Publicitat
Publicitat

EL SANEJAMENT DEL SISTEMA FINANCER

El nou governador del Banc d'Espanya critica els predecessors

Xoc entre De Guindos i Linde sobre la banca inviable

Un dels principals motius pels quals el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va decantar per Luis María Linde com a nou governador del Banc d'Espanya en lloc de José Manuel González-Páramo -el preferit del Banc Central Europeu (BCE) i dels mercats- és que tenia la seguretat que era una persona afí i fidel que evitaria criticar la gestió del govern espanyol, com havia fet habitualment el seu predecessor, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, en els últims sis anys. Per això De Guindos es devia emportar ahir una sorpresa majúscula en veure com Linde, en la seva tercera setmana en el càrrec, s'atrevia a desmarcar-se del discurs oficial de l'executiu i demanava obertament liquidar entitats.

La correcció del ministre va ser immediata. Minuts després que Linde advoqués, en la seva primera compareixença al Congrés de Diputats, per dur a terme un "procés de resolució o liquidació ordenada" dels grups financers "sense prou pols", De Guindos descartava del tot aquesta possibilitat. Mentre el ministre feia aquestes declaracions en un acte a la Borsa de Madrid, el governador mantenia i fins i tot ampliava la seva proposta al Congrés: "Les [entitats] que no siguin viables cal liquidar-les de manera ordenada i la resta cal vendre-les".

Linde, però, va matisar les seves paraules un cop acabada la intervenció, quan els periodistes li van preguntar sobre la reacció de De Guindos. Llavors va dir que se l'havia malinterpretat per un "problema semàntic", ja que al seu parer una "liquidació ordenada" suposa preparar l'entitat per a la venda i no la supressió, però protegint els dipòsits dels clients i els creditors sèniors. De manera confusa va explicar que aquesta opció seria "diferent" a la que es va fer servir en el cas de Caja Castilla-La Mancha o altres caixes, cosa que porta a entendre que aposta per la desaparició absoluta d'una entitat un cop venuda -és a dir, la desaparició de la seva marca i de la seva personalitat jurídica- o bé per vendre-la a trossos. Una possibilitat que de fet preveu el mateix BCE. L'alemany Jörg Asmussen, membre del comitè executiu del BCE, va dir ahir a Brussel·les que un cop es coneguin les necessitats de capital concretes que determinaran les auditories, algunes entitats "potser necessiten ser liquidades", però que és "aviat" per saber-ho, informa Efe.

Fos com fos, la primera discrepància pública entre el Banc d'Espanya i la Moncloa es va produir, i molt abans de l'esperat. El nou governador, a més, no va descartar que alguna altra entitat pugui ser rescatada en els pròxims mesos -cosa que Economia ha negat recentment-; va alertar de les dificultats d'implantar un banc dolent que aglutini tot el totxo del sector, i va demanar -de manera genèrica- fer pressupostos amb previsions d'ingressos "raonables". De fet, Fernández Ordóñez havia dit que aquest era un dels mals dels comptes de Mariano Rajoy.

Crítiques als seus predecessors

A banda d'aquestes qüestions, el discurs de Linde va ser pròxim al del govern. Va lloar les reformes adoptades i l'aposta per reduir el dèficit públic, i va criticar sense embuts la gestió del seu predecessor, un fet que pot resultar sorprenent perquè ell està vinculat al Banc d'Espanya des del 1983. Aquest punt de la seva declaració s'emmarca en l'estratègia del PP, que culpa Fernández Ordóñez dels problemes del sector financer. "El Banc d'Espanya no ha tingut èxit en la supervisió macroprudencial en els últims 10 anys. Negar-ho seria absurd", va dir, i va d'afegir que són "errors iguals o semblants" als que s'han comès en altres països i dels quals ell també es considera "responsable".

El governador va considerar que durant els inicis de la crisi la institució va actuar "amb poca decisió o de manera insuficient o inadequada". Per exemple, va dir que "gairebé ningú" havia previst que hi hauria una doble recessió i que l'aprovació de les anomenades fusions fredes va "retardar decisions i ajustos". Linde va anar més enllà i també va llançar retrets a la gestió de Jaime Caruana, entre el 2000 i el 2006, i va dir que s'hauria d'haver mantingut l'obligació -tot i les crítiques- que les entitats fessin provisions anticícliques.

Malgrat la llista d'errors, va voler acabar les prop de quatre hores de compareixença amb optimisme. Va negar que el Banc d'Espanya pateixi "una crisi de prestigi" i es va mostrar convençut que el supervisor sortirà reforçat de "l'auditoria severa" sobre el seu procés d'inspecció que li farà la Comissió Europea. Igual que l'executiu, només va parlar de les bondats del rescat europeu a la banca, que permetrà tenir en un "termini raonable" un sistema "resolt i molt potent". Linde vol continuar sent amic de De Guindos.

Més continguts de