Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

La prima de risc baixa per primera vegada en deu dies després que un membre del BCE defensi que el fons de rescat pugui actuar com a banc

Espanya s'aferra a la unió bancària per evitar el rescat

Els rumors sobre un possible rescat total d'Espanya són cada dia més intensos i la situació als mercats és cada vegada més complicada, tot i que ahir la prima de risc espanyola va aconseguir un petit respir i va baixar per primera vegada en deu dies. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha iniciat una ofensiva diplomàtica per les principals capitals europees -dilluns va ser a Berlín i ahir a París per reunir-se amb els seus homòlegs- per aconseguir el suport dels socis de l'euro i evitar el rescat total, una opció que implicaria la intervenció de l'Estat per part de Brussel·les i un daltabaix per a tota la zona euro.

Després de reunir-se durant dues hores, De Guindos i el seu homòleg francès, Pierre Moscovici, van fer públic ahir un comunicat conjunt en què demanaven "aplicar plenament i ràpidament" els acords de l'últim Consell Europeu, en referència a la unió bancària i fiscal. França comparteix el mateix discurs que la Comissió Europea sobre la pressió dels mercats al deute: no hi ha raons objectives per castigar Espanya com ho estan fent els mercats. No va haver-hi declaracions ni roda de premsa, però en el comunicat conjunt, molt semblant al del dia anterior, defensaven clarament Espanya. Els interessos que ha de pagar l'Estat per finançar-se "no reflecteixen els fonaments de l'economia espanyola, el seu potencial de creixement i la sostenibilitat del deute públic", assegurava la nota.

Alemanya i França, les dues principals economies de l'euro, semblen satisfetes per la visita del ministre espanyol i han donat públicament el seu suport a Espanya i a la voluntat d'accelerar la negociació i posada en funcionament de la unió bancària. El govern espanyol també va rebre ahir el suport d'altres socis, com Itàlia i Portugal. Que l'eurozona tingui un regulador bancari únic, tal com es va acordar en l'última cimera, beneficiarà especialment Espanya, ja que la recapitalització directa dels bancs serà una realitat i l'Estat deixarà de ser l'avalador del préstec del rescat bancari. El problema és que, en l'escenari més optimista, l'acord polític per crear una unió bancària es tancarà a finals d'any.

El comunicat també anava dirigit al Banc Central Europeu (BCE), una institució que serà clau en la futura unió bancària perquè podria acabar exercint el paper de regulador únic. El BCE, però, s'està quedant al marge de la crisi del deute que afecta Espanya i Itàlia. Ahir, un dels consellers del BCE, l'austríac Ewald Nowotny, va defensar que caldria atorgar una llicència bancària al fons de rescat europeu (podeu veure'n la informació ampliada en la crònica de la pàgina següent). Si es confirmés que el BCE està d'acord a atorgar la llicència, el fons de rescat tindrà accés als préstecs que fa el Banc Central a les entitats bancàries europees.

Oxigen per a Espanya

La notícia de la llicència bancària, tot i que no reflectia la postura oficial del BCE, va aportar una mica d'oxigen a Espanya. La borsa de Madrid va tancar ahir amb guanys d'un 0,82% i la prima de risc, que mesura la diferència amb el bo alemany a 10 anys, va tancar en 611 punts bàsics, la dada més baixa dels últims dies. Tot i això, la prima de risc i l'interès que ha de pagar ara mateix l'Estat per finançar-se continua a uns nivells altíssims i pràcticament insostenibles. "Les paraules del membre del BCE han influït en el descens de la prima de risc, però el que ha dit no és nou. El pànic dels últims dies pot tornar, la situació és igual de complexa que dimarts", explica l'analista de Citi José Luis Martínez Campuzano, informa Joan Faus.

És precisament aquesta situació la que està disparant els rumors d'un rescat imminent d'Espanya. El govern alemany va desmentir ahir una informació que assegurava que dilluns el ministre alemany de Finances havia pressionat Luis de Guindos perquè Espanya demanés el rescat total i havia xifrat l'ajuda europea en 300.000 milions d'euros. "Aquest tema no es va tractar", va assegurar un portaveu del govern alemany.

El rescat no és l'única eina que té el govern espanyol a l'abast per intentar frenar la pressió dels mercats sobre el deute. Podria demanar al fons de rescat europeu que compri bons sobirans espanyols, una opció prevista, però que encara no ha activat cap soci europeu. "L'opció més probable és la compra de deute per part del fons de rescat. Donaria temps a Espanya per recuperar la confiança", explica Martínez Campuzano. Un altre analista, Juanjo Fernández, de Renta 4, creu que amb tipus d'interès del 7% "Espanya està en una dinàmica explosiva: és una bola que es va fent més gran i que algun dia explotarà si no hi ha actuacions a curt termini".

Més continguts de