Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Draghi pot anunciar avui l'adquisició il·limitada de bons espanyols tot i les reticències d'Alemanya

Espanya, en mans del Banc Central Europeu

Alemanya poques vegades perd la batalla en l'arena europea, però avui el Banc Central Europeu (BCE) podria ignorar les peticions del president del Bundesbank, de l'entorn de la totpoderosa cancellera alemanya i d'una bona colla d'economistes del país germànic. Els alemanys s'han entestat a evitar que el BCE reactivi la compra de bons sobirans d'Espanya i Itàlia, però el més probable és que el president de l'entitat, Mario Draghi, decideixi que ara toca donar un cop de mà als socis amb problemes. Madrid i Roma esperen amb ànsia que el BCE anunciï avui que tornarà a comprar deute per alleugerir la pressió dels mercats.

Cada primer dijous de mes es reuneix a Frankfurt (Alemanya) el consell de govern del BCE, però la reunió d'avui té ben poc d'ordinària. La trobada serà clau per donar una mica d'oxigen a l'economia espanyola i, de passada, per calmar els nervis de la resta de socis de l'euro. Que no és una reunió qualsevol ho demostra el fet que el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, també hi assistirà per explicar la situació de la moneda única.

Compra il·limitada

La majoria dels membres del consell de govern del BCE donen suport a Draghi en la seva voluntat d'ajudar Espanya a sortir del forat. Segons assegurava ahir l'agència econòmica Bloomberg, donaran el seu vistiplau a reactivar el programa de compra de bons. Bloomberg, citant fonts pròximes al BCE, afirmava que l'adquisició de bons serà il·limitada -un fet que contribuirà a convèncer els mercats- i es farà només amb bons de venciments a curt termini, de fins a tres anys, tal com avançava dilluns a Brussel·les Mario Draghi. A més a més, la compra serà esterilitzada. És a dir, que en comptes de posar més diners en circulació per comprar els bons, es retirarà de l'economia la quantitat exacta que s'utilitzi per al programa de deute. Això evitaria els riscos d'inflació que tant tem Alemanya.

Mentre algunes fonts donen per fet que avui s'anunciarà la compra de deute perifèric que farà el BCE, com ja va fer l'any passat, altres fonts apunten que l'organisme monetari no farà cap anunci fins després del 12 de setembre, el dia en què el Tribunal Constitucional alemany es pronunciarà sobre la legalitat del fons de rescat europeu permanent, pendent del dictamen d'aquest tribunal per poder entrar en vigor. Si el fons de rescat permanent no es pogués posar en marxa, els plans de Draghi de comprar deute espanyol i italià podrien quedar congelats. El BCE ha posat com a condició per al seu programa de compra de deute que Espanya demani formalment que una part dels diners del fons de rescat també s'utilitzin per comprar bons. Sense fons europeu, el BCE no actuarà.

El govern de Mariano Rajoy està reflexionant sobre la necessitat de fer la petició formal. De fet, Rajoy va exigir al BCE conèixer els detalls de la compra de bons abans de demanar diners per adquirir deute al fons de rescat europeu, un gest que comportaria noves condicions per a Espanya. En qualsevol cas, els mercats donen per fet que el BCE tornarà a comprar bons espanyols al mercat secundari. Després de les filtracions periodístiques que apuntaven a una decisió en ferm avui del BCE, la prima de risc va caure per sota dels 500 punts bàsics.

Crítiques a la unió bancària

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schauble, també s'ha alineat amb el president del Bundesbank, Jens Weideman -en minoria al consell de govern del BCE-, i rebutja la intervenció de l'entitat monetària en la crisi del deute que afecta especialment els socis del sud. Schauble, però, també té reserves amb una de les propostes de Brussel·les que afecten directament la institució que presideix Mario Draghi: la Comissió Europea vol que el BCE assumeixi el paper de regulador bancari únic europeu a partir del 2013. Brussel·les no presentarà la seva proposta formal sobre la unió bancària fins la setmana que ve, però Schauble ja va dir ahir que el BCE no hauria de supervisar tots els bancs comunitaris, sinó només les entitats més "rellevants" per al sistema financer europeu.

Més continguts de