Publicitat
Publicitat

REFORMA FINANCERA

El valor dels actius immobiliaris no dubtosos s'haurà de rebaixar un 30%

De Guindos exigeix 28.000 milions més a la banca

Ha trigat uns mesos però el ministre d'Economia, Luis de Guindos, sembla que ha descobert que és molt difícil i arriscat anar en contra de l'opinió majoritària dels mercats i els experts financers. El govern espanyol va presentar ahir la segona reforma financera en tres mesos, que es llegeix com una espècie de mea culpa : les provisions de 54.000 milions d'euros anunciades al febrer han estat insuficients.

Un diagnòstic que ja van fer aleshores els mercats i que De Guindos va rebutjar. Ara busca acontentar amb les noves exigències de 28.000 milions més les demandes dels inversors i les institucions financeres.

La primera reacció de la borsa, però, va ser negativa. La majoria d'experts reclamaven uns 50.000 milions addicionals i més ajudes públiques. Pel ministre, la xifra global de 82.000 milions en provisions és "extremadament elevada" i té un objectiu claríssim: "dissipar qualsevol dubte" sobre la salut del sistema financer espanyol. La traducció: que la prima de risc disminueixi i es reobri l'aixeta del crèdit.

Si la primera reforma se centrava en els actius immobiliaris problemàtics, ara aborda els altres: els sans , és a dir, crèdits promotors que es paguen al dia i que per tant suposen menys risc. Per a aquests actius es va demanar al febrer a les entitats una provisió del 7% que ara passa al 30% en diferents graus. En sòl, per exemple, s'haurà de rebaixar el valor fins a un 52%.

La quarta reforma de la crisi

Els 28.000 milions són una xifra altíssima -com es va afanyar a assenyalar De Guindos- per a unes entitats moltes de les quals encara estan digerint l'esclat de la bombolla immobiliària. Es tracta, per tant, d'un nou esforç, l'enèsim, per a un sector que afronta la quarta reforma financera des de l'inici de la crisi i que pot portar pèrdues a algunes entitats, ja que les dotacions es carregaran contra resultats i no contra el patrimoni de les entitats.

La fórmula és la mateixa que la primera norma. Les entitats que engeguin un procés de fusió durant el 2012 tindran dos anys, és a dir, fins al 2013, per complir. La resta ho haurà de fer aquest mateix any. Les que no puguin assolir aquestes rebaixes de valor podran optar a ajudes de l'Estat: injeccions de capital o bons convertibles en accions, que són préstecs a un interès del 10% que hauran de ser tornats en cinc anys. Fins ara l'interès era del 8%.

El canvi és significatiu, ja que colla encara més els bancs i permet a l'executiu insistir que no dóna ajudes públiques. El discurs no és nou. Al febrer De Guindos ja va fer mans i mànigues per destacar els efectes positius de la reforma sobre l'economia real i la població. Ahir va tornar a insistir que els descomptes dels actius immobiliaris abaixaran el preu de l'habitatge.

A més, la nova llei obliga les entitats a traslladar -amb el mateix calendari que les provisions- el valor del seu totxo dubtós a una nova societat que podrà controlar la mateixa entitat. L'objectiu és separar el negoci bancari de l'immobiliari.

Tres anys per vendre Bankia

Un canvi que pot ser molt beneficiós per a la nacionalitzada Bankia (la més exposada al totxo) és que l'Estat té tres anys per vendre, segons fonts d'Economia. Abans necessitarà ajudes públiques. El valor és una incògnita però està inclòs en els menys de 15.000 milions que preveu donar De Guindos a tot el sector amb el nou decret. De fet, Bankia i la dimissió de Rodrigo Rato van centrar part de la roda de premsa posterior al consell de ministres. El ministre va fer equilibris per no criticar-lo. Va dir que "la decisió de Rato va ser personal" i que va ser "el millor ministre". Amb veu baixa, va advocar per depurar responsabilitats.

D'altra banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) va lloar les noves exigències a la banca, mentre que el Cercle d'Economia va demanar que es sanegi el sistema financer amb ajudes europees.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT