Els EUA, enrocats en els transgènics en l’acord comercial amb la UE

WashingtonAl carrer 25 de Washington DC hi ha una botiga de Trader Joe’s, una cadena de supermercats que té la seu central a Califòrnia. La decoració recorda la d’un ranxo nord-americà. Hi ha motllures de fusta i cistells de vímet. De la paret pengen dibuixos clàssics que recorden els d’una botiga dels anys 60. Hi ha poques concessions a la modernitat, tot i que la botiga fa pocs anys que es va obrir. Als prestatges, però, el que hi ha no té res a veure amb el que comprava la generació dels 60, perquè 7 de cada 10 productes elaborats a la venda en aquest supermercat (o si més no en un supermercat corrent als EUA) contenen ingredients transgènics. I aquesta realitat, conseqüència de l’altíssima penetració d’aquest tipus de cultius en ingredients bàsics com la soja, el blat de moro i la remolatxa sucrera (per sobre del 90%), s’està demostrant com un dels grans obstacles per tancar l’acord de lliure comerç entre els EUA i Europa, conegut com a TTIP, per les seves sigles en anglès.

Fa mesos que els negociadors europeus i els responsables de la Comissió insisteixen que els transgènics americans no entraran a Europa -on hi ha una normativa molt més restrictiva i una opinió pública mobilitzada, en general, contra els transgènics-. Fins ara la contrapart nord-americana havia mantingut silenci, però els EUA comencen a redoblar la pressió per aplanar el camí dels transgènics a Europa. Preguntada per l’ARA, la subsecretària d’Estat per al Creixement, l’Energia i el Medi Ambient dels EUA, Catherine Novelli, va admetre aquesta setmana en una trobada amb periodistes a Washington que el seu govern no accepta la línia vermella marcada per Europa i intentaran forçar la inclusió dels trasgènics al tractat.

“Volem un acord que es basi en la ciència, i no hi ha un desacord entre la ciència als EUA i a la UE. Tots dos creiem que els transgènics són segurs i, per tant, s’haurien d’incloure al TTIP”, va dir Novelli en una trobada amb periodistes europeus organitzada per les ambaixades i consolats dels EUA, entre els quals el de Barcelona.

Dos mons

La realitat és que les autoritats europees són molt més exigents pel que fa a l’aprovació de l’ús de transgènics per al consum humà. Tot i que hi ha unes quantes varietats aprovades a nivell comunitari, la majoria de països mantenen restriccions al seu cultiu (Espanya és un dels més permissius i a Catalunya es concentra gran part del blat de moro transgènic del continent) i és obligatori a tot Europa indicar a l’etiqueta que es tracta d’un producte genèticament modificat. Als EUA, en canvi, no es requereix un etiquetatge especial.

Però si els negociadors europeus del TTIP cedeixen i donen via lliure als transgènics, ho tindran difícil per aprovar el tractat. El Parlament Europeu ja va dir aquest mes que els organismes modificats són una de les línies vermelles de la negociació, juntament amb el mecanisme d’arbitratge entre estats i inversors, que els crítics anomenen “tribunal a l’ombra”. El tractat necessita el sí final dels Parlaments dels estats membres i de l’europeu, i en diversos països de la Unió, com França i Alemanya, l’oposició als transgènics és ferotge.

A l’altra banda de l’Atlàntic, però, la situació és la contrària. Un TTIP sense transgènics deixaria els agricultors nord-americans gairebé sense possibilitats d’exportar a Europa, i el Congrés i el Senat nord-americans, que també han de donar el sí definitiu al tractat, podrien vetar-lo. “Caldrà que la UE cedeixi en altres aspectes i que hi hagi altres indústries molt beneficiades perquè el Congrés digui que sí a un TTIP sense transgènics”, considera William Krist, membre del think tank Woodrow Wilson International Center for Scholars.

Però els problemes no se circumscriuen només als transgènics. Altres línies vermelles marcades pel Parlament Europeu també dificulten un acord, i algunes també tenen a veure amb el que mengem. Les preocupacions de les associacions de consumidors passen per pràctiques dels EUA molt diferents de les europees, com el pollastre clorat i la carn de vedella hormonada. Als Estats Units, la legislació sanitària durant la cadena de producció de carn de pollastre és molt més laxa que a Europa. És al final de la cadena que el producte es tracta amb una solució clorada que fa que estigui lliure d’infeccions. A Europa, en canvi, s’exigeixen controls en tots els passos de la cadena. Això encareix el producte final. “Un escenari plausible seria que acceptéssim les seves pràctiques, perquè no tenen risc per a la salut, i que hi hagués una entrada de carn de pollastre nord-americana més barata a Europa. Aleshores els ramaders europeus demanarien que es flexibilitzessin les normes per poder competir amb el nou producte importat”, alerta la directora general de l’Organització Europea de Consumidors, Monique Goyens.

Cooperació regulatòria

Una de les novetats més importants que pretén introduir el TTIP respecte a altres tractats de lliure comerç és un cos de cooperació regulatòria. Això faria que en futures regulacions es procuressin evitar barreres comercials innecessàries, adoptant els mateixos estàndards a les dues bandes de l’oceà. Però els crítics amb el TTIP temen que això servirà per introduir a Europa regulacions més laxes.

Aquests i altres motius han generat una contestació social important a l’acord a Europa. Als EUA la situació és diferent. En general, el TTIP no forma part del debat públic i hi ha un gran desconeixement de la seva existència. “Si baixes al carrer, estic segur que 99 de cada 100 persones no et saben dir què és”, explica el professor Steven Billet, de la Universitat George Washington, que critica l’opacitat amb què negocien els EUA i el biaix pels interessos de les grans corporacions per sobre dels consumidors.