Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Els socis europeus consideren poc probable que la unió bancària estigui en marxa a principis del 2013

Espanya no tindrà la recapitalització directa dels bancs

Comença a ser massa habitual que els grans acords anunciats en les cimeres de la Unió Europea (UE) es desinflin al cap de pocs dies. El que sembla un gran acord per salvar l'euro acaba fracassant. O el que s'aprova políticament després no és ratificat per un o un grup d'estats membres i no entra mai en vigor. I així es fa, sovint, política a Brussel·les: deixant inflar el globus i després, per darrere, sense que es noti gaire, punxant la bombolla. Amb una mica de sort, els ciutadans ja es deuen haver oblidat al cap d'uns dies del que es va aprovar.

Això és més o menys el que ha passat amb el principal acord de l'última cimera europea: el que permetia a Espanya la recapitalització directa dels bancs. Finalment quedarà en paper mullat. Fonts comunitàries reconeixien ahir que la unió bancària no estarà en marxa, almenys, fins d'aquí un any, quan es calcula que els bancs espanyols ja estaran recapitalitzats. No hi ha un calendari definitiu i es podrien tardar fins i tot anys a crear la unió bancària amb un únic supervisor europeu. Espanya, per tant, no hi arribarà a temps.

L'acord de la cimera vinculava la injecció directa de diners als bancs espanyols des del fons de rescat europeu a la creació de la unió bancària. La idea era que a finals d'aquest any ja hi hagués un acord polític per a la unió bancària i es posés en marxa així que fos possible. En les conclusions de la cimera no s'especificava quan, però fonts espanyoles asseguraven, amb un optimisme desmesurat, que a principis del 2013 ja estaria en marxa. Fonts europees desmentien ahir que la cosa pugui anar tan ràpida. Una cosa és l'acord polític i una altra és la creació d'un únic regulador europeu i una autèntica unió bancària. No es pot fer en qüestió de mesos.

"Els primers bancs espanyols [els que han estat nacionalitzats] necessitaran la recapitalització a la tardor, i la resta, la primavera de l'any que ve. Estic segur que el supervisor únic no estarà en funcionament encara durant la primera meitat del 2013", va explicar un alt funcionari. A la cimera, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja va dir que en un principi la recapitalització es faria a través de l'Estat, però confiava a transferir la responsabilitat directament als bancs a principis del 2013, data altament improbable, segons els socis de l'euro.

Segons les mateixes fonts comunitàries, encara que la unió bancària es pogués posar en marxa l'any que ve, en una primera fase, l'Estat continuaria exercint d'avalador dels crèdits. És a dir, que si una entitat no retorna un crèdit, seria l'Estat qui se'n faria càrrec. L'única diferència és que el rescat no computaria com a deute públic. Només en una segona fase -sense data precisa- els rescats bancaris es farien sense els estats com a avaladors.

Finlàndia es fa enrere

El problema d'Espanya, però, no es limita a una qüestió de calendari. Des de l'endemà de la cimera també estan sorgint problemes polítics. Alguns governs de l'euro que van dir que sí a la recapitalització directa i a la compra de bons sobirans a través del fons de rescat, ara es fan enrere. Finlàndia va deixar clar ahir que no està disposada a pagar deutes d'altres països. En una entrevista en un diari econòmic del país, la ministra de Finances, Jutta Urpilainen, va dir que el seu país es podria plantejar abandonar l'euro abans que ser solidaris amb els altres socis. "Finlàndia està compromesa, en ser un membre de l'eurozona , i creiem que l'euro ens és útil, però no ens lligarem a l'euro a qualsevol cost i estem preparats per a tots els escenaris", va assegurar la ministra. Finlàndia també va advertir després de la cimera que vetarà la compra de deute amb diners del fons de rescat.

Els mercats són els primers que se n'han adonat que els acords de la cimera per ajudar Espanya i Itàlia, principals víctimes de la crisi del deute, han quedat del tot aigualits. Aquesta certesa, sumada al missatge que va llançar dijous el Banc Central Europeu (BCE) deixant clar que no reactivarà la compra de bons ni injectarà liquiditat, ha tornat a situar la prima de risc espanyola a nivells dels dies d'abans de la cimera. Ahir la prima de risc va tancar en els 563 punts bàsics.

La vicepresidenta del govern espanyol, Sáenz de Santamaría, no va oferir ahir cap resposta convincent a la pujada de la prima de risc. Es va limitar a dir que cal tenir "prudència" i mantenir la "serenitat", així com tenir "un horitzó clar" sobre la política del govern, que continuarà amb el seu projecte reformista per recuperar la "confiança", informa des de Madrid Joan Faus. Per la seva banda, Rajoy va assegurar que el seu govern farà "tot el possible" per superar la crisi i es va mostrar convençut d'aconseguir-ho.

Espanya negocia les condicions

En les últimes hores, l'executiu de Rajoy ha negociat amb Brussel·les i els socis de l'Eurogrup els últims detalls de les condicions del rescat. Segons fonts de la Comissió Europea, ja està redactat un esborrany del memoràndum, una mena de contracte pel rescat. Els ministres d'Economia i Finances de l'euro es reuniran dilluns a Brussel·les per acordar el memoràndum. Les mateixes fonts de la Comissió asseguren que dilluns només hi haurà un acord polític pel rescat bancari, però el document no se signarà fins a una pròxima reunió, segurament abans de finals de mes.

Més continguts de