Espanya es veu sense dèficit però colla les autonomies
Catalunya rebrà 403 M€ més de finançament el 2018
BarcelonaA Luis de Guindos poques vegades se l’ha vist tan eufòric en una compareixença pública. El titular d’Economia va dur a terme ahir una intervenció al Congrés plena de titulars i optimisme. El principal té a veure amb l’adeu d’Espanya a la condició de país amb uns comptes públics tan deficitaris que mereixen especial supervisió europea: el ministre va pronosticar que, al ritme actual, l’Estat abandonarà el procediment de dèficit excessiu de Brussel·les abans de finals d’any. Per aconseguir-ho, Espanya hauria de seguir creixent al 3% (com indiquen totes les previsions), cosa que situaria el dèficit públic per sota, precisament, d’aquesta xifra.
De Guindos es va mostrar convençut d’assolir la xifra de creixement requerit: “No descartaria que el creixement de l’economia pugui ser superior al de l’any passat”, quan l’economia va créixer al 3,2%. Això permetria a Espanya abandonar el grup de països que reben aquesta especial supervisió de Brussel·les, que eren a inicis d’any Grècia, França i el Regne Unit. El 2011, 24 països en formaven part.
L’eufòria de De Guindos estava justificada: a les bones dades de l’atur ahir se n’hi afegien d’altres que apunten a una important reducció del dèficit de l’Estat en la primera meitat de l’any, per tancar amb uns números vermells de 13.252 milions, cosa que suposa un 1,14% del PIB i una reducció interanual del 38%. La millora respon a un augment dels ingressos d’un 5,3% (impulsat per l’augment de la recaptació del 6%) i a una reducció de la despesa.
Montoro no afluixa
Però aquesta concatenació de bones noves en matèria de comptes públics no va fer que el govern central afluixés amb les comunitats autònomes. Malgrat que l’Airef, supervisor fiscal creat a instàncies de Brussel·les, ha reiterat que el repartiment del dèficit ha sigut injust per a les comunitats i que la disminució dels números vermells l’han portat a terme les administracions locals i autonòmiques, el cert és que cap d’elles es beneficiarà de la millora de la situació econòmica i obtindrà més marge per gastar.
Hisenda va comunicar ahir a la Generalitat que de cara a l’any vinent la xifra global de finançament que rebrà pujarà a 19.111 milions, un augment de 403 milions respecte a aquest any. Aquesta millora del 2% suposa, segons el secretari d’Economia, Pere Aragonès, seguir com fins ara: els 403 milions de més amb què comptarà l’administració catalana es compensen per les dues dècimes extres de reducció de dèficit que va imposar ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que obliga les comunitats a fer un dèficit del 0,4%, quan aquest any l’objectiu és del 0,6%.
Aragonès també va lamentar que l’Estat s’equivoqués, un cop més, amb el càlcul de recaptació del 2016 i que, ara, hagi d’ingressar a la Generalitat 1.618 milions “que han avançat els catalans”.
Montoro va fer aquests anunci en el Consell de Política Fiscal i Financera celebrat ahir i malgrat el vot en contra de set comunitats (les socialistes, Catalunya i Cantàbria).
