L'antic viver forestal de la cooperativa La Fageda torna a fer goig. Després d'uns mesos difícils, en què la frenada de la producció abocava a la fi de l'activitat, un nou projecte ha retornat la il·lusió als treballadors i l'esplendor a les instal·lacions. Replantat amb arbres fruiters, amb l'hivernacle ple de maduixeres i l'hort carregat de tomaqueres, La Fageda prepara el llançament, després de l'estiu, de les primeres melmelades.
El projecte salva la vintena de llocs de treball que depenien del viver d'arbres i planta ornamental i ho fa amb el segell que impregna totes les activitats de La Fageda: el compromís social i la sensibilitat amb l'entorn natural en què està ubicada, a tocar de la fageda d'en Jordà, en plena zona volcànica a la Garrotxa. Els treballadors, molts dels quals amb discapacitat física o malaltia mental com la majoria dels empleats que té l'empresa, fa mesos que es preparen per al llançament dels productes a partir del setembre. Ho fan en la producció de fruites i hortalisses i també a l'obrador, d'on han sortit les primeres proves de les melmelades i compotes.
Per engegar el repte s'han plantat pomers, pereres i codonyers. Als hivernacles s'hi han plantat centenars de maduixeres i l'hort s'ha omplert de fruits i hortalisses. Si tot va bé, s'haurà de buscar fruita extra per acabar tota la gamma de productes, asseguren des de La Fageda.
L'empresa treballa ara amb els possibles distribuïdors del nou producte. Els iogurts i les postres làcties es poden trobar a molts lineals dels supermercats. En canvi, quan fa dos anys va llançar al mercat els gelats, la cooperativa va triar fer-ho en exclusiva amb els supermercats de la cadena Caprabo, ara en mans del grup Eroski.
Salvats de l'ERO
El mateix president i fundador de La Fageda, Cristóbal Colón, ha aconseguit allunyar un tancament que la crisi feia "inevitable". Fins fa uns mesos al viver es treballava en els camps de la reforestació i la restauració paisatgística, i també hi havia planta ornamental. El principal client eren les administracions públiques, catalanes i de fora. Amb l'agreujament de la crisi la demanda d'aquests productes va caure en picat i el viver es va quedar sense comandes. Tancar-lo suposava la pèrdua d'una vintena de llocs de treball que ara han trobat una nova plaça dins l'empresa.
A banda d'aquest sotrac, fruit del complicat context econòmic que travessa Catalunya, La Fageda conviu amb la crisi i se'n surt. Les vendes aguanten i, és més, augmenten. L'any passat la facturació va créixer un 5% i ja supera els 14 milions d'euros. Però la rendibilitat econòmica del projecte, més que un objectiu en si mateix és una necessitat per poder tirar endavant, garantint la feina a les persones que hi treballen, segons defensa el mateix Colón. Per ell, l'èxit de l'empresa que va arrencar fa 30 anys rau sobretot en el sentit amb què es va concebre i que ha aconseguit mantenir al llarg dels anys. En una conferència fa unes setmanes, el responsable de La Fageda va resumir-ho de la següent manera: "Igual que el cos necessita l'aire per respirar, la gent necessita donar sentit a la vida, a les coses que fa, i això és el que els fa aixecar-se al matí".
Aquesta és la reflexió que fa un antic psicòleg que als anys 80 va aparcar la psicoanàlisi i les teràpies al centre de salut mental de Girona on treballava i va apostar pel que creia que seria el veritable remei per millorar la vida dels pacients malalts mentals: una feina que donés sentit a les seves vides. La Fageda, assegura Colón, ha aconseguit fer "el millor iogurt del món". El secret, diu, són les condicions de què gaudeixen les vaques a la granja - "música de Bach i pa amb xocolata per berenar".
Les xifres, si més no, avalen l'èxit entre els consumidors catalans, perquè s'ha convertit en el tercer fabricant d'aquest producte a Catalunya. Dels gelats, que es fabriquen a Badalona, se n'han venut gairebé 80.000 quilos en dos anys. L'empresa no es gasta ni un euro en publicitar els seus productes. La millor campanya de màrqueting són, segons Colón, els 50.000 visitants que passen per la granja de Santa Pau cada any.
