Publicitat
Publicitat

INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

Fre dels socis a l’ampliació exprés de l’eurozona

Juncker havia demanat accelerar l’entrada a l’euro de tots els estats membres

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, demanava dimecres accelerar l’ampliació de la zona euro perquè els socis europeus -tots menys Dinamarca, que va acordar quedar-se’n al marge- formin part de la moneda única com més aviat millor. Tot i que Juncker no posava terminis concrets, sí que va “desitjar” que el 30 de març del 2019, quan es produeixi la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, formar part de la zona euro “sigui una norma per a tots els estats membres”.

La crida de Juncker va topar aquest divendres amb les reticències dels governs de l’eurozona a “forçar” l’entrada de nous membres. L’Eurogrup es va mostrar d’acord amb seguir creixent i integrant els socis que compleixin amb els requisits d’accés, però va advertir que s’ha de fer sense presses ni pressions, amb un procés “gradual”, com s’ha fet fins ara.

“Dependrà molt dels desenvolupaments en els futurs països de la zona euro i de la seva voluntat de convertir-se en membres. És un procés gradual, no podem forçar més velocitat. Però l’ampliació continuarà i crec que és un bon procés”, va assegurar ahir el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, durant la reunió informal que els ministres de Finances dels països de l’euro van celebrar a Tallinn.

Reticències a adoptar l’euro

Sobre el paper, adoptar la moneda única és obligatori per als països que compleixin els criteris de convergència econòmica -són criteris d’estabilitat econòmica relatius al dèficit i al deute, entre d’altres-, però a la pràctica aquests criteris no són l’únic que frena l’entrada de nous membres a la zona euro. Alguns governs dels països de l’Est prefereixen mantenir la seva moneda.

Juncker vol evitar la divisió entre l’est i l’oest de la Unió Europea i veu la integració d’aquests països a l’eurozona o a Schengen i la supressió de fronteres internes de la Unió com una fórmula per mantenir-los ancorats i evitar que altres estats membres segueixin l’exemple del Regne Unit.

Dijsselbloem prefereix no forçar adhesions i deixar que siguin els governs que no formen part de l’euro els que pressionin per entrar-hi. “Si demostrem que tant l’eurozona com la unió bancària funcionen bé, més països voldran unir-s’hi”, va subratllar. Els països de l’euro, però, encara es barallen per omplir les llacunes de la unió bancària i millorar la governança de la zona. La crisi va destapar les greus mancances i els inconvenients de tenir una governança feble i una unió bancària a mig construir. Els socis europeus hi estan posant remei a poc a poc, però encara hi ha mancances que desperten els recels d’alguns països de la Unió que no formen part de l’euro.

Presidència de l’Eurogrup

Dijsselbloem va aprofitar la trobada informal per posar fi als dubtes sobre la seva continuïtat fins al final del seu mandat, al gener. Si es compleix el calendari, Holanda tindrà nou govern a finals de mes i Dijsselbloem deixarà de formar part de l’executiu del país. Com que un dels requisits per presidir l’Eurogrup és ser ministre de Finances, s’especulava que deixaria de presidir l’Eurogrup en les pròximes setmanes. L’holandès, però, va assegurar ahir que continuarà fins al gener.

L’actual president de l’Eurogrup havia insinuat mesos enrere que fins i tot es presentaria a la reelecció, però ahir ho va descartar. Algunes fonts apunten que Jeroen Dijsselbloem podria obtenir algun alt càrrec en les institucions europees, com ara president del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede). En qualsevol cas, s’haurà de substituir l’holandès com a cap de l’Eurogrup. Els noms que més sonen són els dels ministres de Finances de França, Bruno Le Maire, i de Portugal, Mário Centeno.

Etiquetes

Més continguts de