Eufòria comercial: els botiguers repeteixen el millor creixement de vendes de la història

MadridQue el creixement de l'economia espanyola està sent impulsat per la demanda interna ja fa temps que queda clar amb les dades de producte interior brut (PIB). Va ser així en el primer trimestre de l'any i, segons les dades comerç minorista que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la tendència va continuar a l'abril, primer mes del segon trimestre.

Els comerços catalans van incrementar la seva facturació un contundent 6,8% a l'abril, i van repetir així el creixement del millor mes de la sèrie històrica, el desembre del 2014. Mai des del 2005, quan s'inicia l'estadística, les vendes dels comerços a preus constants (restant l'impacte de la inflació) havien crescut tant en termes interanuals.

Les dades confirmen que el consum de les famílies està impulsant la recuperació de l'economia, i posen de relleu que, aparentment, la inflació negativa no està desincentivant encara el consum. Aquest eventual desincentiu es produiria si els consumidors comencessin a ajornar decisions de compra amb l'esperança que es produís una baixada de preus futura, i faria entrar l'economia en una espiral deflacionària, un dels pitjors maldecaps dels experts en macroeconomia.

Però la inflació negativa sí que contribueix a inflar les estadístiques de vendes comercials. Com que els preus són més baixos aquest mes d'abril que a l'abril de l'any passat (l'IPC va caure un 0,8% a Catalunya i un 1,1% a tot l'Estat), i les dades de comerç que ofereix l'INE són a preu constants (corregint l'impacte de la pujada o baixada de preus), una inflació negativa fa pujar la xifra de creixement interanual de les vendes comercials. A preus corrents, és a dir, si no es té en compte l'evolució dels preus, la pujada de les vendes del comerç minorista és més modesta: d'un 4%, tot i que continua sent la millor des del desembre del 2014.

Un altre factor contribueix a disparar l'estadística de vendes comercials: l'estacionalitat. Mentre que aquest any les vacances de Setmana Santa van ser al març, l'any passat van ser a l'abril. Això dóna més dies hàbils de vendes al comerç, i fa que venguin més en termes absoluts. L'INE no ofereix dades de vendes minoristes corregides d'efectes del calendari per comunitats autònomes, però sí a nivell estatal. En aquest cas, les vendes a preus constants i sense corregir l'estacionalitat van créixer un 6,4% (quatre dècimes menys que a Catalunya), però un cop corregides d'efectes del calendari aquest creixement va ser del 4,1%. Tot fa pensar que si es corregís l'estacionalitat de les dades catalanes també es moderaria la xifra nominal de creixement.

Les grans superfícies creixen més

Per models de comerç, i també tenint en compte les dades epsanyoles (l'INE tampoc separa per comunitats), a l'abril es van comportar millor les grans cadenes i les grans superfícies, que van incrementar les vendes un 7,9% i un 6,9% en la sèrie original, i un 2,4% i un 1,2% corregits d'efectes del calendari. Les petites cadenes i empreses unilocalitzades (el petit comerç), van créixer un 4,2% i un 5,4% en la sèrie original, però van caure un 0,8% i un 0,4% un cop restat l'impacte de la Setmana Santa.

Pel que fa a l'ocupació, el comerç català es va comportar millor que la mitjana estatal i va incrementar el nombre de treballadors un 2,2% en termes interanuals, set dècimes més que la mitjana.