Europa manté la pressió a Rússia

Brussel·lesLa política europea de sancions contra Rússia està funcionant. Les mesures econòmiques impulsades pels països europeus com a càstig per l’actitud de Moscou amb Ucraïna i per l’abatiment d’un avió comercial, sumades a les sancions dels Estats Units i sobretot a la baixada del preu del petroli, estan enfonsant l’economia russa.

El president rus -poc avesat a mostrar signes de debilitat en públic- ho va admetre ahir obertament. En una de les poques vegades que Vladímir Putin ha mostrat símptomes de debilitat, va assegurar que vénen “temps difícils” i no va descartar que el seu executiu hagi de fer retallades. Segons el president rus, la crisi es podria allargar dos anys. “La nostra economia sortirà de la situació actual. Quant de temps caldrà? En circumstàncies desfavorables, crec, dos anys”, va dir ahir des de Moscou.

Les previsions oficials del banc central rus preveuen un profund retrocés del creixement (el 2015 el PIB rus podria caure més d’un 4%). Tot i l’impacte que això pugui tenir sobre ella mateixa, Europa considera que l’estratègia va pel bon camí i no pensa afluixar fins que Putin canviï d’actitud. La Unió Europea mantindrà les sancions el temps que calgui. Ho van ratificar ahir els líders europeus en una cimera celebrada a Brussel·les per debatre la crisi d’Ucraïna. “L’objectiu continua sent la seguretat europea amb Rússia, no en contra de Rússia”, va matisar la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Respectar la sobirania

Abans de viatjar a Brussel·les, Merkel va advertir al govern rus que fins que no respecti la sobirania d’Ucraïna i les seves fronteres, les sancions seguiran en vigor. “Mentre no s’aconsegueixi aquest objectiu, les sancions són inevitables”, va avisar la cancellera. Europa no es vol mostrar gaire complaent amb el seu triomf, però ahir va demanar a Putin que reflexioni sobre les conseqüències de la seva actitud en la crisi entre Moscou i Kíev. “El fet que Rússia estigui en una situació difícil des del punt de vista financer no és una bona notícia”, va puntualitzar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. “El president Putin i el lideratge rus haurien de reflexionar sobre la necessitat d’introduir un canvi radical en la seva actitud cap a la resta del món”, va afegir la política italiana. Putin, però, no va voler mostrar gaire preocupació i va afirmar que les sancions d’Occident suposen entre un 25% i un 30% dels problemes econòmics de Rússia.

Els països de l’est d’Europa que comparteixen frontera amb Ucraïna o Rússia són els més preocupats per la crisi política. Temen que hi hagi un agreujament de l’escalada de tensió amb Moscou i que la situació derivi en una nova guerra freda de conseqüències difícils de preveure. El nou president del Consell Europeu i fins fa poques setmanes primer ministre de Polònia, Donald Tusk, va admetre que la situació “és realment dramàtica”.

Suport a Ucraïna

Segons Tusk, la UE “no trobarà una solució a llarg termini per a Ucraïna sense una estratègia adequada, consistent, dura i responsable davant Rússia”. Com a primer ministre de Polònia, Tusk va ser un dels líders europeus més ferms en la seva defensa de la sobirania d’Ucraïna quan va començar la confrontació amb Rússia. De fet, ahir el president del Consell va reclamar als líders la necessitat de ratificar la seva disposició a ajudar Ucraïna, fins i tot amb suport econòmic, va dir.

Tot i la voluntat de mantenir la pressió sobre Putin, la UE no aprovarà noves sancions a curt termini, com previsiblement faran els Estats Units. El temor a estirar massa la corda i provocar Putin és ben present entre els governs europeus, que ara optaran per donar marge al Kremlin perquè rectifiqui la seva actitud amb Ucraïna. “La sensació és que no hi ha ganes de provocar Putin. És millor no carregar les tintes”, afirmava un diplomàtic. “Absolutament no, no hi haurà noves sancions”, deixava clar el primer ministre italià, Matteo Renzi.

França, més condescendent

El president francès, François Hollande, va ser el líder que es va mostrar més conciliador amb Putin. “Si Rússia envia els senyals que estem esperant, no hi ha raons per aprovar noves sancions i també mirarem com podem iniciar una marxa enrere”, va dir Hollande. França és el país més interessat a acabar amb l’allunyament entre Europa i Rússia atès que té suspès un contracte multimilionari per la venda de dos portaavions militars al govern rus.

L’economia russa passa per un dels seus pitjors moments en les últimes dècades i el ruble ha perdut més de la meitat del seu valor aquest any. Putin va assenyalar la baixada del preu del petroli com el principal problema que afecta l’economia russa, seguit de les sancions occidentals.

Al marge de la cimera, la Unió Europea va aprovar formalment ahir l’aplicació de noves sancions que afecten només Crimea, la regió ucraïnesa annexionada a Rússia. Aquestes mesures inclouen la prohibició per a les empreses comunitàries d’invertir a Crimea. Amb les noves sancions centrades en aquesta regió, els socis comunitaris deixen clar a Putin que consideren il·legal l’annexió. Amb tot, Moscou va qualificar ahir aquestes sancions “d’inacceptables”.

El govern espanyol i la Comissió Europea volen impulsar la interconnexió gasística entre Catalunya i França a través del gasoducte que es coneix amb el nom de Midcat. Brussel·les va assenyalar ahir el Midcat com un dels projectes que podrien rebre finançament del pla d’inversions europeu i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va aprofitar la cimera europea per pressionar el seu homòleg francès, François Hollande.

França es resisteix a finançar el Midcat, però Rajoy confia a convèncer Hollande en una cimera que celebraran a Madrid al febrer sobre les interconnexions. També hi assistirà el primer ministre de Portugal.