Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

El PP passa tota la responsabilitat al BCE, mentre alemanya defensa la independència del regulador

Espanya intenta allunyar avui el fantasma del rescat

Els mercats financers examinen el deute espanyol, amb un ull posat al Banc Central Europeu (BCE). Des de divendres, totes les línies vermelles estan activades, amb una prima de risc en els 610 punts.

Espanya s'encomana als especuladors i als grans fons d'inversió. A hores d'ara sembla que ningú sap on són les alarmes que poden forçar que el govern de Mariano Rajoy demani un rescat general de l'economia espanyola. La primera frontera superada la setmana passada va ser la del cost del bo espanyol a 10 anys en el mercat secundari, que es va disparar fins al 7,20%, i la segona la de la mateixa prima de risc, que va tancar divendres en els 610 punts.

Els inversors havien fixat que un cop sobrepassat el nivell del 7% en els tipus d'interès dels bons ja no hi ha retorn. No hi ha cap norma escrita en aquest sentit, però aquest va ser el cas dels tres països rescatats fins ara. Grècia, Irlanda i Portugal van preparar la paperassa per demanar l'assistència europea un cop superat el 7% del preu del bo, tot i que el rescat formal es va consumar quan el cost va arribar al 8%.

És clar que en els casos d'Espanya i Itàlia la paciència és més elevada, però el mateix ministre d'Economia, Luis de Guindos, va reconèixer fa dies una prima de risc disparada per sobre dels 550 punts. A més, cal tenir present que a mesura que avança l'estiu els volums negociats en tots els mercats baixen gradualment, tant en el deute sobirà com a les borses, cosa que vol dir que a l'agost la prima encara pot pujar molt més en estar molt més exposada als especuladors.

Ajuts bancaris

En vista d'aquest panorama, els inversors ja començaven a descomptar divendres el cost d'un rescat espanyol, que podria situar-se entre els 300.000 milions i 400.000 milions. Això significa que qui compra deute espanyol en el mercat secundari està més pendent de la mateixa especulació dels mercats que de les mesures que aprova el govern del PP per reduir el dèficit i fer els deures que mana Brussel·les.

L'increment de la prima de risc i del cost del bo es van produir de manera simultània amb l'aprovació del rescat bancari feta per l'Eurogrup. El que va passar és que el vistiplau dels ajuts als bancs no va calmar els mercats, que en canvi van rebre la petició de rescat de València com una premonició del que pot passar més endavant.

El govern espanyol i el PP no han paït gens bé aquesta reacció dels mercats durant el cap de setmana. Ahir va ser el torn del vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons, que va passar tota la pressió al Banc Central Europeu (BCE). González Pons fins i tot va arribar a insinuar que hi ha interessos ocults que volen instaurar una Europa a dues velocitats. "Pot ser que algú, en contra de l'esperit de la Unió Europea (UE), vulgui que Espanya i els països del sud no pertanyin al mateix club que els països del nord d'Europa", va reblar.

Resposta fulminant

González Pons, igual que el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, dissabte, han oblidat que ha de ser el mateix govern el que ha de sol·licitar que el BCE compri deute sobirà en el mercat secundari. La resposta no va tardar, i va arribar del ministre d'Economia alemany, Philipp Rösler, que va ser prou clar quan va dir que "la independència del nostre BCE no es toca", informa Efe. Rösler va repetir la recepta de la cancellera Angela Merkel: el banc central "ha de vetllar per l'estabilitat dels preus i de la situació monetària".

Per la seva banda, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va exigir al govern espanyol que "lluiti" per superar la crisi, mentre que l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, va demanar que el BCE expliqui sota quines condicions pot comprar deute, segons informa l'ACN.

Més continguts de