ORGANITZACIONS EMPRESARIALS
Economia 25/06/2017

El Govern desbloqueja la renovació de les cambres catalanes

Un decret llei urgent permetrà fer eleccions a la Cambra de Barcelona i traurà pes a les patronals

Elena Freixa
3 min
Miquel Valls, de la Cambra de Barcelona, amb Joaquim Gay de Montellà, de Foment, i Josep González, de Pimec.

BarcelonaFa tres anys que les cambres de comerç viuen un bloqueig a l’espera que la Generalitat aprovi la llei de cambres, que ha d’incorporar els canvis legislatius dictats pel govern espanyol quan va crear la controvertida Cambra d’Espanya. Sense la llei, les eleccions que tocava fer el 2014 s’han anat posposant i els mandats dels presidents, com el de la Cambra de Comerç de Barcelona, que lidera Miquel Valls, han anat prorrogant-se.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La llei està encallada encara per les desavinences sobre la creació de la Cambra de Catalunya, però la Generalitat ja té enllestit un decret llei de mesures urgents que desbloquegi aquesta renovació pendent i amb el qual es renovin les cúpules de les cambres, tal com ha ordenat el govern espanyol, que vol que totes afrontin eleccions abans de l’octubre del 2018. El decret, al qual ha tingut accés l’ARA, s’aprovarà previsiblement demà i introduirà canvis com ara la reducció del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona -que passarà de 69 a 60 persones, el màxim permès per llei- i la reducció del pes que tindran les patronals, que passaran del 15% al 10%.

Abans d’afrontar les eleccions, però, caldrà que l’Idescat actualitzi el cens electoral. Això vol dir calcular el pes de cada sector econòmic sobre el PIB per saber a quants representants té dret cadascú en el plenari de cadascuna de les cambres. El procés serà lent i, tot i que s’aprovi el decret, encara es podria trigar mesos a celebrar les eleccions.

La composició dels nous plens a les cambres serà polèmica, com ja va ser-ho quan va néixer la Cambra d’Espanya i les petites i mitjanes empreses van criticar el poder excessiu que tenien les grans corporacions. Segons la llei espanyola, dos terços dels vocals seran escollits per sufragi “lliure, igual, directe i secret per tots els electors de la cambra” i, com ara, es distribuiran en grups segons les activitats econòmiques amb més pes a l’economia. El terç restant de vocals se’l repartiran les patronals -a qui la Generalitat atorga un màxim del 10% de representativitat- i les empreses amb “més aportació voluntària a la cambra”, és a dir, les que paguin més.

En el cas de Barcelona, Foment, Pimec i Fepime tindrien sis seients al ple en comptes dels nou actuals. Això deixaria 14 llocs per a les empreses que aportin més. “Seran les grans les que acabaran manant, perquè per poc que paguin ja superaran el que una pime es pot permetre”, lamenta a l’ARA un representant de les pimes. Si les grans manen, afegeix, ¿a quina pime li interessarà posar-hi recursos?, es pregunta.

Els representants de les petites i mitjanes empreses demanen que es garanteixi que el vot dels dos terços escollits per sufragi directe es faci amb mitjans com el vot electrònic i que es garanteixi “una empresa, un vot” per evitar que les petites i mitjanes empreses quedin relegades a una representativitat mínima. El model “una empresa, un vot” va estar sobre la taula del Govern durant el mandat de Felip Puig al departament d’Empresa, però amb l’arribada de Jordi Baiget aquesta idea es va descartar.

Limitació a dos mandats

El futur decret implantarà també un límit de dos mandats de quatre anys cadascun per als presidents de les cambres. Aquesta limitació, però, té lletra petita i permetrà als presidents més veterans -els que quan s’aprovi el decret ja hagin complert els vuit anys de mandat-“ser re- elegits només per a un tercer mandat consecutiu”, segons consta al decret. Aquesta mesura afavorirà, per exemple, el president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé, que està en el segon mandat. Està per veure si aquesta disposició impediria a Valls reeditar el mandat a la Cambra de Barcelona, on afrontaria el quart mandat.

stats