ENERGIA
Economia 26/03/2017

Europa decidirà si anul·la l’impost de Rajoy a la producció elèctrica

El Constitucional i el Suprem passen la pilota al Tribunal de Justícia de la UE sobre la legalitat del tribut

Xavier Grau
4 min
Totes les instal·lacions productores, com aquest parc eòlic a les Terres de l’Ebre, han de pagar l’impost.

BarcelonaQuan José Manuel Soria va deixar el ministeri d’Indústria, Energia i Turisme es vantava d’haver resolt un dels grans problemes del sector elèctric: la generació del dèficit de tarifa. Bàsicament ho va fer retallant les primes a les renovables, cosa que ha fet que Espanya hagi de fer front a gairebé una trentena de demandes d’arbitratge dels inversors davant de diferents organismes internacionals, especialment el Ciadi, que depèn del Banc Mundial.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però la reforma elèctrica de Soria, el 2013, també es va aprofitar per intentar augmentar els ingressos de l’Estat, en un moment en què el dèficit públic estava desbocat. Per això es va crear un nou impost: l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (IVPEE), que grava amb un 7% la producció elèctrica que surt de les centrals, siguin de la tecnologia que siguin. Es va vestir com un impost ambiental, i així ho classifica Hisenda, però l’ha de pagar tant una central tèrmica de carbó, que emet CO 2, com una central fotovoltaica o eòlica, que no n’emeten.

Com és lògic, les companyies de generació van presentar recursos contra aquest tribut. Ho van fer les grans, com Endesa o Iberdrola, la patronal Unesa, i altres de més petites. El cas va arribar al Suprem, que, abans de resoldre, va elevar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Però finalment haurà de ser el Tribunal Superior de la Unió Europea qui ho resolgui, perquè el TC ha dictat una interlocutòria en la qual diu que el cas afecta el dret comunitari i, per tant, primer s’ha de pronunciar la justícia europea en el que se’n diu una qüestió prejudicial.

Els arguments són que l’impost es considera extrafiscal, perquè el que pretén és una mesura mediambiental, però grava per igual totes les tecnologies i, fins i tot, en l’exposició de motius de la llei que el va implantar, es reconeix que ha de permetre reduir el dèficit de tarifa, explica Javier Olmos, soci de l’àrea d’energia del bufet Rousaud Costas Duran (RCD). “Com que això afecta el dret comunitari, el Constitucional entén que primer s’hi ha de pronunciar Europa”, diu aquest expert.

Malgrat això, queda un segon aspecte sobre el qual, si Europa dona llum verda a l’impost, s’hauria de pronunciar el Constitucional. Molts dels que han presentat recursos argumenten que aquest impost és una doble imposició, ja que les centrals de generació elèctrica ja paguen l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que grava pràcticament el mateix.

Cost milmilionari

La decisió del tribunal europeu pot comportar un cost de milers de milions per a l’estat espanyol. Ja va passar amb el denominat cèntim sanitari, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar il·legal.

Els experts, però, recomanen als afectats que impugnin les liquidacions que han fet de l’IVPEE, perquè així, si es declara il·legal, podran reclamar, tal com explica Manel Pérez, associat de l’àrea fiscal del bufet RCD, que recorda, a més, que “els primers exercicis començaran a prescriure i això dificultarà una reclamació si no s’ha impugnat prèviament”, malgrat que sempre quedaria oberta la possibilitat de presentar una demanda per responsabilitat patrimonial de l’Estat.

L’Estat va recaptar per aquest impost gairebé 1.261 milions el 2013, 1.458 el 2014 i 1.605 el 2015, segons els informes de recaptació del ministeri que comanda Cristóbal Montoro, que encara no té disponibles les dades del 2016, i la seva devolució tindria, per tant, un impacte superior als 5.000 milions d’euros en els comptes públics.

Però com recorda Eduardo Montes, president de la patronal Unesa, aquests diners els paguen ara les companyies de generació elèctrica i els consumidors. “La fiscalitat actual sembla dirigida només a la recaptació”, assegura.

Les claus

1. Qui ha de pagar l’impost sobre el valor de la producció elèctrica?

Estan sotmesos a pagar aquest impost, conegut com a IVPEE, tots els generadors que venen electricitat a la xarxa. En total a Espanya hi ha 71.486 instal·lacions que generen electricitat i que, per tant, han de liquidar aquest tribut.

2. Quin és el tipus impositiu i la recaptació?

Els generadors han de pagar el 7% de la producció que surt de la central. Per aquest tribut es van recaptar 1.605 milions d’euros el 2015. Des que es va implantar la recaptació ha anat augmentant, ja que el consum elèctric s’ha recuperat amb la millora de l’economia.

3. Quins són els arguments dels productors contra el tribut?

Creuen que es planteja com un impost mediambiental, però el paguen tant els productors d’energies netes i renovables com els que contaminen i tenen emissions. A més, consideren que el seu plantejament no és mediambiental, sinó que simplement busca augmentar la recaptació per lluitar contra el dèficit. A més, creuen que pot ser un cas de doble imposició -dos tributs que graven el mateix fet, cosa que està prohibida-, ja que té moltes coincidències amb l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).

4. Què ha dit el Tribunal Constitucional?

Ha tornat el cas al Suprem argumentant que no s’hi pot pronunciar fins que no ho faci primer la justícia europea, ja que afecta competències comunitàries.

5. Què pot passar a partir d’ara?

Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anul·la l’impost, l’estat espanyol es podria veure obligat a tornar els diners recaptats i que hagin estat impugnats, com ja va passar amb l’anomenat cèntim sanitari. Si la justícia europea considera legal l’impost, llavors el Tribunal Constitucional espanyol s’hauria de pronunciar sobre si hi ha un cas de doble imposició.

stats