Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Divisió entre Alemanya i Espanya pel regulador bancari únic europeu

De Guindos descarta fer més retallades aquest any

El govern espanyol creu que no caldran noves mesures per reduir el dèficit; ho va assegurar ahir el titular d'Economia en la reunió de ministres europeus. Berlín veta el regulador bancari únic europeu.

El pla de reformes que aprovarà el govern de Mariano Rajoy a finals de setembre no inclourà més retallades. Seran reformes -que encara no es coneixen amb detall- que afectaran sectors com l'educació, la lluita contra el frau fiscal, el medi ambient i els transports, però no hi haurà ajustos pressupostaris. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar ahir que el govern espanyol calcula que amb les mesures que es van prendre al juliol, com la pujada de l'IVA, n'hi haurà prou per superar el desviament detectat a meitats d'any i complir amb l'objectiu de dèficit d'aquest any pactat amb Brussel·les, el 6,3% del producte interior brut (PIB).

"Creiem que aquestes mesures [del juliol] són suficients per al compliment dels nostres compromisos" amb els socis de l'euro, va dir des de Nicòsia (Xipre), on es van reunir els ministres d'Economia de la Unió Europea (UE). El ministre, però, no va descartar que s'hagin de fer noves retallades l'any vinent. Espanya té com a objectiu d'obligat compliment arribar a finals del 2014 amb el 3% de dèficit. És a dir, que tindrà dos anys per reduir-lo més de dos punts, una fita complicada, sobretot si la situació econòmica no millora i l'Estat continua recaptant molt menys que abans de la crisi. Tot i la rotunditat de De Guindos a l'hora d'afirmar que no calen més retallades per complir amb la xifra d'aquest any, el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va revelar divendres que De Guindos s'havia compromès en privat a impulsar "mesures addicionals, si fos necessari" per arribar al 6,3% del PIB.

Sobre el nou pla de reformes anunciat divendres, el ministre d'Economia va assegurar que no és una "imposició" d'Europa sinó que és el que Espanya necessita. Sense acabar d'entrar en detalls, Luis de Guindos va explicar que les reformes serviran per impulsar el creixement i la competitivitat. "Milloraran el funcionament de l'administració en àmbits com el comerç exterior, i també la millora dels mercats de béns i serveis", va afegir.

De Guindos no va voler avançar si Espanya demanarà un rescat als socis europeus. "Més que demanar un rescat o no, l'important és complir amb els objectius de dèficit i posar en marxa les reformes econòmiques que necessita Espanya per tornar a créixer", va dir. Oficialment, el govern espanyol està estudiant si demana el rescat, però extraoficialment fa setmanes que negocia amb Brussel·les per saber si hi haurà més condicions de les que ja hi ha sobre la taula. Gràcies a l'anunci de compra de deute del Banc Central Europeu (BCE), la prima de risc -un termòmetre per saber els interessos que ha de pagar Espanya pel seu deute- ha baixat dels 600 punts bàsics a poc més de 400. Els experts, però, auguren una nova pujada si Espanya no demana ajuda a Europa. De fet, De Guindos va admetre ahir que tot i l'espectacular baixada dels últims dies, la prima espanyola hauria de ser encara inferior.

Reticències d'Alemanya

La proposta de posar en marxa l'1 de gener del 2013 el supervisor bancari únic a la zona euro compta amb el rebuig d'Alemanya, que veu massa precipitada la data i no li agrada la idea que el regulador europeu supervisi tots els bancs. El debat d'ahir sobre el regulador va servir per fer patents les divisions entre els socis. El comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, va reconèixer que hi ha "desacords". Espanya i França volen que es respecti el calendari, ja que la recapitalització dels bancs espanyols a través del fons de rescat es podrà fer directament quan es posi en marxa el supervisor únic.

Més continguts de