Publicitat
Publicitat

ENERGIA

La Moncloa diu que es tracta d'un cas "molt diferent" de la nacionalització d'YPF per part de l'Argentina

Evo Morales expropia Red Eléctrica a Bolívia

El president de Bolívia, Evo Morales, va anunciar ahir per sorpresa la nacionalització de la filial de Red Eléctrica de España al país. L'executiu espanyol va dir que es tracta d'un cas "molt diferent" del d'YPF.

Nou revés diplomàtic i empresarial als interessos espanyols a l'Amèrica Llatina. Dues setmanes després que la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, anunciés la nacionalització del 51% de la petroliera YPF, propietat de l'espanyola Repsol, ahir va ser el torn del president bolivià Evo Morales, que va ordenar l'expropiació de la filial de Red Eléctrica de España (REE) al país.

Morales va triar una data simbòlica per fer el seu anunci en un acte amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors, i va presentar la nacionalització de la Transportadora de Electricidad (TDE) -adquirida per REE el 2002- com un "just homenatge als treballadors i al poble bolivià que ha lluitat per la recuperació dels recursos naturals i els serveis bàsics".

El mandatari, que afronta en els últims mesos diversos conflictes amb la població indígena, els sindicats i vagues sectorials, va justificar l'expropiació dient que tant REE com Unión Fenosa, antiga propietària de TDE, "en 16 anys només ha invertit 81 milions de dòlars, una inversió mitjana de cinc milions a l'any", que va considerar insuficient. Després de llegir el decret, va ordenar a les forces armades la custòdia de les instal·lacions de la companyia nacionalitzada.

Red Eléctrica és l'exmonopoli estatal espanyol que actua de gestor tècnic de la xarxa elèctrica. Actualment encara està participat en un 20% pel govern espanyol a través de la SEPI. Tant la companyia com la mateixa Moncloa es van mostrar sorpresos per la decisió anunciada des de La Paz. REE va lamentar la mesura i va avançar que demanarà una compensació adequada.

Les regles del joc

Segons el grup espanyol, accions d'aquest tipus "van en contra de les regles del joc de lliure mercat i la seguretat jurídica que ha de presidir les inversions internacionals".

La xifra de negoci de TDE representa l'1,5% de la total del grup (24,5 milions d'euros el 2011). TDE, fundada el 1997, és propietària i operadora del sistema interconnectat nacional bolivià, que atén el 85% del mercat nacional i posseeix el 73% de les línies de transmissió a Bolívia. La seva activitat és transportar l'energia generada pels productors i lliurar-la als distribuïdors i consumidors no regulats, ubicats en diferents punts de la xarxa interconnectada.

Segurament anticipant-se als requeriments espanyols, Morales va manifestar que el seu govern reconeixerà les inversions realitzades per REE i les tindrà en compte a l'hora de preveure les compensacions. "Som responsables amb les empreses. Si el que correspon és tornar, cal tornar", va assegurar.

Des del govern espanyol no van donar detalls sobre l'operació, però van afanyar-se a remarcar que es tracta d'un cas "molt diferent" del d'YPF a l'Argentina, tot i que no van especificar per què.

El president Mariano Rajoy va estar durant la tarda constantment informat, en connexió amb els ministres d'Exteriors, José Manuel García-Margallo -que va mantenir una conversa telefònica amb el seu homòleg bolivià, David Choquehuanca-, i d'Indústria, José Manuel Soria. Curiosament, Evo Morales va fer l'anunci d'expropiació de la filial de REE poques hores abans d'inaugurar amb el president de Repsol, Antoni Brufau, la segona planta processadora de gas del camp Margarita, al sud de Bolívia, que permetrà augmentar les exportacions a l'Argentina.

Altres expropiacions

Morales, que va accedir a la presidència de Bolívia el 2006, va expropiar el 2010 les accions de quatre empreses generadores d'electricitat, incloses dues filials de la francesa GDF Suez i la britànica Rurelec. A més de les elèctriques, el mandatari ha nacionalitzat una quinzena d'empreses d'hidrocarburs, ciments i mines, entre d'altres, des que va arribar al poder.

L'expropiació anunciada ahir suposa el primer frec en les relacions entre Espanya i Bolívia des que Rajoy va accedir al govern. En el període 2007-2010, l'anterior govern socialista va aportar una mitjana de 61 milions d'euros anuals, sense comptar els 63 milions de la condonació del deute acordada fa dos anys.

El novembre del 2010, es va firmar el nou conveni per al període 2011-2015, centrat en tres sectors: aigua i medi ambient, educació i enfortiment institucional.

Més continguts de