Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Lagarde diu que la sortida de Grècia de l'euro seria "extremadament costosa" però ja no la descarta

De Guindos nega la possibilitat d'un 'corralito' a Espanya

L'article del Nobel d'economia Paul Krugman en què vaticinava que a Espanya i a Itàlia hi haurà un corralito si Grècia abandona l'euro no ha agradat gens al govern espanyol. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir ahir des de Brussel·les que la idea no té "cap sentit" ni "cap racionalitat". Segons va publicar Krugman en el New York Times , el més probable és que Grècia surti de l'eurozona, fet que provocaria una retirada "massiva" de diners dels bancs espanyols cap a països amb sistemes bancaris més sanejats. Krugman vaticina que el govern espanyol podria "prohibir transferències de dipòsits fora d'Espanya i limitar la retirada d'efectiu".

Les paraules de Krugman han generat una certa alarma i alguns experts consideren que un corralito espanyol és poc probable però no impossible. De Guindos va deixar clar que el govern espanyol descarta absolutament aquesta idea i va subratllar que "la voluntat de tots és que Grècia no surti de l'euro". Els socis europeus consideren que si el país abandona la moneda única, les conseqüències per a la resta de països són imprevisibles. Tot i això, cada vegada hi ha més veus que no descarten aquesta possibilitat.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va assegurar ahir que la sortida de Grècia "seria una situació extremadament costosa i amb grans riscos", però que estan "obligats a analitzar-la".

A Brussel·les també es miren amb molta preocupació la inestabilitat política al país hel·lè, que podria desembocar amb la sortida de Grècia de la moneda única europea si el futur govern -el que surti de les noves eleccions del juny- no assumeix com a propi el pla de rescat. Brussel·les podria estar oberta a renegociar algunes condicions, sobretot a allargar els terminis per complir amb les retallades, però encara no hi ha cap proposta en ferm sobre la taula.

Perquè Europa estigui preparada davant una eventual sortida de l'euro de Grècia, és clau que els bancs estiguin sanejats. De Guindos es va esforçar a subratllar que la reforma financera aprovada la setmana passada servirà per ampliar el capital dels bancs i cobrir el forat que tenen en els actius immobiliaris. El ministre d'Economia va insistir que el sistema bancari espanyol no està tan malament com sembla. "La percepció de la realitat és pitjor que la realitat", va dir.

Préstecs de tres bilions

Les dues auditories independents a la banca anunciades pel govern espanyol -imposades des de Brussel·les i Frankfurt- es podrien fer en un termini de dos mesos, segons va assegurar ahir el titular d'Economia. De Guindos va explicar que el Banc Central Europeu (BCE) tutelarà les auditories per donar "credibilitat i transparència" als bancs i caixes. Es calcula que les entitats espanyoles tenen una cartera de préstecs per valor de 3 bilions d'euros, l'equivalent al 300% del producte interior brut (PIB) espanyol.

El ministre d'Economia va aprofitar ahir la visita a Brussel·les, on es va reunir amb els seus homòlegs europeus, per reiterar que el govern espanyol està decidit a complir amb els objectius de dèficit, tot i que les previsions econòmiques de la Comissió Europea indiquen el contrari. El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va donar un cop de mà a l'executiu de Mariano Rajoy advertint que el compliment de la retallada del dèficit de l'Estat depèn de les autonomies. "Dependrà especialment de si els governs regionals fan els deures", va assegurar Juncker.

D'altra banda, la crisi política grega va tornar a sacsejar ahir els mercats. L'Íbex va tancar en 6.700,70 punts amb una caiguda d'un 1,6%, fins a nivells de setembre del 2003, i ja ha perdut un 21,78% aquest any. També va haver-hi baixades generalitzades a Europa: Milà va perdre un 2,56% i l'Euro Stoxx 50 un 1,06%. La prima de risc va tancar en 485 punts: un nou màxim des de la creació de l'euro.

Més continguts de