Europa trigarà una dècada a tenir el fons de garantia de dipòsits comú
La proposta de Brussel·les ha de ser validada pel Parlament i els estats, alguns dels quals s’hi oposen
Brussel·lesLa Unió Bancària, el projecte per integrar el sistema financer europeu, es va dissenyar per evitar que els ciutadans tornin a pagar els errors comesos per les entitats financeres. Però la seva total implementació està sent un llarg i tortuós camí. La Comissió Europea va presentar ahir la tercera branca per acabar de complementar-la: el fons europeu que garantirà els dipòsits dels clients que tinguin els bancs en fallida. Però, com va anunciar ahir la Comissió Europea, no serà fins al 2024 que aquest fons estarà plenament operatiu.
La Unió Bancària té tres pilars: els dos primers, el mecanisme de supervisió (Banc Central Europeu) i el de resolució (que decidirà quin banc es liquida, i quan), han sigut difícils de tirar endavant. Ara li toca al fons europeu, el que més divergències ha aixecat fins ara. La legislació europea obliga que els països garanteixin els dipòsits fins a 100.000 euros. Tot i així, en molts casos els problemes dels bancs s’han saldat incrementat el deute públic, un cercle viciós que Brussel·les vol destruir.
La proposta preveu que la creació del fons europeu s’estableixi en diverses fases, per intentar evitar les reticències de països com Alemanya, que insisteix que no vol tornar a pagar els plats trencats d’altres països. El comissari de Serveis Financers, Jonathan Hill, va insistir ahir que s’ha presentat una “proposta equilibrada” per generar “confiança” en els països. Això sí, trigarà quasi una dècada a estar en marxa al 100%.
“La crisi ha revelat les debilitats de la moneda única”, va dir ahir Hill. Per això creu que la creació d’un fons de garantia de dipòsits assegurarà que “la reducció del risc va de bracet amb la mutualització del risc”. És a dir, si tots els països participen en un fons, el risc i l’impacte en l’economia de la zona euro serà més petit. “Serà quid pro quo ”, va assegurar el comissari.
El fons estarà format per les aportacions anuals que faci cada banc: com més perfil de risc tingui l’entitat, més haurà de pagar. La proposta estima que el fons estarà dotat amb aproximadament 43.000 milions d’euros. Però el camí cap a una mutualització total del risc es preveu llarg. Brussel·les proposa un full de ruta amb tres etapes per facilitar que de manera gradual tots els països estiguin al dia per poder accedir al fons.
La primera etapa començarà el 2017, un any més tard del que s’esperava en un principi, i estarà operativa fins al 2020. Durant aquesta fase, les entitats faran aportacions en què una part anirà a parar al fons de garantia de dipòsits nacional i l’altra a l’europeu. En cas que un banc faci fallida durant aquest període, primer haurà de recórrer al dipòsit nacional, però si no és suficient serà llavors que ho podria demanar al fons europeu. Tot i així, els recursos no serien il·limitats: només podria agafar fins a un 20% del total i en casos molt justificats. Tampoc hi podran accedir tots els països, només els que tinguin al dia tota la legislació europea en matèria de finances. En la segona fase, del 2020 al 2024, les entitats seguiran aportant al fons, però en cas de fallida podran acollir-se tant al nacional com a l’europeu. A partir del 2024, la Comissió Europea espera que ja estigui disponible el Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits, que assegurarà un 100% de la mutualització del risc.
Ara cal que la proposta passi pel llarg procés legislatiu europeu. Els estats i l’Eurocambra hauran de dir-hi la seva abans que la tercera branca de la Unió Bancària vegi la llum. La Comissió Europea sempre ha defensat que el fons de garantia de dipòsits és un pilar bàsic, però Alemanya l’ha criticat fins i tot abans que hi hagués una proposta. El diari Financial Times va publicar al setembre els plans del ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble: que inversors privats també participin en cas que un banc faci fallida i aplicar límits a la banca per comprar deute sobirà.
La banca espanyola és la més mal capitalitzada d’Europa
Els bancs espanyols són els més mal capitalitzats d’entre els vint països del Vell Continent escrutats per l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès). Ho va explicar ahir aquest organisme supervisor. En concret, els 14 bancs espanyols analitzats són els que més mala nota treuen en termes de capital fully loaded, que és el que tenen en compte els mercats i el que serà exigit per la regulació europea a partir de l’any 2019. Els bancs espanyols tenen un capital del 9% de mitjana enfront de l’11,8% de la mitjana europea. Si en comptes del fully loaded s’analitza el capital ordinari de nivell 1 (CET1), que és el que s’exigeix actualment, la banca espanyola seria la sisena més mal capitalitzada d’Europa, amb un 12,2% enfront de la mitjana del 12,8%. Els únics països de la UE que no s’han analitzat en l’estudi són Bulgària, Croàcia, Estònia, Grècia, Lituània, Romania i Eslovàquia.
