Economia 19/12/2014

Explorant els límits de l’abisme

Putin ja sap que el 2015 afrontarà una profunda recessió, però les coses encara podrien empitjorar més

4 min

En el món de la banca central, les decisions lentes, constants i predictibles són l’objectiu. Així, quan els banquers es troben de nit i eleven els tipus d’interès un ingent 6,5%, això suggereix que alguna cosa va molt malament. És així: la crisi monetària russa que molts temien ja és una realitat i l’estat d’ànim a Moscou és quasi de pànic. Els russos tenen raons per preocupar-se: van cap a una combinació letal de profunda recessió i inflació galopant.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Molts dels mals de Rússia comencen a l’estranger. El país és molt dependent de les seves empreses de gas i petroli. Els hidrocarburs contribueixen a més de la meitat del pressupost i a dos terços de les exportacions. L’estat té grans participacions en moltes empreses d’energia i hi té vincles indirectes a través de bancs amb suport de l’estat que les financen. El preu del petroli ha caigut gairebé a la meitat en els últims sis mesos -va caure per sota dels 60 dòlars aquesta setmana, el nivell més baix des que la crisi financera va tocar fons-. I el ruble ha seguit el petroli en la trajectòria cap avall.

La guerra que Rússia ha fomentat a Ucraïna és el segon gran problema estranger. Els Estats Units i la Unió Europea han imposat sancions financeres a moltes empreses, que tenen difícil obtenir préstecs a l’estranger. Divendres passat els polítics nord-americans van acordar subministrar armes a les tropes ucraïneses, cosa que augmenta les possibilitats d’una nova escalada militar. I ja hi ha plans de noves sancions.

Però la crisi s’ha generalitzat. Dilluns el cru Brent va caure un mínim 1%, però el ruble es va desplomar, i va perdre un 10% del valor respecte al dòlar, la pitjor caiguda des de la crisi del ruble del 1998. Es creu que el Banc Central de Rússia ha intervingut aportant 2.000 milions de dòlars per comprar rubles. Però això no va funcionar, com tampoc la pujada d’interessos a mitjanit: el ruble va tornar a perdre un altre 11% dimarts.

El detonant d’aquest empitjorament de la crisi és un misteri. El culpable podria ser l’estat financer dels gegants de l’energia controlats per l’estat, com Gazprom i Rosneft. Els optimistes els veien com una font de dòlars. Però Rosneft, per exemple, té grans deutes externs per pagar. Divendres passat va emetre 11.000 milions de dòlars en rubles amb un interès menor que eldel deute que el govern oferia aquell dia; el banc central va dir immediatament que els acceptaria com a garantia del préstec. Alguns hi veuen una preocupant barreja de deute governamental i corporatiu. Prop de 115.000 milions de deute en dòlars vencen abans que s’acabi el 2015.

El pànic s’ha estès a altres actius. L’estat rus té uns 11.000 milions de deute en rubles i 60.000 milions més en dòlars. El rendiment pagat per aquest deute s’ha elevat al 15% i el 8%, respectivament, i és superior al de Grècia. Les accions d’empreses exposades al valor Rússia -incloent-hi bancs francesos i austríacs- també estan perdent valor.

El problema del deute en dòlars empitjorarà. Les agències de qualificació creditícia, incloent-hi Standard & Poors i Fitch, ja eren pessimistes amb Rússia. Amb el banc central pronosticant una caiguda del 4,5% del PIB el 2015, la rebaixa és una certesa. Si el deute es requalifica com a bo porqueria, la base d’inversors de Rússia es contraurà. El volum de deute també es podria disparar. I les línies borroses que hi ha entre l’estat i les empreses russes poden fer que el Kremlin acabi enganxat en part dels 614.000 milions de deute extern contret pels bancs i altres empreses. No és estrany que la confiança en el dic de contenció de les reserves de divises del Kremlin, valorat oficialment en 370.000 milions, estigui minvant.

Vista la ineficàcia de l’alça dels tipus i de la venda de reserves estrangeres, Rússia necessita altres opcions per frenar la caiguda del ruble. Una seria intentar negociar l’ajornament dels bons que vencen per retallar la demanda de dòlars, segons Tim Ash, de Standard Bank. Una opció més dura, a la qual el banc central i el ministeri d’Hisenda s’oposen, és el control de capitals: el Kremlin podria limitar la capacitat de la gent per convertir rubles en moneda forta i treure-la del país.

Putin es podria inspirar en Malàisia, que el setembre del 1998, en l’apogeu de la crisi financera de l’Àsia oriental, va ofegar l’especulació del ringgit fixant el tipus de canvi i reduint els tipus d’interès. Allò va limitar la quantitat de moneda que els residents podien portar a l’estranger i va obligar els estrangers a mantenir el producte de la venda d’actius en ringgits al país. Però l’economia de Rússia està en més mal estat que la de Malàisia en aquell moment, i podria quedar demostrat que el seu desregulat sistema financer està foradat.

Caos a les botigues

Fins i tot si Rússia s’ho arregla per imposar controls de capital, l’any 2015 serà fosc. Abans de la confusió d’aquesta setmana, la inflació estava al 9,1%. Les fortes pujades de preus han sigut substituïdes per una cosa més ominosa: els comerciants han començat a canviar els preus dels productes cada dia. Fa menys de dues setmanes un dòlar es podia comprar amb 52 rubles; dimarts se’n necessitaven entre 70 i 80. Les botigues que tenen els ingressos en dòlars necessitarien un augment de preus del 50% per compensar-ho. Així, en termes reals, els salaris dels treballadors russos es retallaran enormement.

Això explica per què els russos estan perdent la confiança en la seva moneda. Als carrers de Moscou, les converses són sobre la crisi. Els bancs estatals estan imposant límits a la quantitat de dòlars i euros que venen. Una oficina del Sberbank al centre de Moscou ven només 2.000 dòlars. VTB, un altre banc estatal, en promet 3.000, però només “demà si véns d’hora i si tens sort”, anuncia. Fins i tot si la demanda es calmés (o si s’imposessin prohibicions a l’ús de dòlars) els bancs russos afrontarien enormes problemes. La contracció de l’economia, la caiguda dels ingressos per la inflació i les grans pujades de tipus d’interès signifiquen que els impagaments apareixeran per força.

stats