Fernando Suárez de Góngora: “No ens sentim moralment obligats a abaixar preus pel petroli més barat”

BarcelonaEmirates va estrenar dissabte la seva segona ruta diària de Barcelona a Dubai, que la fa créixer un 40% en capacitat, però el director general de l’aerolínia per a Espanya, Fernando Suárez de Góngora, no pateix: l’anterior ampliació, quan van fer arribar l’A380, l’avió més gran del món, va superar perspectives.

Creixen fort a Barcelona. Quina sensació té al cos?

Estem entusiasmats. Duplicar freqüències és un moment emocionant i un premi just als esforços que s’han fet. Quan vam estrenar l’A380, el febrer del 2014, la sensació era de gran repte i d’incertesa. I ni les perspectives més optimistes presagiaven que es quedaria petit tan aviat. És conseqüència del rendiment del mercat. Hi ha un equilibri entre els passatgers que vénen i els que nosaltres portem a altres destins.

Són més optimistes ara?

Avaluant el rendiment tan positiu, sí. El factor d’incertesa sempre hi és quan augmentes l’oferta en un 40%. Però creiem que la saturació no és a prop. L’anterior ampliació es va fer en temps econòmics complicats. Aquest cicle ha passat i entrem en un de més activitat, i això genera més viatges en general. Quin és el futur? Seria una temeritat dir-ho. Barcelona seguirà creixent com a mercat, i nosaltres amb ella.

Volaran fora del hub de Dubai?

Hem de pensar que el creixement serà en més freqüències entre Barcelona i Dubai per seguir servint l’Àsia. Fora d’això, el mercat dictarà si hi ha oportunitats. En la nostra agenda actual no entra, però el mercat és dinàmic i no descartem res.

Com va l’ocupació dels vols?

Està molt per sobre del nostre ambiciós pla de negocis. Frega el 90%.

¿I quan aconseguiran igualar-la amb el nou vol?

Immediatament. Tenim la sensació d’haver estat refusant demanda.

Qatar Airways també creix.

L’entorn competitiu forma part de la nostra anàlisi, però és el centre de la presa de decisions. Ja tenim una presumpció que si a nosaltres ens interessa, a altres també. Nosaltres prenem decisions basant-nos en variables individuals.

Creixen en paral·lel a Barcelona i Madrid. Per què?

Cada ruta s’avalua de manera autònoma. Estan creixent de manera uniforme, però si Barcelona desenvolupa necessitats abans, s’atendran abans, i a l’inrevés també.

Les aerolínies del Golf pugen amb força. Hi ha un canvi d’equilibris?

És un fenomen imparable. Però cal matisar que no crec que estigui concentrat al Golf. Parlem d’aerolínies en moments de maduresa i propostes competitives diferents -o no-, siguin d’on siguin. Que el mercat vulgui etiquetar-ho com un fenomen, d’acord. Però Emirates fa 25 anys que desenvolupa el model. N’hi ha que han decidit emular-nos, de moment amb fortuna. I també existeix un avantatge geoestratègic important.

I molt diner.

Això no és un problema. La capacitat d’inversió és universal i viatja on li convé. El que hi ha als Emirats és una cultura de lliure mercat envejable i real, no retòrica. La política aèria és la de cels oberts. Aquest és l’exemple del que el món tradicional -o si vols, les etiquetes d’Europa i Amèrica- han de considerar. Som una empresa estatal, però l’estat està obert a tots els representants de la indústria. És una reflexió important i estem en una fase preocupant: hi ha corrents que demanen sufocar la llibertat de mercat. I cal lluitar-hi en contra. La realitat estratègica i les oportunitats comercials són molt tossudes. Ens les poden intentar alentir, però seguim amb un pla d’expansió i obrint rutes als EUA.

En quin moment està la indústria?

En un bon moment. El preu del petroli està permetent accedir a uns marges dignes, sense ser tan bons com el d’indústries com la banca.

O sigui que no abaixaran preus?

Tant de bo fos una equació tan automatitzada com petroli barat, bitllets barats. Nosaltres hem abaixat molt els preus en un moment molt difícil, perquè el petroli era molt car. ¿Ara els hem d’abaixar? Si d’alguna cosa no es pot queixar l’usuari de línies aèries és de les baixades de preus. No ens sentim moralment obligats a tornar-li diners perquè el combustible sigui més barat, sinó a oferir-li una proposta de valor adequada. I en això estem tranquils.

¿Veu possibilitats al llarg radi de baix cost, com el de Norwegian?

Jo tinc, des d’un punt de vista molt personal, curiositat. No s’ha fet abans, i si no s’ha fet en una indústria que innova de manera gairebé genètica, això pot indicar que no serà fàcil. No és el nostre model ni el nostre segment, i entenem que si prospera serà un factor a tenir en compte, però el model low cost ha demostrat que més que treure trànsit en genera de nou.