Endesa, Red Eléctrica i Gas Natural s'emporten més de la meitat del finançament europeu per a infraestructures
Espanya és el primer receptor de crèdits del Banc Europeu d'Inversions i el segon del pla Juncker, que només ha finançat dos projectes catalans
MadridEspanya continua sent un dels països amb més necessitat de finançament europeu. Segons les dades de tancament del 2016 que ha presentat aquest dimarts el Banc Europeu d'Inversions (BEI), aquesta entitat ha finançat 112 projectes a nivell estatal aquest any, gairebé més del doble que l'any passat, quan en va finançar 64. En volum, l'estat espanyol va rebre 11.540 milions d'euros. D'aquest, el BEI assegura que el 70% s'ha destinat a petites i mitjanes empreses. Tot i això, 1.866 milions d'euros es van concedir en forma de crèdits per a infraestructures energètiques, particularment les xarxes elèctriques. I d'aquests, més del 56% dels diners se'ls van repartir entre les principals grans empreses del sector: Red Eléctrica, Endesa i Gas Natural.
Concretament, Red Eléctrica Española va rebre un préstec de 450 milions d'euros destinats a estendre i millorar la seva xarxa a Esapanya, particularment les seves connexions amb Portugal, França i entre Mallorca, Eivissa i la Península. D'altra banda, Endesa va rebre 300 milions d'euros en finançament del BEI per renovar 6.200 nous quilòmetres de linies elèctriques a Catalunya, Aragó, Andalusia, les illes Balears i les Canàries. Una altra part important del pastís se la va emportar Gas Natural, a través d'un altre préstec de 300 milions que anaven destinats a finançar el pla d'expansió de les xarxes de distribució de Gas Natural Fenosa, uns diners que justament s'havien de destinar a construir gaseoductes i plantes de gas natural liquat per fomentar l'ús d'aquesta energia. Justament, la falta d'infraestructures i plantes productores de gas liquat pròpies va ser una de les causes que el ministre d'Energia Álvaro Nadal va apuntar per justificar la pujada del preu de la llum d'aquest principi d'any, en bona part per l'encariment del preu d'aquest combustible.
Un altre dels grans beneficiats d'aquests fons és el ministeri de Foment, que va rebre 161 milions d'euros en crèdits del BEI per fer les "obres necessàries per millorar 320 quilòmetres de carreteres i construïr noves connexions amb ports com el de Barcelona".
Cal recordar que aquests crèdits del BEI es concedeixen a uns tipus d'interès més baixos que els habituals al sector privat, com ha insistit aquest dimarts el vicepresident del grup, Román Escolano.
Espanya, segon beneficiat del pla Juncker
El BEI també ha volgut fer valoració del pla d'inversions per a Europa, conegut com a pla Juncker, que va destinar 2.700 milions d'euros a Espanya el 2016, i el va deixar, així, com el segon país que més diners va rebre de la UE procedents d'aquest pla. Des del 2015, però, s'ha concedit un finançament per valor de 3.420 milios en un total de 40 operacions. Mentre que els portaveus del BEI expiquen que aquest finançament ha de contribuir principalment per donar suport a projectes d'innovació, implantació de tecnologies digitals i R+D, les principals empreses que se n'han beneficiat són grans empreses com El Corte Ingés, Arcelormittal, Bankia o Grifols (en tots aquests casos han rebut finançament d'entre 50 i 120 milions). A Catalunya, el pla Juncker només ha finançat dos projectes, el de Grífols i el de Cilsa, per al Port de Barcelona.
Primer receptor de crèdits del BEI d'Europa
En volum, Espanya va ser el país que més diners va rebre del tant del BEI com del Fons Europeu d'Inversions (FEI) –una branca del BEI especialitzada en finançament de risc per a les pimes. En concret, el BEI va concedir préstecs per valor d'11.540 milions d'euros a Espanya, en un total de 112 projectes, el doble que l'any anterior. Segons ha explicat Escolano, la majoria d'aquests diners (8.106 milions) els han rebut al voltat del 100.000 petites empreses. Això suposa que 3 de cada 10 petites i mitjanes empres que ha finançat el BEI a la UE són espanyoles. El préstec mitjà va ser de 81.000 euros, que arriben a les empreses a través de les institucions intermediàries com l'ICO, el Banc Sabadell, Bankia, Banco Santander, CaixaBank, Banco Popular, Ibercaja, MicroBank, Deutsche Bank i Bankinter.
