el diàleg amb Europa s’ha alentit en els últims mesos i el govern d’Obama ha preferit centrar els seus esforços en el tractat comercial amb els països del Pacífic.
De moment, la UE i els Estats Units ja han fet nou rondes de negociacions i s’han abordat temes espinosos com l’eliminació de barreres de comerç, les compres públiques i les normatives sanitàries. També s’espera que parlin de cultius transgènics, protecció de dades o serveis financers, i que arribin a un acord sobre com solucionar les controvèrsies que puguin sorgir entre un inversor i un estat.
Com passa en el tractat amb Europa, l’acord dels països del Pacífic ha rebut fortes crítiques per la seva falta de transparència. A més, sindicats i legisladors tant de la dreta com de l’esquerra dels Estats Units afirmen que el pacte suposarà la pèrdua de llocs de treball nord-americans per la deslocalització d’empreses a països amb una regulació més laxa.
