Economia 14/03/2017

Els accionistes hauran de votar les retribucions dels directius de les empreses

El Parlament Europeu deixa en mans dels estats membres la possibilitat que les empreses estiguin obligades a complir el que diguin els accionistes

Esther Herrera
2 min
L’ÈXIT A LA NÒMINA
 La cultura que impera al mercat laboral  global diu que, com més alt és el sou, més gran és l’èxit que s’atribueix a la persona, un aspecte que països com Suïssa comencen a debatre per mirar de posar un sostre als directius.

Brussel·lesEls accionistes d’una empresa tindran dret a opinar sobre les remuneracions dels seus directius. Així ho ha aprovat el Parlament Europeu amb una àmplia majoria a favor, després de quasi tres anys des que l’Executiu comunitari proposés la normativa.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’Eurocambra ha votat a favor d’un conjunt de normes que tenen l’objectiu que les empreses cotitzades se centrin en la sostenibilitat a llarg termini i no en els beneficis a curt termini. També vol acabar amb la imatge de directius només pendents de les seves retribucions sense control. Així, s’espera que els accionistes tinguin més instruments i drets davant d’una companyia per evitar-ho: tindran més veu per implicar-se en la gestió de les companyies i podran votar en les assemblees generals.Brussel·les vol que els accionistes puguin decidir els sous dels directius

Amb tot, la principal novetat és l'obligació de consultar als accionistes, almenys un cop cada quatre anys, sobre la política salarial dels consellers de la companyia, incloent la retribució variable (aquell salari que s’afegeix al fix, segons els objectius o els beneficis). Tot i així, el text formal s’ha aigualit respecte al que va proposar l’Executiu comunitari, a causa de les pressions dels països. La Comissió oferia preguntar als accionistes cada tres anys sobre els salaris i que fos obligatori que les companyies tinguessin en compte la seva opinió. El nou text votat pel Parlament, en canvi, deixa en mans dels Estats decidir si aquesta opinió és o no vinculant.

Tot i així, després de gairebé tres anys de debat "acalorat", segons ha admès l’eurodiputat i ponent de l’informe, Sergio Gaetano Cofferati, finalment s’ha pogut arribar a un acord. "En els últims anys, sobretot abans del 2008, amb la crisi, moltes empreses van estar gestionades per directius amb una sola idea: tenir guanys i beneficis només a curt termini, una política miop que ha portat a una política retributiva aliena a qualsevol tipus de control”, ha lamentat.

Hi haurà també més canvis pels accionistes a partir d’ara. Inversors institucionals com els fons de pensions o les assegurances de vida tindran ara la obligació de ser més transparents. Se'ls exigirà que informin de com integraran als accionistes en les seves estratègies d’inversió o, en cas negatiu, per què no ho fan, ja que aquestes companyies solen comptar amb un gran nombre d’accionistes.

La transparència també afectarà als coneguts com a "assessors de vot", aquells que recomanen als seus clients sobre com han de votar en les assemblees generals de les companyies. També estaran obligats a identificar quines són les seves fonts d’informació i quina és la metodologia que apliquen per assessorar en una votació concreta.

Les normes es van proposar a mitjans dels 2014, després de la crisi financera. L’Executiu esperava que amb una major transparència i amb més poder als accionistes, s’evitarien decisions impulsives que, en molts casos, haurien portat a les companyies a tancar. "Les noves normes europees evitaran prendre un excessiu risc a curt termini", ha assegurat la comisària de Justícia, Vera Jourovà. La Comissió defensa que amb aquesta normativa s’aconseguirà millorar la rendibilitat de les empreses, gràcies a la implicació dels seus accionistes en la seva governabilitat, a través d’una política de transparència i diàleg.

stats