WASHINGTONL'obsessió de Mark Zuckerberg, ja des de petit, és connectar les persones. Amb només 12 anys, va crear un innovador programa de missatgeria que la família anomenava Zucknet per permetre la comunicació instantània entre tots els ordinadors de casa i el consultori dental del seu pare. Anys més tard, al seu dormitori de la Universitat de Harvard, el jove talent es va proposar millorar la connexió entre les persones. Una missió que, amb el temps, ha aconseguit connectant el món.
Facebook, ja convertit en gegant de les xarxes socials amb més de 900 milions d'usuaris, farà aquesta setmana la seva esperada entrada a la borsa. El preu fixat de l'acció està entre els 28 i els 35 dòlars i, per tant, la valoració de mercat de la companyia se situarà en una forquilla d'entre 75.000 milions i 96.000 milions de dòlars (57.800 i 74.000 milions d'euros, respectivament).
Dimarts Zuckerberg va iniciar a Nova York una gira per les principals ciutats nord-americanes per exposar als grans inversors els avantatges de les accions de la seva companyia. Si el regulador del mercat borsari ho permet, Facebook debutarà al Nasdaq molt probablement divendres sota la sigla FB. L'objectiu de l'operació és recaptar un màxim de 10.300 milions d'euros. Una xifra rècord per a una empresa puntcom i que superaria amb escreix l'OPV (oferta pública de venda) més gran establerta per Google el 2004.
Vestit amb el seu ja tradicional jersei de xandall amb caputxa, Zuckerberg va respondre a tot tipus de preguntes dels inversors sobre, per exemple, el lent creixement de beneficis de Facebook i els motius de la compra de la xarxa social Instagram per 1.000 milions de dòlars. La companyia, que només té vuit anys, va aconseguir l'any passat uns ingressos de 2.400 milions d'euros i un benefici de 775 milions. Tota una gesta, però als inversors els preocupa l'augment incessant dels costos operatius i les inversions.
Connexió des del mòbil
A l'increment de costos s'hi afegeix una altra preocupació: la dificultat de convertir en ingressos l'activitat dels seus usuaris a través dels telèfons mòbils. "No som capaços de generar directament un ingrés significatiu per l'ús dels productes per a mòbils de Facebook", admet clarament l'empresa en l'informe que va presentar per sortir a la borsa. A les petites pantalles dels mòbils és més difícil inserir-hi publicitat sense irritar l'usuari. Això planteja un problema important, ja que cada cop hi ha més gent que es connecta a les xarxes a través del mòbil que no pas a través de l'ordinador. Per això, Facebook ha iniciat diversos estudis amb usuaris i diferents tipus de publicitat per trobar la manera de rendibilitzar el trànsit des dels mòbils. El seu futur, doncs, depèn en part d'aconseguir aquesta fórmula màgica.
Tanmateix, Facebook té encara un gran marge de creixement, segons Catalina Tucker, professora de màrqueting del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Tucker creu que la xarxa social "té en la publicitat social [un tipus de publicitat impulsada per la seva pròpia tecnologia] una nova font potencial de grans ingressos". Segons Tucker, la publicitat social ha estat infravalorada i subestimada com a font d'ingressos i com una manera eficaç de transmetre missatges. "Facebook sap qui són els amics de la gent i això pot ser molt valuós per a les empreses de publicitat i màrqueting", assegura. Això sí, Tucker també adverteix que Facebook ha d'anar amb molt de compte a l'hora d'utilitzar la gran quantitat informació que té. "Hi ha un nivell d'intrusió que s'ha d'evitar sobrepassar perquè pot ser contraproduent".
Segona bombolla tecnològica?
La valoració de les noves companyies d'internet ha pujat molt ràpidament durant els últims anys i moltes ja cotitzen a la borsa. LinkedIn té una valoració de mercat de 10.000 milions de dòlars, la web de jocs Zynga val 9.000 milions i Facebook podria arribar als 96.000 milions. Davant aquesta nova situació, alguns es pregunten si estem davant d'una segona bombolla tecnològica. A finals dels anys noranta es va gestar la primera bombolla puntcom, que va esclatar de ple el 2001. El mercat va especular irracionalment amb les flamants empreses tecnològiques i les accions d'aquestes companyies van pujar ràpidament a la borsa. Amb l'esclat de la bombolla, moltes van tancar, es van fusionar o van ser adquirides per altres companyies. Amazon i eBay van ser algunes de les poques puntcom que van sobreviure.
Molts experts admeten que hi ha un risc a l'hora d'invertir en empreses tecnològiques perquè algunes estan sobrevalorades. Però també assenyalen que són nous temps, internet genera més negoci que abans i no totes les companyies són iguals: cal diferenciar entre les més sòlides i les que no ho són tant.
Sobre Facebook, asseguren que serà complicat per als inversors petits tenir una bona oportunitat d'invertir-hi el dia de la seva sortida al mercat borsari i recomanen esperar per veure l'evolució de l'acció. I posen com a exemple la sortida a la borsa de LinkedIn, que va perdre un terç del seu valor durant el primer mes però des de llavors no ha deixat de créixer.
